inlandsis m.

Glacera en forma d’escut (o de lent biconvexa) molt gran, que cobreix una gran extensió d’un continent o d’una illa, amb gruixos que poden atènyer 3 km, que es manté perquè el balanç entre l’acumulació i l’ablació del glaç és positiu; lateralment emet llengües de glaç que davallen fins a la mar, on es fragmenten en icebergs. Actualment hi ha dos grans inlandsis: a l’Antàrtida i a Grenlàndia, però durant el Pleistocè n’hi hagué d’altres.