Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aportació a la terminologia geogràfica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigràfica internacional (versió abreujada)
Sistemes d'informació geogràfica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Bioquímica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funció del cos humà
Fonaments de fisioteràpia i fisioteràpia comunitària
Genètica
Infermeria comunitària (1a part)
Infermeria comunitària (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
Músculs
Ossos i articulacions
Promoció de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de Bioquímica
Vocabulari de biologia de la reproducció
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Estadística
Glossari de corrosió
Magnituds, unitats i símbols en química física
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurídic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
Introducció als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
Percepció i atenció
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 1 (1 registres)
veureclassificació de capacitat agrològica (DMCSC)
 gestió i ús sostenible del sòl
 informació de sòls i representació espacial del sistema edàfic
 qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
Cerca a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

classificació de capacitat agrològica c. nom. f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
gestió i ús sostenible del sòl
informació de sòls i representació espacial del sistema edàfic
qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
Mètode qualitatiu d’avaluació de sòls, elaborat en els anys trenta del segle xx pel Soil Survey Staff del Departament d’Agricultura dels Estats Units (USDA). L’objectiu inicial es basava en un principi físic, No soil erosion occur, per avaluar el risc d’erosió (biaix que s’ha mantingut en les successives revisions realitzades). Els objectius inicials s’han ampliat i la metodologia ha estat revisada i adaptada a les característiques de les zones on s’havia d’aplicar. Cal destacar que no es refereix a usos específics de la terra, sinó que la capacitat agrològica s’estableix en relació amb un ús agrícola molt general, la qual cosa dificulta les interpretacions i no permet una comparació objectiva d’usos alternatius. No considera els aspectes socioeconòmics, que s’han d’analitzar separadament.
Els requeriments genèrics i les recomanacions per a cada classe s’han tabulat. Els paràmetres que té en compte són els següents: pluviometria, temperatura (criteris de Papadakis), pendent, erosió, profunditat efectiva, textura, pedregositat, afloraments rocosos, entollament, salinitat i sistema actual de maneig, tots ells tabulats. Llur aplicació pot resultar una mica subjectiva, segons l’experiència de la persona que avalua.
Es tracta d’un mètode versàtil, fàcilment aplicable si es disposa del mapa de sòls bàsic de la zona i els resultats són fàcils de comprendre pels usuaris. Permet establir vuit classes de capacitat agrològica, de la classe I, la millor, a la classe VIII, la pitjor.
La classe I no requereix mesures de conservació de sòls, mentre que les classes de la II a la IV requereixen mesures de conservació cada vegada més costoses; la classe V és per a ús forestal i pastures, i les classes VI a VIII no són adequades per a un ús agrícola.
Estableix tres categories: 1) classe agrològica (agrupa subclasses que tenen el mateix grau relatiu de limitació o risc), 2) subclasse (agrupa unitats que tenen la mateixa classe de limitació) i 3) unitat (grup de sòls que tenen el mateix potencial, limitacions i respostes de maneig). S’assumeix que el nivell de maneig és moderadament alt, no es consideren permanents aquells condicionants que poden ser corregits (drenatge i fertilitat, entre d’altres) i es considera un ús intensiu.
Les vuit classes establertes són les següents: classe I, sòls aptes per al cultiu continuat sense condicionants rellevants i sense necessitat de pràctiques de conservació; classe II, sòls aptes per al cultiu continuat, si bé amb alguns condicionants moderats que restringeixen alguns cultius i requereixen pràctiques de conservació moderades, i es troben en vessants de pendents suaus; classe III, sòls amb limitacions importants per a determinats cultius i amb un risc d’erosió elevat, que requereixen implementar mesures de control més difícils d’aplicar i mantenir; classe IV, sòls amb limitacions molt importants que restringeixen l’elecció de cultius, presenten signes evidents d’erosió i pedregositat superficial, només permeten un conreu ocasional i pastures, i poden patir entollament estacional; classe V, sòls que no presenten riscos d’erosió o són escassos, tenen limitacions causades per un mal drenatge i la seva posició, que afavoreix les inundacions, i permeten un ús per a pastures i forestal; classe VI, sòls amb limitacions molt importants que fan que no es puguin utilitzar en agricultura, sinó només per a pastures, boscos o reserva natural; classe VII, sòls amb limitacions permanents que els fan impropis per a l’agricultura, perquè es tracta de sòls esquelètics, amb signes d’erosió i pendents molt pronunciats, que s’utilitzen exclusivament per a boscos i reserves naturals; classe VIII, àrees improductives, que es troben en pendents escarpats i tenen un ús recreatiu o per a reserva natural.
Les subclasses permeten indicar la causa per la qual una àrea s’assigna a una classe determinada. S’indiquen amb una lletra minúscula, per exemple: subclasse Iie (risc d’erosió), subclasse Iiw (excés d’aigua) o subclasse Iis (sòl, profunditat o pedregositat), entre d’altres. Les unitats es designen afegint un número aràbic a la subclasse, per exemple: unitat Iie-1.
Per a cada classe es recomana un cert nombre de pràctiques de maneig, que s’han d’anar actualitzant a mesura que la tecnologia i el maneig de sòls progressen. La seva aplicació a diferents regions geogràfiques del món requereix ajustar les taules d’avaluació dels diferents paràmetres.
V. t.: capacitat agrològica USDA c. nom. f., avaluació de terres c. nom. f., índex de Storie c. nom. m.
en land capability classification
es clasificación de la capacidad agrológica
fr classification de capacité agrologique
gl clasificación da capacidade agrolóxica