|
|
| cingle m. | | Diccionari de geologia | | geomorfologia estructural | | geomorfologia: geomorfologia general | | | 1. Espadat de roca que forma timba, al cim o al pendent d’una muntanya (Catalunya, Maestrat). | | 2. Espadat vertical o quasi vertical, allargat, d’un relleu estructural en terreny estratificat, format per una capa de roca resistent a l’erosió intercalada amb d’altres roques més toves o coronant-les. | | Sin.: espadat2 m., penya1 f., penya-segat1 m., precipici m. | | Sin. vulg.: aspriu m., balç m., capserrat m., cingler m., cingletera f., cinta f., descasador m., desllorigador m., despenyador m., enderrocador m., esbalç m., esbalçader m., espenall m., espenegall m., espenyador m., estimball m., estimbera f., fall2 m., morral m., penal m., penyater m., salt2 m., segat m., tallat m., timba3 f., timbarri m., trencacolls m. | | en bluff, cliff, overhanging, precipice, scarp | | es escarpado, precipicio, risco | | fr à -pic, corniche, escarpement, gradin, précipice |
|
| cingle m. | | Diccionari de les ciències ambientals | | geografia | | Espadat de roca, generalment allargat, que forma precipici, en el cim o en el pendent d’una muntanya. | | en cliff subst. | | es risco m. | | fr roc m. |
|
|
|