|
|
| cor m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | cardiologia | | òrgans i sistemes | | Ã’rgan central i motor de l’aparell circulatori. En l’home, és una vÃscera buida, situada en el mediastÃ, que fa les funcions d’una bomba aspirant i impel·lent, que atreu a les seves cavitats la sang que circula per les venes i la impulsa, mitjançant les artèries aorta i pulmonar, a tota la xarxa capil·lar. És constituït per una massa contrà ctil o miocardi, coberta interiorment per l’endocardi i envoltada exteriorment pel pericardi. Situat per sobre del diafragma, davant la columna vertebral, darrere l’estern i entre els pulmons, és sostingut per uns grans vasos que en surten i pel pericardi; té forma de con aixafat la base del qual és superior i la punta es dirigeix cap avall, endavant i a l’esquerra. Interiorment hom hi distingeix quatre cavitats: dues de superiors o aurÃcules dreta i esquerra, i dues d’inferiors o ventricles dret i esquerre. Les dues aurÃcules i els dos ventricles són separats entre ells pels envans interauricular i interventricular, respectivament. En el perÃode embrionari les aurÃcules es comuniquen i els ventricles també. Els ventricles es comuniquen amb les aurÃcules pels orificis auriculoventriculars, i amb les artèries aorta i pulmonar, pels orificis arterials. A l’orifici auriculoventricular esquerre hi ha la và lvula bicúspide o mitral, i al dret, la và lvula tricúspide. A l’orifici arterial esquerre hi ha la và lvula sigmoide aòrtica, i al dret, la và lvula sigmoide pulmonar. A l’aurÃcula dreta hi ha els orificis de les venes cava superior i inferior, l’auriculoventricular dret i el de la vena coronà ria; a la part mitjana de l’envà interauricular hi ha una depressió anomenada fossa oval. A l’aurÃcula esquerra hi ha els orificis auriculoventriculars esquerres i els de les quatre venes pulmonars. Ambdues aurÃcules tenen una prolongació anomenada apèndix auricular. Les fibres musculars dels ventricles són independents de les fibres musculars de les aurÃcules, però la connexió entre les aurÃcules i els ventricles és assegurada pel sistema especÃfic de conducció del cor, constituït pel nòdul sinusal o de Keith i Flack, pel nòdul auriculoventricular o d’Aschoff-Tawara, pel fascicle de His i les seves branques dreta i esquerra i per les fibres de Purkynje. El cor té unes propietats fonamentals, que són la producció rÃtmica i automà tica del seu propi estÃmul, que normalment s’inicia en el nòdul sinusal, la transmissió d’aquests estÃmuls, que, des del nòdul sinusal, es dirigeixen a tota l’aurÃcula a una velocitat de 100 mm/s, l’excitabilitat o propietat de respondre als estÃmuls, de manera que si l’estÃmul és suficient i adequat, fa una contracció mà xima, la contractilitat o capacitat d’escurçament brusc de les fibres miocardÃaques, que origina una disminució del volum de la llum del cor i la consegüent expulsió de la sang ventricular, i la refractarietat, per la qual el múscul cardÃac no respon a cap estÃmul extern mentre dura la contracció (perÃode refractari absolut), o solament hi respon quan l’estÃmul és molt intens, en el perÃode immediat a la contracció (perÃode refractari relatiu). El cor sofreix, successivament, una fase de contracció o sÃstole, en la qual la sang és impulsada a les artèries, i una fase de dilatació o dià stole, en la qual s’esdevé la repleció sanguÃnia de les cavitats del cor. Hi ha una fase de sÃstole auricular que provoca el pas de la sang de l’aurÃcula al ventricle corresponent, una fase de sÃstole ventricular en què es tanquen les và lvules auriculoventriculars i la sang que ocupa els ventricles passa a les artèries aorta i pulmonar, i una fase de dià stole, en què es tanquen les và lvules sigmoides aòrtica i pulmonar i s’esdevé la repleció sanguÃnia ventricular. El tancament de les và lvules auriculoventriculars impedeix el retrocés de la sang del ventricle a l’aurÃcula, i el tancament de les và lvules sigmoides impedeix el retrocés de la sang al ventricle després d’una contracció cardÃaca. La freqüència de les contraccions cardÃaques és variable: el nadó té de 115 a 120 contraccions cardÃaques per minut, i l’adult, entre 70 i 80. L’activitat cardÃaca produeix manifestacions sonores que esdevenen paleses mitjançant l’auscultació o la fonocardiografia, acompanyada de fenòmens elèctrics que són enregistrats per l’electrocardiografia. | | de Herz | | en heart | | es corazón | | fr coeur | | it cuore |
|
| cor1 m. | | Vocabulari forestal | | fusta: estructura i propietats | | | Vegeu la figura I. | | Sin. compl.: duramen m. | | en duramen subst., heartwood subst. | | es duramen m. | | fr duramen m., coeur m. |
|
|
|