|
ferro m. | Diccionari enciclopèdic de medicina | bioquĂmica i biologia molecular | quĂmica | Element metĂ l·lic de sĂmbol Fe, nombre atòmic 26, massa atòmica 55,847 i pes especĂfic entre 7,85 i 7,88. És, desprĂ©s de l’alumini, el metall mĂ©s abundant de la natura; constitueix el 5 % de l’escorça terrestre. És un constituent essencial de l’hemoglobina, la mioglobina, la transferrina, la ferritina i diversos enzims (catalasa, peroxidasa, etc.) i citocroms. Les seves funcions principals sĂłn el transport de l’oxigen als teixits i els mecanismes d’oxidaciĂł cel·lular. Un dèficit de ferro a l’organisme Ă©s causa d’anèmia microcĂtica i hipocròmica. Les seves sals sĂłn emprades en terapèutica, especialment l’arsenat, l’ascorbat, el clorur, el glicerofosfat, el gluconat, l’hiposulfit, el fosfat, l’oxalat, el sulfat, etc. Alguns isòtops radioactius sĂłn emprats en estudis sobre metabolisme. | , Fede Eisen | en ferrum, iron | es hierro | fr fer | it ferro |
|
ferro1 m. | Diccionari de geologia | geoquĂmica | Element, Fe; Z, 26; m. at., 55,847; grup 8è; metall de transiciĂł. TĂ© quatre isòtops estables: 54Fe (5,82 %), 56Fe (91,66 %), 57Fe (2,19 %), 58Fe (0,33 %) i un nĂşclid radioactiu, 60Fe cosmogènic de vida mitjana 3 · 105 a. És el quart element pel que fa a l’abundĂ ncia a la litosfera (clarke, 6,22 %), el primer a la Terra (33,78 %) i el segon a les condrites CI (19,04 %). El contingut de Fe a les roques Ăgnies augmenta amb la basicitat: roques ultramĂ fiques, 9,64 %; bĂ siques, 8,60 %; intermèdies, 5,85 %, i Ă cides, 2,70 %. Argiles, 3-5 %; calcĂ ries i gresos, 0,4-0,8 %. Les menes de Fe sĂłn els òxids (magnetita, hematites, limonita) i la siderita. És el component essencial en nombrosĂssims minerals: silicats, sulfurs, òxids i oxisals. L’element natiu nomĂ©s es presenta en els meteorits i hom pensa que en el nucli de la Terra. A la litosfera i al mantell presenta nombres d’oxidaciĂł +2 (radi 0,74 en coordinaciĂł 6) i +3 (radi 0,64 en la mateixa coordinaciĂł). És sideròfil en estat elemental, calcòfil en estat +2 i litòfil en +2 i +3; tambĂ© Ă©s biòfil. En ambients sedimentaris s’enriqueix en les formacions oxidades i en les riques en sulfurs. El el cicle extern la mobilitat Ă©s de baixa a mitjana en medi reductor, però molt baixa en presència de sulfurs i alta en pH <5; Ă©s molt baixa en medi oxidant. Als sòls roman en bona proporciĂł, i a les aigĂĽes continentals Ă©s un constituent major: 0,67 ppm; en canvi, tĂ© una concentraciĂł molt baixa a l’òceĂ (2 ppb), amb un temps de residència de 200 a. | Sin. compl.: ferre m. | en iron | es hierro | fr fer |
|
ferro m. | AportaciĂł a la terminologia geogrĂ fica catalana | geografia | Element quĂmic (sĂmbol, Fe). Quart element en importĂ ncia de la superfĂcie terrestre, en la qual es troba en la proporciĂł del 5,08 %. Color gris o negre. Si bĂ© pot Ă©sser trobat pur en la naturalesa, integra, principalment, mant mineral explotable, com ara siderita, magnetita, limonita i itabirita. |
|
|
|