Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aportació a la terminologia geogràfica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigràfica internacional (versió abreujada)
Sistemes d'informació geogràfica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Bioquímica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funció del cos humà
Fonaments de fisioteràpia i fisioteràpia comunitària
Genètica
Infermeria comunitària (1a part)
Infermeria comunitària (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
Músculs
Ossos i articulacions
Promoció de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de Bioquímica
Vocabulari de biologia de la reproducció
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Estadística
Glossari de corrosió
Magnituds, unitats i símbols en química física
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurídic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
Introducció als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
Percepció i atenció
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 1 (1 registres)
veurePermià1 (TTG)
 geologia
Cerca a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

Permià1 m.
Una taula dels temps geològics
geologia
Darrer sistema (o període) del Paleozoic superior, comprès entre el Carbonífer, a la base, i el Triàsic, al sostre. Fou creat per R. I. Murchison (1841) (encara que ja era conegut pels russos, G. P. Helmersen, 1841), a l'àrea tipus de la ciutat de Perm. Els autors russos diuen que el nom no fa referència a la dita ciutat, sinó a l'antic reialme fino-hongarès de Permiya, Rússia oriental, prop dels Urals. Comprèn un lapse de temps entre 286 Ma i 248 Ma (milions d'anys). A la plataforma russa hi ha estat definit de preferència pel fet d'haver-hi un predomini de les fàcies marines (llevat del Kungurià i l'Ufimià). A Europa occidental, el Permià ha estat dividit pels autors alemanys (Lehmann, 1756, i Werner, 1787) en dues sèries: el Rotliegendes i el Zechstein, dualitat que li va valdre el nom de Diàsic (o Dyas) per fer contrast amb el Triàsic germànic. Aquesta denominació no ha prevalgut i cal considerar-la obsoleta. Els autors francesos han dividit el Permià en tres sèries o grans estatges: l'Autunià, el Saxonià i el Turingià. (El Saxonià, segons els autors moderns, caldria rebutjar-lo a causa de la seva imprecisió). Tornant a la plataforma rusa, el Permià inferior és compost pels estatges següents: Asselià, Sakmarià, Artinskià i Kungurià. El Permià superior, per l'Ufimià, el Kazanià i el Tatarià (o Djulfià). El límit inferior amb el Carbonífer ha estat fixat a les primeres capes de Schwagerina. Abans de 1920, però, els russos anomenaven Permo-Carbonífer (sense definir gaire més) la part inferior de l'actual Permià.
Sin. compl.: Pèrmic1 m.
en Permian subst.
es Pérmico m., Permiano m.
fr Permien m.