Diccionari General DCT

Cerca a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

Quaternari¹ m.

Una taula dels temps geològics

geologia

Segon i darrer sistema (o període) de l'Era Cenozoica i que segueix el sistema Terciari. Hom el divideix en dues èpoques (o sèries): El Pleistocè (o Plistocè) i l'Holocè. El Quaternari fou definit per J. Desnoyers (1829), com a equivalent de l'antic "Diluvium", per designar una part del Miocè superior i la resta dels temps post-miocens. Més tard, M. de Serres (1839) li donava un sentit més pròxim a la definició actual; i Lyell (1839) creava el Plistocè, reservat per als dipòstis postpliocens amb faunes de mol·luscs quasi idèntiques a les actuals (més d'un 90 %). Clàssicament, el Quaternari ha estat definit mitjançant criteris diversos: paleontològicament, per la presència de Bos, Equus, Elephas i sobretot, de l'home i de les seves restes prehistòriques. Aleshores el Quaternari esdevé, en funció de l'home, l'Antropozoic, o el Psicozoic. Paleoclimatològicament, el Quaternari és l'Era o el Període Glacial, o Neoglacial (alem. Eiszeitalter, Glacial Period en angl.). Aquests dos criteris bàsics definidors, com ha estat vist fa poc, són molt imprecisos; ja que hom no pot pas precisar per una banda, quin és el moment de l'''aparició'' de l'home; i per altra, el refredament climàtic ha estat progressiu, del Miocè superior ençà. Són admeses unes glaciacions miocenes a l'hemisferi Sud, és clar, però, amb alguns episodis més càlids com s'esdevingué al començament del Pliocè. Però la qüestió es fa fortament complicada en això que hom anomena Plistocè inferior, o Eoplistocè. Hom es troba encara molt lluny d'atènyer un acord. I aquesta gran confusió rau en qüestions de correlació i de datacions absolutes. El Plistocè inferior, comprèn per alguns autors les glaciacions Donau i Biber dels Alps, correlatives de l'Eburonià i Pretiglià d'Europa septentrional (N d'Alemanya i Escandinàvia) separades per l'interglacial BID equivalent a la fase més càlida del Tiglià. Ara bé, hi ha qui en fa el Pliocè inferior (Nilssen, 1983) o Eoplistocè, d'altres en fan una unitat, (l'Eoplistocè) compresa dins el Quaternari i que rau, però, sota un Plistocè (s.s.) (Gromov, 1964, Nikoforova, 1969) i d'altres un Pliocè superior (Bonifay, 1975 etc.). Això pot fer que el límit Plio-Plistocè sigui molt variable segons els autors, cosa que s'afegeix a la imprecisió de les datacions K-Ar. Hom ha intentat de fixar-lo d'una manera arbitrària: la invasió d'una fauna i d'una flora fredes a la base del Calabrià, i de l'esdeveniment d'Olduvai a l'escala paleomagnètica (del període invers de Matuyama), situat a 1.8 MaBP. Fa poc que hom l'emplaça a 2 Ma BP i per sota aquest esdeveniment. Caldria fer la correlació dels cicles glacioeustàtics marins amb les glaciacions antigues, però sobre això tampoc no hi ha cap acord entre els autors. A la taula corresponent (n. 10), hi són col·locats d'una manera purament indicativa. Nilssen (1983) sembla no donar gaire veracitat a l'existència de les glaciacions antigues (Günz, Donau i Biber) i prefereix consolidar la seva taula mitjançant les glaciacions del N d'Alemanya-Escandinàvia. El Vil·lafranquià mitjà i superior sembla ésser acceptat com a correlatiu del Plistocè inferior. Cal afegir i recordar que Desnoyers (1829) proposà el Quaternari amb categoria d'era tot continuant els vells termes de Primari, Secundari i Terciari vigents des dels temps d'Arduino (s. XVIII). Es una vella tradició, que molts quaternaristes no obliden.

en Quaternary subst.

es Cuaternario m.

fr Quaternaire m.