Diccionari General DCT

Cerca a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

Arqueà¹ m.

Una taula dels temps geològics

geologia

Terme proposat per J. D. Dana (1876) i definit perT. R. van Hisse (1892) per a designar "tot el conjunt de roques cristal·lines anteriors a l'Algonquià" i sota la discordança formada a la base d'aquesta unitat canadenca. Modernament ha estat definit, amb categoria d'eó (o eonotema), com a la unitat cronostratigràfica més antiga del Precambrià i que jau sota l'eó Proterozoic. Els límits admesos són poc definits. Per D. G. Smith (1981) el límit superior és pres convencionalment a 2,5 Ga, sense haver-hi cap canvi sobtat en l'evolució cortical d'aquest moment. Molts d'altres autors el col·loquen més avall: a 2,6 Ga. Finalment, L. J. Salop (1983) l'emplaça a 2,6-2,8 Ga. i el fa coincidir amb la discordança orogènica Kenoriana, de primer ordre. El límit inferior encara ho és més: té l'edat de la roca més antiga datada radiocronològicament; fins fa poc era de 3,8 Ga; ara, hi ha roques datades d'un xic més de quatre mil milions d'anys. L'Arqueà sembla haver estat un temps d'una activitat plutònica i volcànica desmesuradament universal; les roques d'aquesta edat tendeixen a ésser geoquímicament primitives i les unitats sedimentàries són predominantment vulcanogèniques, tot i que s'hi han enregistrat roques carbonàtiques, terrígenes i, fins i tot, evaporites. Biològicament, apareixen a l'Arqueà els primers bacteris (3,2 Ga.), que formaren colònies o esferoides, les algues cianofícies, les quals sembla que haurien intervingut en la precipitació de l'hematites de les "banded iron". Les primeres cianofícies aparegueren quasi ensems, foren les formadores dels primers estromatòlits (2,9 Ga.). Els organismes eucariots són absents a l'Arqueà. A l'Arqueà inferior (el Catarqueà de Salop) es caracteritza la Terra per un règim tèrmic molt alt i una atmosfera molt rica en vapor d'aigua CO₂, CH₄, NH₃, N₂, mancada, però, d'oxigen. Gairebé tota era coberta per l'oceà (Pantalassa), on eren molt freqüents les emissions subaquàtiques de laves bàsiques i ultrabàsiques que, cap a la fi, passaren a àcides. En aquest temps, la cobertora del basament fou profundament alterada per les intrusions granulítiques i ambifolítiques, migmatitzada i retallada per diorites gneíssiques i tonalites. Durant les orogènesis es formaren grans sistemes de plecs concèntrics (els "ovals de gneiss") en els indrets on caigueren els planetesimals dels temps pregeològics. Cal afegir que el règim del Catarqueà era molt mòbil, i en finir l'orogènia saamiana ja s'havia format una escorça de gneiss i granulita de l'ordre de 20 a 25 km. El cicle següent (el Paleoprotozoic de Salop) fou substancialment diferent de l'anterior. S'hi formaren algunes plataformes estables rodejades de protogeosinclinals on es dipositaren els greenstones (piroclasts, colades de laves, sediments d'oigen químic, terrígens, etc.) que es deformaren durant les fases diastròfiques subsegüents. Foren esdeveniments de caràcter lineal; però quasi sempre les estructures foren complicades per doms isomètrics recoberts de gneiss, molts dels quals eren derivats d'astroblemes d'edat contemporània. El magmatisme era, en començar, bàsic i ultrabàsic; en finir, àcid de composició tonalítica.

V. t.: Arcaic¹ m.

en Archean subst.

es Arqueense m., Arqueano m., Arcaico m.

fr Archéen m.