 |
 |
|
 |
|
|
Institut d'Estudis Catalans
Secció de Ciències Biològiques
i Secció de Ciències i Tecnologia
C. del Carme, 47. 08001 Barcelona
Tel. 932 701 621 / Fax 932 701 180
dct@iec.cat
|
 |
|
|
|
| |
 |
| Introducció |
|
|
| |
|
Les ciències ambientals són una disciplina científica moderna, que estudien les relacions que s’estableixen entre el medi físic, el medi biològic i el medi social. Els termes més utilitzats en analitzar aquesta intersecció, la influència mútua entre els tres medis, els problemes que se n’originen i les solucions possibles que es plantegen es concreten en el diccionari que presentem i que recull, com la mateixa disciplina, el coneixement de ciències com ara la biologia, la geologia, la química, la física, l’economia, la geografia, la sociologia o l’enginyeria, però també el coneixement propi que les ciències ambientals desenvolupen específicament.
|
|
| SUMARI |
| |
| 1) Què és? |
| 2) Què inclou? |
| 3) Per a qui és? |
| 4) Una mica d’història |
| |
| |
| 1) Què és? |
|
|
| El Diccionari de les ciències ambientals (DCA) és un diccionari especialitzat que conté aquelles entrades que són pròpies del llenguatge que caracteritza les ciències ambientals i que té com a objectiu oferir un repertori català, normalitzat i actual, dels termes vigents d’una disciplina que està en evolució constant, i que no només afecta la comunitat científica d’experts, sinó també la societat en general, omplint, així, un buit en la lexicografia especialitzada en català, que fins ara només disposava de diccionaris sectorials d’algun àmbit concret (com ara el sanejament o la gestió ambiental). |
|
| 2) Què inclou? |
| |
| El DCA és un diccionari especialitzat per la temàtica i plurilingüe: s’ha establert la nomenclatura de més de 5.800 termes catalans, definits acuradament, i, en alguns casos, amb extensions enciclopèdiques, amb els equivalents respectius en castellà, anglès i francès, amb relació directa o especialment rellevant per a les ciències ambientals: inclou lleis i normatives, institucions jurídiques vigents i pertinents per a l’àmbit català, estatal i europeu, així com també noms propis de localitats o d’instal·lacions en què s’ha esdevingut un accident amb conseqüències ambientals. Hi podeu trobar, així mateix, sinònims, símbols, abreviacions i variants formals, que, en aquesta versió digital, estan degudament enllaçats per tal de facilitar la navegació dins el diccionari i ampliar, per tant, el coneixement a través dels salts d’uns termes a uns altres. |
| |
| 3) Per a qui és? |
| |
| Els termes del diccionari fan referència al medi en els aspectes científics, professionals, docents, de gestió, administratius, i d’ús comú. És, per tant, un diccionari adreçat a un públic molt ampli i procedent de disciplines molt diverses, que, a efectes pràctics, podem agrupar en sis àmbits de coneixement: tecnologies, ciències socials i jurídiques, ciències humanes i del territori, ciències naturals, ciències físiques, químiques i exactes, i ciències de la salut, i que podeu trobar detallats en l’arbre de camp. Així mateix, pel seu caràcter plurilingüe, esdevé una eina útil per al treball real d’ambientòlegs i traductors i intèrprets. |
| |
| 4) Una mica d’història |
| |
|
La redacció del DCA va començar l’abril de 1996, en què el Consell Permanent de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acordar finançar el projecte de redacció del Diccionari de les ciències ambientals, proposta que sorgia com a iniciativa de la Societat Catalana d’Economia i a la qual donava suport l’antiga Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans. El projecte també va comptar posteriorment amb el suport econòmic del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
|
| |
|
Per a dur a terme el diccionari, es va constituir una comissió de treball per tal de delimitar-ne les característiques, i coordinar i supervisar els treballs de buidatge de termes de diverses fonts per a una primera versió completa del diccionari. Aquesta primera versió va quedar enllestida l’any 1997 i va ser revisada per la Comissió de Coordinació i es va modificar en diversos aspectes, un dels més importants dels quals va ser l’acord d’ampliar el buidatge dels termes socials i territorials, atesa la relativa escassetat que aquest àmbit tenia en els diccionaris ja existents en altres llengües. Aquesta segona versió del diccionari, després d’introduir-hi noves correccions, va ser lliurada a un grup ampli d’experts per a la seva revisió i compleció l’any 1998, fet que va comportar un increment d’un 20 % d’entrades, i el diccionari va arribar als 4.000 termes, així com també es van millorar les definicions dels termes ja incorporats.
|
| |
|
L’any 1999 es va començar a treballar en la unificació formal de l’estil i el format de les definicions. Aquesta fase es va tancar l’any 2000 i va suposar la incorporació de nous termes, fins a arribar al voltant dels 5.000.
|
| |
| Després d’un període d’inactivitat, el 2002 va iniciar l’última fase d’establiment i tancament de la nomenclatura i de la redacció de les definicions, així com la cerca dels equivalents. Aquesta fase es va tancar el 2004 i es van arribar a superar els 5.800 termes. |
| |
| A finals de 2006 es va emprendre, des del programa de recerca «CiT (Terminologia de ciències i tecnologia)» (de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans), el projecte de publicació electrònica del diccionari. |
| |
| |
| |
|
|
|
|
|