|
|
| terrassa f. | | Diccionari de geologia | | terme de la llengua comuna | | | 1. Forma esglaonada de relleu constituïda per un replà topogrà fic adossat al vessant d’una vall fluvial o lacustre i limitat a la part externa per un talús o escarpament que domina el fons o un nivell inferior, la qual pot ésser erosiva o estar recoberta per un dipòsit d’arrossegalls. | | V.: plataforma3 f., relleu tabular m. | | V. t.: terrassa fluvial f. | | 2. En alpinisme, relleix pla i horitzontal en una paret. | | 3. Gruix o munt de terra. | | en terrace | | es terraza | | fr terrasse |
|
| terrassa f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | En conservació de sòls i aigües, estructura que consisteix en un solc, canal o plataforma i el corresponent llom o cavalló, generalment construït de terra o de pedra, traçats segons les corbes de nivell. L’objectiu és interceptar l’aigua d’escolament superficial, per afavorir-ne la infiltració o l’evaporació, o desviar-la a una sortida degudament protegida i amb una velocitat controlada, de manera que no ocasioni erosió al canal receptor.
És una mesura mecà nica fà cil de construir en sòls amb una profunditat adequada; el traçat s’adapta a la topografia del terreny i, generalment, segueix sensiblement la corba de nivell.
S’utilitza en sòls en els quals no resultin suficients les mesures basades en la modificació de les propietats de la superfÃcie del sòl (augment de la rugositat o millora de la infiltració, entre altres) o les tècniques de conreu (conreu a nivell o conreu en feixes, entre altres), a les quals complementa. L’existència de diferents tipus de terrasses permet construir-ne tant en vessants de pendent suau com de pendent pronunciat.
Per a l’elecció del tipus de terrassa i per als cà lculs hidrà ulics, cal tenir en compte les caracterÃstiques del vessant, de les pluges i del sòl (profunditat, textura, permeabilitat); el tipus d’ús de la terra previst; els mitjans i els recursos econòmics disponibles a la zona on s’ha d’implantar, i que el cost és sensiblement menor que el de construir un bancal.
No hi ha una classificació universal de terrasses ni una terminologia normalitzada. Una de les classificacions més antigues data de 1950, és la d’A. A. Czerkasow. Les terrasses es poden classificar segons els aspectes següents, entre altres: 1) la funció (terrassa d’absorció i terrassa de desguà s); 2) la secció transversal (terrassa ondulada [de doble o triple curvatura], terrassa triangular i terrassa trapezoïdal); 3) el traçat (terrassa a nivell, terrassa en pendent i terrassa paral·lela); 4) l’à mbit geogrà fic en el qual s’han utilitzat (terrassa americana, terrassa granadina i terrassa algeriana).
La terminologia a la bibliografia anglosaxona i francesa es presta a confusions. Cal tenir en compte que el terme català terrassa correspon generalment al terme anglès terrace, si bé la denominació bench terrace equival en català a bancal. En francès, terrassa pot equivaldre a banquette (Soutter) o bé a terrasse (Fournier), mentre que bancal té diverses equivalències en francès: terrasse (Soutter), bancaus i gradin (Fournier). | | V.: bancal m., conreu en faixes c. nom. m., escolament superficial c. nom. m., cavalló m., canal m., secció transversal d’una terrassa c. nom. f., separació de les terrasses c. nom. f., servei de conservació de sòls c. nom. m., solc m., terrassa a nivell c. nom. f., terrassa d’absorció c. nom. f., terrassa de base ampla c. nom. f., terrassa de desguàs c. nom. f., terrassa de perfil americà c. nom. f., terrassa de perfil algerià c. nom. f., terrassa en pendent c. nom. f., terrassa de perfil granadà c. nom. f., terrassa paral·lela c. nom. f. | | en terrace | | es terraza, andén | | fr banquette | | gl terraza | | pt terraço |
|
| terrassa1 f. | | Diccionari de les ciències ambientals | | geografia | | Relleu en forma d’esglaó o de replà del terreny, originat per erosió, generalment fluvial o marina, o per deposició de material al·luvial. | | en terrace subst. | | es terraza f. | | fr terrasse f. |
|
| terrassa f. | | Aportació a la terminologia geogrà fica catalana | | geografia | | Formació al·luvial antiga i quasi horitzontal, composta de llot, sorra i codolada, a la qual no arriben les majors rierades actuals. | | Ex.: Santa Coloma de Farners, a la comarca de la Selva, ocupa una terrassa fluvial. | | Sin. compl.: terrassa fluvial c. nom. f. |
|
| terrassa2 f. | | Diccionari de les ciències ambientals | | geografia | | Relleu en forma de graó que es construeix amb l’objectiu de retenir aigua per al cultiu en zones semià rides, conrear vessants, reduir l’erosió de l’aigua, estabilitzar talussos o retenir els lixiviats o sobreeixits d’un abocador o un tanc. | | en terrace subst. | | es terraza f. | | fr terrasse f. |
|
|
|