Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aportació a la terminologia geogràfica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigràfica internacional (versió abreujada)
Sistemes d'informació geogràfica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Bioquímica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funció del cos humà
Fonaments de fisioteràpia i fisioteràpia comunitària
Genètica
Infermeria comunitària (1a part)
Infermeria comunitària (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
Músculs
Ossos i articulacions
Promoció de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de Bioquímica
Vocabulari de biologia de la reproducció
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Estadística
Glossari de corrosió
Magnituds, unitats i símbols en química física
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurídic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
Introducció als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
Percepció i atenció
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 1 (1 registres)
veureagricultura industrial (DMCSC)
 ciència del sòl
 gestió i ús sostenible del sòl
 qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
Cerca a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

agricultura industrial c. nom. f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
ciència del sòl
gestió i ús sostenible del sòl
qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
Model d’agricultura, introduït en els anys cinquanta del segle xx, lligat, d’una banda, a la mecanització del camp (la qual cosa va fer necessari disposar de superfícies de conreu de gran extensió) i, d’una altra banda, a l’ús d’agroquímics. Es tracta d’un sistema agrícola que prioritza la producció d’aliments i la rendibilitat de l’explotació, deixant de banda altres aspectes no menys importants.
Les característiques principals de l’agricultura industrial són, en termes generals: 1) aconseguir la producció més gran possible (aliments, fibres, farratges, biocombustibles o altres), per la qual cosa utilitza plantes amb un potencial productiu alt, millorades genèticament (encara que no necessàriament organismes genèticament modificats), de manera que abandona les varietats locals (la qual cosa suposa una pèrdua de biodiversitat); 2) utilitzar la mecanització a ultrança i, en requerir camps de gran extensió, eliminar les mesures tradicionals de conservació de sòls i aigües, sense substituir-les per altres mesures compatibles amb la mecanització; 3) fer un conreu intens, la qual cosa accelera la mineralització de la matèria orgànica i afecta les propietats físiques del sòl, com ara l’estructura del sòl, la porositat, la capacitat d’emmagatzematge d’aigua i la permeabilitat; 4) abandonar el sistema de rotació de cultius amb la implantació del monocultiu; 5) utilitzar els agroquímics (fertilitzants químics de síntesi i plaguicides) requerits per les noves varietats de plantes, per assegurar les elevades produccions; 6) emetre gasos amb efecte d’hivernacle per l’increment del consum de combustibles derivats del petroli; 7) canviar la modalitat d’agricultor i despoblar el camp.
Aquest enfocament, lligat a la Revolució verda, ha tingut un èxit inicial gran, ja que té aspectes positius importants quant al repte d’haver d’alimentar una població mundial en augment constant, cosa que és una preocupació d’organismes internacionals com la FAO, però amb el temps s’ha vist que no compleix diversos criteris de sostenibilitat, tot i que es defensa des de posicions neoliberals i en el context del mercat mundial d’aliments.
Després d’haver introduït el concepte de desenvolupament sostenible a la conferència de l’Organització de les Nacions Unides que va tenir lloc el 1987 a Nairobi, ha anat creixent la sensibilització de la població pels temes mediambientals, de manera que els plantejaments més durs de l’agricultura industrial s’han anat qüestionant cada vegada més des de dues posicions diferents. D’una banda, des de les comunitats locals d’agricultors que no poden accedir als beneficis d’aquest tipus d’agricultura, ja que posseeixen superfícies de terra de molt poca extensió, no disposen de capital circulant per adquirir les llavors ni els agroquímics que requereixen les noves varietats de plantes i veuen que es perden les varietats locals ben adaptades i amb menors requeriments d’agroquímics (encara que són poc productives). Aquestes comunitats de vegades es veuen fortament pressionades perquè venguin les seves terres a multinacionals que practiquen l’agricultura industrial. D’una altra banda, es qüestionen també des dels moviments socials conservacionistes i ecologistes que han fomentat l’auge de les agricultures alternatives.
Sense abandonar els avantatges que presenta l’agricultura industrial i amb l’objectiu d’avançar cap a una agricultura sostenible avançada, amb una base científica i enfocada a la producció d’aliments sans, en quantitat suficient, respectuosa amb el medi ambient i socialment acceptada, les polítiques agràries tendeixen a condicionar les subvencions agrícoles a la posada en pràctica de mesures de protecció del sòl i del medi ambient: ecoprotecció i ecoresponsabilitat.
Sin. compl.: agricultura productivista c. nom. f.
V. t.: agricultura alternativa c. nom. f., agricultura biodinàmica c. nom. f., agricultura ecològica c. nom. f., agricultura sostenible c. nom. f., criteris de sostenibilitat c. nom. m. pl., rotació de cultius c. nom. f.
en industrial agriculture
es agricultura industrial
fr agriculture industrielle
gl agricultura industrial