altiplà m. |
GEOMORFOLOGIA: GEOMORFOLOGIA GENERAL |
|
|
|
|
|
|
|
1. Elevació morfològica del terreny més o menys plana, generalment limitada per vessants més rostos i solcada per valls encaixades. |
|
|
|
|
2. Antiga plana que ha quedat a una certa altitud com a conseqüència de moviments epirogènics; per ex., la Meseta castellana; el Dècan, Índia. |
|
|
| Sin. vulg.: altiplanícia f., calma f., crest m., erola f., mesa f., mola1 f., planal m., planell m., ras m., tossal2 m., tossol1 m. |
|
|
| en plateau, table-land | es altiplano | fr plateau |
|
|