Diccionari General DCT

Cerca pel a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

, pili

pèl m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

dermatologia

òrgans i sistemes

Cadascun dels apèndixs filiformes de matèria còrnia que cobreixen la pell dels mamífers i que, en l’espècie humana, han regressat filogènicament, sense acomplir cap funció biològica fonamental, encara que en algunes zones exerceixen un paper protector enfront d’agressions ambientals (sol, fred, calor). Hom distingeix diferents classes de pèl: el lanugen, el pèl moixí i el pèl terminal. Cada pèl és contingut en una invaginació tubular de la pell anomenada fol·licle pilós, proveïda de dues formacions especialitzades: les glàndules sebàcies, més superficials, i el múscul erector del pèl, situat més profundament. La porció del fol·licle pilós que s’estén de l’obertura de la superfície cutània (orifici fol·licular) fins a l’entrada del conducte sebaci rep el nom d’infundíbul o segment infundibular. La zona del fol·licle situada entre el conducte sebaci i la inserció del múscul erector és anomenada istme. El segment inferior del fol·licle és la matriu pilosa o arrel del pèl i comprèn la part inferior del fol·licle i el bulb pilós. El bulb és l’expansió arrodonida, profunda, del fol·licle pilós i presenta una invaginació central que engloba la papil·la pilosa, formada per teixit connectiu del derma i per vasos sanguinis. La part més important del fol·licle és la matriu pilosa, formació capaç d’originar les tres parts estructurals del pèl: medul·la, còrtex i cutícula, així com la beina interna de l’arrel. La beina externa de l’arrel és l’epiteli modificat de la invaginació tubular epidèrmica de cada fol·licle pilós. En una secció transversal de la matèria pilosa hom observa des del centre a la perifèria, successivament, la mèdul·la, el còrtex, la cutícula, la beina interna i la beina externa de l’arrel. La medul·la és formada per cèl·lules poligonals grans; el còrtex envolta la medul·la i és constituïda per cèl·lules allargades, longitudinals, que contenen melanina i queratina; la cutícula, més externa, és formada per una sola capa de cèl·lules imbricades; la beina interna envolta la tija del pèl i és formada per cèl·lules epitelials de la matriu pilosa, mentre que la beina externa de l’arrel és l’epiteli infundibulitzat. El pèl conté una escleroproteïna, la queratina pilosa, que en comparació amb la queratina de la capa còrnia de la pell, posseeix una proporció més elevada de cisteïna; les molècules de queratina del pèl presenten entre elles, ponts disulfur i d’hidrogen, que confereix estabilitat química i mecànica.

de Haar

en hair

es pelo

fr poil

it pelo

pèl m.

Diccionari de pesca

pesca

Pèl de cuca.

Sin. pref.: pèl de cuca m.

pèl¹ m.

Vocabulari forestal

conceptes previs sobre l’arbre i altres vegetals, botànica aplicada

es pelo m.

pèl¹ m.

Diccionari de geologia

cristal·lografia

Taqueta, clivella filiforme que constitueix un defecte d’una pedra preciosa.

en flaw

es pelo

fr duvet, givre, paille, veine

pèl m.

Diccionari de ramaderia

ramaderia

Formació epidèrmica pròpia dels mamífers.

Sin.: pelatge m.

es capa f., pelaje m.

pèl² m.

Vocabulari forestal

pesca continental

pèl² m.

Diccionari de geologia

terme de la llengua comuna

1. Fissura o clivella natural d’una pedra, per on es pot rompre fàcilment.

2. Faixa o ratlla composta d’una classe determinada de pedra dins una massa que és d’una altra classe, de la qual, per tant, trenca la unitat.

V.: làmina¹ f.

V.: esquerda¹ f., fissura¹ f.