horst [de] m. |
| TECTÃ’NICA: GEOLOGIA ESTRUCTURAL |
|
|
Bloc fallat (o diversos blocs) i relativament aixecat respecte dels seus veïns, entre falles normals paral·leles que el delimiten, la longitud del qual, galgada amb aquestes falles, és considerablement més gran que la seva amplà ria. N’hi ha de totes les escales. |
|
|
| Etim.: De l’al. Horst, ‘niu d’à guila’. |
|
|
| | en fault block mountain, horst | | es horst, meseta tectónica | | fr bloc soulevé, bloc surélevé, horst, môle tectonique |
|
 |