Diccionari General DCT

Cerca a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

Catarqueà¹ m.

Una taula dels temps geològics

geologia

1. Unitat geocronològica, però no cronostratigràfica, situada sota l'Arqueà (aquesta és la seva etimologia) i que, amb categoria d'era, fa referència a tot l'espai de temps transcorregut des de la formació, o individualització, de la Terra, com a planeta, fins a la primera roca arqueana, la més antiga trobada fins ara dins el registre de les datacions radiocronomètriques. És a dir, es tracta d'una unitat de temps de la qual, per exclusió, no n'ha romàs cap testimoni. Si hom admet que la formació de la Terra ocorregué a 4,6 Ga (4,6 x 10⁹ anys) i que la datació radiocronomètrica més antiga és per a molts autors de 3,8; el lapse de temps representa uns 800 milions d'anys (encara que Salop n'esmenta de 4,065 Ga, a Groenlàndia occidental, i de 4 Ga a l'Antàrtida i a Sibèria). Cal tenir present que, en les datacions radiomètriques, hi pot haver allò que Cloud (1972) anomena "efecte tèrmic global" de metamorfisme profund que hauria pogut posar el "rellotge geològic" a zero, cap als 3,8 Ga, o potser després. El Catarqueà (o Prearqueà) representa tots els anomenats temps pregeològics, i no uniformitaristes, d'una Terra en formació i en diferenciació geoquímica; a la qual després s'hi genera la primera escorça i les primeres segregacions siàliques que haurien format els protocontinents. Aquesta escorça hauria pogut ésser reabsorbida per uns efectes de subducció, potser molt més actius que els d'ara, però de mecanisme semblant; d'ací una altra explicació del fet que hom no trobi roques més antigues de 4 Ga. La hidrosfera, ja formada en finir la llarga etapa, hauria pogut generar les primeres roques sedimentàries (com les quarsites), encara que és un fet molt discutit perquè no hi han estat enregistrades les rudites. Les roques sedimentades més comunes són les piroclàstiques; hi ha, també, evaporites i roques carbonàtiques i silícies.

2. Salop (1983) defineix com a era, un Catarqueà format per totes les roques que hom troba en els escuts continentals, supracorticals i plutòniques més antigues de 3,5 Ga i anteriors a la gran fase diastròfica saamiana. És caracteritzat pel polimetamorfisme i la granitització; metasediments, metavulcanites; per l'absència de restes orgàniques determinables; per la presència de plecs en forma de doms i de plecs lineals, domini de la deformació plàstica; inexistència de zonació metamòrfica, etc. Salop proposa com a estratotip el Grup Aldan; de l'escut d'Aldan (en el riu d'aquest nom, afluent del Lena, a Iakútia, URSS).

Cf.: temps cosmogònics c. nom. m. pl.

V. t.: Prearqueà m., Priscoà m., temps pregeològics c. nom. m. pl.

en Katarchean subst.

es Catarqueense m., Katarcheense m.

fr Katarchéen m.