Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

AportaciĂł a la terminologia geogrĂ fica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigrĂ fica internacional (versiĂł abreujada)
Sistemes d'informaciĂł geogrĂ fica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

BioquĂ­mica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funciĂł del cos humĂ 
Fonaments de fisioterĂ pia i fisioterĂ pia comunitĂ ria
Genètica
Infermeria comunitĂ ria (1a part)
Infermeria comunitĂ ria (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
MĂşsculs
Ossos i articulacions
PromociĂł de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de BioquĂ­mica
Vocabulari de biologia de la reproducciĂł
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

EstadĂ­stica
Glossari de corrosiĂł
Magnituds, unitats i sĂ­mbols en quĂ­mica fĂ­sica
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurĂ­dic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
IntroducciĂł als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
PercepciĂł i atenciĂł
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 1 (1 registres)
veureendopèdon petrocàlcic (DMCSC)
 classificaciĂł, taxonomia i correlaciĂł de sòls
 origen del sòl i organitzacions edĂ fiques
Cerca a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

endopèdon petrocàlcic c. nom. m.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
classificació, taxonomia i correlació de sòls
origen del sòl i organitzacions edàfiques
Horitzó de diagnòstic mineral (ST 2014), subsuperficial, que presenta una acumulació fortament cimentada de carbonat de calci secundari (de vegades amb carbonat de magnesi). La seva consistència en sec és extremament dura, de manera no es trenca amb un pic, ni amb una barrina manual. Un fragment sec submergit en aigua durant diverses hores no es disgrega. L’acumulació de carbonat de calci pot arribar a diversos metres de gruix. L’horitzó A que hi té a sobre correspon, en molts casos, a un material aportat després de la formació de l’horitzó petrocàlcic, gràcies a processos erosius i aportacions posteriors, de manera que no es pot establir una relació entre l’horitzó A actual i la profunditat a la qual apareix l’horitzó petrocàlcic, ni amb el seu contingut de carbonat de calci.
Es forma en regions semiàrides i àrides amb un règim d’humitat no percolant (règims ústic, xèric i arídic). Es tracta de formacions molt antigues, amb processos de formació molt complexos, com ho reflecteixen les seves morfologies, unes molt antigues i altres actuals, resultat de dissolucions i reprecipitacions associades al mateix petrocàlcic. El carbonat de calci necessari per a la formació d’un horitzó petrocàlcic ha estat mobilitzat en dissolució en forma de Ca2+ i HCO3. Això pot haver tingut lloc: 1) a la zona soma (no saturada d’aigua) principalment pel moviment lateral d’aigua en règim no saturat a partir d’una àrea font, situada a la part proximal d’un vessant (p. e., en un vessant en glacis); o per ascens capil·lar a partir d’una capa freàtica; o 2) a la zona freàtica, just sota de la zona soma. L’horitzó petrocàlcic pot trobar-se en un vessant o bé a la part superior d’una plataforma, desconnectada de l’àrea font, possiblement per l’encaixament de la xarxa de drenatge.
Les morfologies dels horitzons petrocàlcics són molt diverses. S’han diferenciat: 1) encrostament massiu difús, amb predomini de carbonat de calci, i una duresa feble; 2) encrostament massiu nodular, amb nòduls de diferents mides cimentats per carbonat de calci, i una duresa intermèdia; 3) crosta calcària que pot incloure elements grossos de grandàries diverses, i amb una duresa molt elevada i que poden presentar una capa acintada, més o menys envoltant; i 4) lloses calcàries, molt compactes i extremament dures. El color de les diferents zones d’un horitzó petrocàlcic indica un diferent grau de cristal·lització i de cimentació. Així, un color blanc salmonat indica més vellesa i més bona cristal·lització i duresa, que un color blanc, que indica un procés més recent.
Amb vista a la classificaciĂł, cal consultar la clau de ST. Els principals requeriments sĂłn: 1) estĂ  cimentat o endurit per carbonat de calci, amb sĂ­lice o altres agents cimentants, o sense; 2) presenta una continuĂŻtat lateral que impedeix la penetraciĂł de les arrels que nomĂ©s el travessen per esquerdes i fractures que estan separades mĂ©s de 10 cm; 3) tĂ© un gruix de com a mĂ­nim 10 cm o d’1 cm si estĂ  constituĂŻt per un casquet laminar que estĂ  directament a sobre d’una roca coherent dura. És caracterĂ­stic de l’ordre Alfisol (Rodustalf petrocĂ lcic); Andisol (Duritorrand petrocĂ lcic); Aridisol (petrocĂ lcic); Inceptisol (Calciustept petrocĂ lcic); Mol·lisol (Calciaquoll petrocĂ lcic); Vertisol (Calcitorrert petrocĂ lcic). A la WRB es defineix l’horitzĂł petrocĂ lcic els requeriments del qual no coincideixen amb els de ST.
V. t.: acumulació de carbonat càlcic2 c. nom. f., capa acintada c. nom. f., carbonatació f., encrostament m., glacis m., horitzó petrocàlcic c. nom. m., règim d’humitat no percolant c. nom. m., sòl amb crosta calcària c. nom. m.
en petrocalcic horizon
es endopedión petrocálcico
fr horizon petrocalcique
gl endopedión petrocálcico