Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aportació a la terminologia geogràfica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigràfica internacional (versió abreujada)
Sistemes d'informació geogràfica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Bioquímica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funció del cos humà
Fonaments de fisioteràpia i fisioteràpia comunitària
Genètica
Infermeria comunitària (1a part)
Infermeria comunitària (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
Músculs
Ossos i articulacions
Promoció de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de Bioquímica
Vocabulari de biologia de la reproducció
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Estadística
Glossari de corrosió
Magnituds, unitats i símbols en química física
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurídic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
Introducció als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
Percepció i atenció
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 1 (1 registres)
veureArqueà1 (TTG)
 geologia
Cerca a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

Arqueà1 m.
Una taula dels temps geològics
geologia
Terme proposat per J. D. Dana (1876) i definit perT. R. van Hisse (1892) per a designar "tot el conjunt de roques cristal·lines anteriors a l'Algonquià" i sota la discordança formada a la base d'aquesta unitat canadenca. Modernament ha estat definit, amb categoria d'eó (o eonotema), com a la unitat cronostratigràfica més antiga del Precambrià i que jau sota l'eó Proterozoic. Els límits admesos són poc definits. Per D. G. Smith (1981) el límit superior és pres convencionalment a 2,5 Ga, sense haver-hi cap canvi sobtat en l'evolució cortical d'aquest moment. Molts d'altres autors el col·loquen més avall: a 2,6 Ga. Finalment, L. J. Salop (1983) l'emplaça a 2,6-2,8 Ga. i el fa coincidir amb la discordança orogènica Kenoriana, de primer ordre. El límit inferior encara ho és més: té l'edat de la roca més antiga datada radiocronològicament; fins fa poc era de 3,8 Ga; ara, hi ha roques datades d'un xic més de quatre mil milions d'anys. L'Arqueà sembla haver estat un temps d'una activitat plutònica i volcànica desmesuradament universal; les roques d'aquesta edat tendeixen a ésser geoquímicament primitives i les unitats sedimentàries són predominantment vulcanogèniques, tot i que s'hi han enregistrat roques carbonàtiques, terrígenes i, fins i tot, evaporites. Biològicament, apareixen a l'Arqueà els primers bacteris (3,2 Ga.), que formaren colònies o esferoides, les algues cianofícies, les quals sembla que haurien intervingut en la precipitació de l'hematites de les "banded iron". Les primeres cianofícies aparegueren quasi ensems, foren les formadores dels primers estromatòlits (2,9 Ga.). Els organismes eucariots són absents a l'Arqueà. A l'Arqueà inferior (el Catarqueà de Salop) es caracteritza la Terra per un règim tèrmic molt alt i una atmosfera molt rica en vapor d'aigua CO2, CH4, NH3, N2, mancada, però, d'oxigen. Gairebé tota era coberta per l'oceà (Pantalassa), on eren molt freqüents les emissions subaquàtiques de laves bàsiques i ultrabàsiques que, cap a la fi, passaren a àcides. En aquest temps, la cobertora del basament fou profundament alterada per les intrusions granulítiques i ambifolítiques, migmatitzada i retallada per diorites gneíssiques i tonalites. Durant les orogènesis es formaren grans sistemes de plecs concèntrics (els "ovals de gneiss") en els indrets on caigueren els planetesimals dels temps pregeològics. Cal afegir que el règim del Catarqueà era molt mòbil, i en finir l'orogènia saamiana ja s'havia format una escorça de gneiss i granulita de l'ordre de 20 a 25 km. El cicle següent (el Paleoprotozoic de Salop) fou substancialment diferent de l'anterior. S'hi formaren algunes plataformes estables rodejades de protogeosinclinals on es dipositaren els greenstones (piroclasts, colades de laves, sediments d'oigen químic, terrígens, etc.) que es deformaren durant les fases diastròfiques subsegüents. Foren esdeveniments de caràcter lineal; però quasi sempre les estructures foren complicades per doms isomètrics recoberts de gneiss, molts dels quals eren derivats d'astroblemes d'edat contemporània. El magmatisme era, en començar, bàsic i ultrabàsic; en finir, àcid de composició tonalítica.
V. t.: Arcaic1 m.
en Archean subst.
es Arqueense m., Arqueano m., Arcaico m.
fr Archéen m.