Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aportació a la terminologia geogràfica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigràfica internacional (versió abreujada)
Sistemes d'informació geogràfica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Bioquímica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funció del cos humà
Fonaments de fisioteràpia i fisioteràpia comunitària
Genètica
Infermeria comunitària (1a part)
Infermeria comunitària (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
Músculs
Ossos i articulacions
Promoció de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de Bioquímica
Vocabulari de biologia de la reproducció
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Estadística
Glossari de corrosió
Magnituds, unitats i símbols en química física
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurídic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
Introducció als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
Percepció i atenció
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 1 (1 registres)
veureferral·litització (DMCSC)
 classificació, taxonomia i correlació de sòls
 origen del sòl i organitzacions edàfiques
Cerca a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

ferral·litització f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
classificació, taxonomia i correlació de sòls
origen del sòl i organitzacions edàfiques
Procés d’edafogènesi que es pot produir en qualsevol tipus de roca (excepte si és essencialment quarsosa); consisteix en una meteorització per hidròlisi molt intensa i prolongada, que afecta tots els minerals primaris, excepte els més resistents, com el quars. Dona lloc a la formació de sòls ferral·lítics.
S’esdevé en zones intertropicals de clima càlid amb temperatures altes i precipitacions elevades, sense estació seca (equatorial humit o tropical humit), en medis amb bon drenatge. En determinades circumstàncies, es poden produir en altres medis (ambients subtropicals i temperats, amb elevada pluviositat, drenatge intens, roca molt alterable i posicions fisiogràfiques estables). En altres condicions, els sòls ferral·lítics són considerats paleosols.
Els elements més solubles, com Ca, Mg, K i Na (i una part del Si) alliberats del material originari durant la meteorització es perden per rentatge, la qual cosa produeix un enriquiment relatiu dels elements menys solubles (Fe, Al i Si, per aquest ordre), que precipiten aïlladament (oxihidròxids de Fe i/o de Al) o en combinacions Si-Al. Al costat d’aquests compostos neoformats, d’alta estabilitat, romanen al sòl els minerals resistents heretats, que varien en funció de la composició del material originari (quars, feldespat potàssic, moscovita, ilmenita, magnetita, zircó, entre d’altres). La intensa pèrdua de cations bàsics es tradueix en una acidificació del sòl.
Els sòls formats poden tenir un gruix de metres de profunditat, i les principals característiques són:
1) Neoformació d’hidròxids d’alumini (gibbsita, boehmita).
2) Neoformació d’hidròxids i òxids de ferro (goethita, hematites) i òxids de manganès.
3) Neoformació de minerals d’argila amb una relació Si/Al baixa, del tipus 1:1 (caolinita). En general, a les capes superiors del sòl la meteorització tendeix a ser més intensa, amb una pèrdua més gran de Si, per la qual cosa hi ha una proporció també més gran de gibbsita enfront de caolinita. No obstant això, en boscos densos es pot produir un reciclatge biològic de silici, fet que afavoreix la neoformació de caolinita en els primers centímetres del sòl.
4) Presenten agregats de caolinita-hematites (coloracions vermelles) o de caolinita-goethita (coloracions ocres) molt estables en aigua (pseudoarenes i pseudollims), de manera que l’argila naturalment dispersa és inferior al 10 %, la qual cosa frena els processos de translocació de minerals d’argila.
5) Tenen càrrega variable baixa i capacitat d’adsorció d’anions (CIA); la capacitat d’intercanvi catiònic (CIC) del sòl i de l’argila són baixes, i poden arribar a tenir càrrega neta positiva; la capacitat d’intercanvi aniònic pot ser més gran que la capacitat d’intercanvi catiònic.
El terme ferral·litització va ser proposat pel edafòleg francès George Aubert i reprès per edafòlegs alemanys; és prou més clar que l’antic terme lateritzación i Latosol, actualment en desús. Ferral·lític cobreix en part monosial·litització i completament al·litització.
La Classification des Sols CPCS (1967) caracteritza sòls de la classe de sòls ferral·lítics; la Soil Taxonomy caracteritza sòls de l’ordre Oxisol; la WRB caracteritza sòls del GSR Ferralsol. Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau corresponent.
Els dos tipus de meteorització, fersial·litització i ferral·litització, es poden considerar etapes d’un mateix procés, que es diferencien per una intensitat creixent de la meteorització, de pèrdua de cations bàsics i de sílice i la neoformació de minerals d’argila, segons dels factors clima, material originari i el temps.
V. t.: al·litització f., argila naturalment dispersa c. nom. f., Ferralsol m., ferral·lita1 f., horitzó ferràlic c. nom. m., Oxisol m., pseudoarena f., sòl ferral·lític c. nom. m.
en ferralitization
es ferralitización
fr ferrallitisation
gl ferralitización