Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aportació a la terminologia geogràfica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigràfica internacional (versió abreujada)
Sistemes d'informació geogràfica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Bioquímica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funció del cos humà
Fonaments de fisioteràpia i fisioteràpia comunitària
Genètica
Infermeria comunitària (1a part)
Infermeria comunitària (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
Músculs
Ossos i articulacions
Promoció de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de Bioquímica
Vocabulari de biologia de la reproducció
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Estadística
Glossari de corrosió
Magnituds, unitats i símbols en química física
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurídic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
Introducció als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
Percepció i atenció
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 1 (1 registres)
veureCatarqueà1 (TTG)
 geologia
Cerca a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

Catarqueà1 m.
Una taula dels temps geològics
geologia
1. Unitat geocronològica, però no cronostratigràfica, situada sota l'Arqueà (aquesta és la seva etimologia) i que, amb categoria d'era, fa referència a tot l'espai de temps transcorregut des de la formació, o individualització, de la Terra, com a planeta, fins a la primera roca arqueana, la més antiga trobada fins ara dins el registre de les datacions radiocronomètriques. És a dir, es tracta d'una unitat de temps de la qual, per exclusió, no n'ha romàs cap testimoni. Si hom admet que la formació de la Terra ocorregué a 4,6 Ga (4,6 x 109 anys) i que la datació radiocronomètrica més antiga és per a molts autors de 3,8; el lapse de temps representa uns 800 milions d'anys (encara que Salop n'esmenta de 4,065 Ga, a Groenlàndia occidental, i de 4 Ga a l'Antàrtida i a Sibèria). Cal tenir present que, en les datacions radiomètriques, hi pot haver allò que Cloud (1972) anomena "efecte tèrmic global" de metamorfisme profund que hauria pogut posar el "rellotge geològic" a zero, cap als 3,8 Ga, o potser després. El Catarqueà (o Prearqueà) representa tots els anomenats temps pregeològics, i no uniformitaristes, d'una Terra en formació i en diferenciació geoquímica; a la qual després s'hi genera la primera escorça i les primeres segregacions siàliques que haurien format els protocontinents. Aquesta escorça hauria pogut ésser reabsorbida per uns efectes de subducció, potser molt més actius que els d'ara, però de mecanisme semblant; d'ací una altra explicació del fet que hom no trobi roques més antigues de 4 Ga. La hidrosfera, ja formada en finir la llarga etapa, hauria pogut generar les primeres roques sedimentàries (com les quarsites), encara que és un fet molt discutit perquè no hi han estat enregistrades les rudites. Les roques sedimentades més comunes són les piroclàstiques; hi ha, també, evaporites i roques carbonàtiques i silícies.
2. Salop (1983) defineix com a era, un Catarqueà format per totes les roques que hom troba en els escuts continentals, supracorticals i plutòniques més antigues de 3,5 Ga i anteriors a la gran fase diastròfica saamiana. És caracteritzat pel polimetamorfisme i la granitització; metasediments, metavulcanites; per l'absència de restes orgàniques determinables; per la presència de plecs en forma de doms i de plecs lineals, domini de la deformació plàstica; inexistència de zonació metamòrfica, etc. Salop proposa com a estratotip el Grup Aldan; de l'escut d'Aldan (en el riu d'aquest nom, afluent del Lena, a Iakútia, URSS).
Cf.: temps cosmogònics c. nom. m. pl.
V. t.: Prearqueà m., Priscoà m., temps pregeològics c. nom. m. pl.
en Katarchean subst.
es Catarqueense m., Katarcheense m.
fr Katarchéen m.