Cerca general

Cerca avançada
1 de 4 (32 registres)
veurecompliment de la condemna (DJC)
 dret penal
veurecomplir condemna (DJC)
 dret
veurecomplir una condemna (DJC)
 dret
veurecondemna1 (DJC)
 dret penal
veurecondemna2 (DJC)
 dret civil
 dret penal
veurecondemna a costes (DJC)
 dret processal
veurecondemnable (DJC)
 dret
veurecondemnació (DJC)
 dret
veurecondemnador | condemnadora1 (DJC)
 dret
veurecondemnador | condemnadora2 (DJC)
 dret
Cerca condemna a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

compliment de la condemna c. nom. m.
Diccionari jurídic
dret penal
Compliment de la pena1.
Sin. pref.: compliment de la pena1 c. nom. m.
es cumplimiento de la condena, cumplimiento de la pena

complir condemna c. v.
Diccionari jurídic
dret
Estar en procés d’executar una pena.
Ex.: El van repatriar perquè complís condemna al seu país.
Sin. compl.: complir una condemna c. v.
es cumplir condena

complir una condemna c. v.
Diccionari jurídic
dret
Complir condemna.
Ex.: Segons la sentència, ha de complir una condemna de vuit anys de presó.
Sin. pref.: complir condemna c. v.
es cumplir condena

condemna1 f.
Diccionari jurídic
dret penal
Classe i extensió d’una pena.
es condena

condemna2 f.
Diccionari jurídic
dret civil
dret penal
Part decisòria de la sentència, en la qual hom imposa, en les causes criminals, una pena a la persona acusada o, en les causes civils, l’obligació a la persona demandada de satisfer les peticions de la persona demandant.
Sin. compl.: sentència condemnatòria c. nom. f., sentència de condemna c. nom. f.
V. t.: sentència f.
es condena, sentencia condenatoria, sentencia de condena

condemna a costes c. nom. f.
Diccionari jurídic
dret processal
Imposició de pagar les costes processals d’un judici.
es condena en costas

condemnable adj.
Diccionari jurídic
dret
Que mereix ser condemnat.
Ex.: El jutge considera condemnable l’actuació del gerent de l’empresa.
es condenable

condemnació f.
Diccionari jurídic
dret
Acció i efecte de condemnar o de ser condemnat.
Ex.: La condemnació del culpable. Després de la seva condemnació fou dut a presidi. La condemnació d’un llibre per l’autoritat civil. La condemnació de la conducta d’altri. Sofrir la condemnació pública. La condemnació d’una doctrina per l’autoritat eclesiàstica.
Sin. compl.: condemnament m.
es condenación

condemnador | condemnadora1 adj.
Diccionari jurídic
dret
Que condemna, especialment aplicat a persones.
Ex.: El jutge condemnador dictà sentència.
es condenador | condenadora

condemnador | condemnadora2 m. | f.
Diccionari jurídic
dret
Persona que condemna.
Ex.: Condemnador dels vicis polítics.
es condenador | condenadora