Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aportació a la terminologia geogràfica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigràfica internacional (versió abreujada)
Sistemes d'informació geogràfica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Bioquímica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funció del cos humà
Fonaments de fisioteràpia i fisioteràpia comunitària
Genètica
Infermeria comunitària (1a part)
Infermeria comunitària (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
Músculs
Ossos i articulacions
Promoció de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de Bioquímica
Vocabulari de biologia de la reproducció
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Estadística
Glossari de corrosió
Magnituds, unitats i símbols en química física
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurídic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
Introducció als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
Percepció i atenció
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 1 (1 registres)
veureminifundi (DMCSC)
 qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
Cerca a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

minifundi m.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
Sistema de propietat rural de la terra caracteritzat per parcel·les molt petites, cosa que en dificulta l’explotació d’una forma eficaç.
L’extensió mínima per permetre una gestió adequada depèn de diversos factors, com ara la qualitat del sòl, que sigui secà o regadiu, el valor del cultiu o les tècniques utilitzades. Per això, el límit de superfície varia segons la zona geogràfica, el país i el moment històric.
En general, es pot afirmar que el propietari no pot obtenir una producció prou gran com per ser comercialitzada, sinó que està limitada a l’autoconsum o a un mercat local. La teoria econòmica tradicional associa minifundi i ineficiència, fet que ha estat qüestionat des de certs sectors, ja que, segons el tipus de cultiu, el que condiciona la vida dels minifundistes són els ingressos anuals bruts, més que el fet de disposar de poca terra. Així, en el cas de cultius d’hivernacle, no cal que la superfície sigui gran per obtenir retorns econòmics significatius.
El minifundi, segons els països, pot tenir diverses causes: 1) un sistema hereditari que ha provocat una successiva parcel·lació de la propietat entre els hereus i ha generat minifundistes; 2) la dificultat per accedir a la propietat de terra; 3) un plantejament de l’agricultura com a activitat recreativa, per exemple, els horts urbans.
L’USDA estableix la tipologia de minifundis següent: 1) finca de recursos limitats (concepte tradicional associat a l’agricultura minifundista, de subsistència); 2) finca de retir (alguns tipus d’horts urbans); 3) finca de residencial (alguns tipus de finques d’esbarjo); 4) finca amb ocupació agrícola i vendes baixes (alguns tipus d’agricultura a temps parcial); 5) finca amb ocupació agrícola i vendes altes (orientada a un mercat molt especialitzat de productes d’alt valor afegit).
En alguns països, els governs i organismes internacionals han implementat programes per abordar el problema del minifundi. Així, per exemple, a Argentina l’Instituto Nacional de Tecnología Agraria (INTA) l’any 1987 va posar en marxa el Programa minifundio, que va estar actiu durant diversos anys, amb l’objectiu de propiciar accions per millorar els ingressos i la qualitat de vida dels minifundistes, sobre la base d’un desenvolupament autosostenible, que possibilités la seva transformació i l’ampliació de les possibilitats de capitalització.
A Espanya, la concentració parcel·lària iniciada a la dècada dels anys cinquanta del segle xx/v> va estar dirigida a abordar el problema del minifundi: va generar parcel·les de major grandària perquè fossin explotades de forma més eficient pels agricultors.
En alguns països, els governs locals s’han implicat en la regulació de les condicions d’ús, gaudi i aprofitament de diverses figures que es basen en el minifundi de retir o recreatiu, com ara els horts urbans, ideats per fomentar la vida social, la convivència social i la relació intergeneracional, per preservar espais de biodiversitat i, alhora, per permetre l’obtenció d’una petita producció d’hortalisses i ornamentals per a autoconsum, aplicant tècniques respectuoses amb el medi ambient.
V.: agricultura de subsistència c. nom. f., agricultura minifundista c. nom. f., autoconsum m., camperols sense terra c. nom. m. pl., concentració parcel·lària c. nom. f., horts urbans c. nom. m. pl., llindar de la pobresa c. nom. m., petit agricultor c. nom. m., tinença de la terra c. nom. f.
en small farmstead
es minifundio
fr petite propriété
gl minifundio
pt minifúndio