|
|
| abdomen m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | òrgans i sistemes | | Part de l’organisme humà que, juntament amb el tòrax, forma el tronc de la persona. La part anterior i lateral de l’abdomen és constituïda per les parets abdominals (músculs, aponeurosis i pell). Topogrà ficament es divideix en sectors anomenats epigastri, hipocondri dret i esquerre, fossa ilÃaca dreta i esquerra i hipogastri. La part superior limita per fora amb la vora costal, i per dins, amb els pulmons i el cor mitjançant el diafragma. Al centre de la cara externa de la paret anterior de l’abdomen hi ha el llombrÃgol, restes cicatricials del cordó umbilical. La part inferior ve limitada pel pubis i els engonals. La paret interior és enterament folrada per una membrana serosa anomenada peritoneu (peritoneu parietal), de manera que l’abdomen constitueix una autèntica cavitat (cavitat abdominal), separada de la cavitat torà cica pel múscul diafragma. La mateixa membrana recobreix els òrgans intraperitoneals: fetge, melsa, estómac, intestins, ovaris, úter (peritoneu visceral). Els òrgans retroperitoneals (pà ncrees, ronyons, cà psules suprarenals, aorta abdominal, vena cava inferior) són recoberts en llur cara anterior pel peritoneu parietal posterior. | | de Abdomen | | en abdomen | | es abdomen | | fr abdomen | | it addome |
|
| abdomen agut m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | | gastroenterologia | | semiologia | | Quadre clÃnic d’origen abdominal, d’etiologia diversa, caracteritzat per un dolor abdominal d’aparició rà pida. S’acompanya generalment de nà usees, vòmits, tancament intestinal, contractura muscular abdominal, distensió abdominal, febre, taquicà rdia, hipotensió arterial i, fins i tot, xoc. Hom distingeix entre l’abdomen agut quirúrgic, que requereix una intervenció quirúrgica urgent (apendicitis, perforació gà strica duodenal o intestinal, colecistitis aguda, pancreatitis aguda, oclusió intestinal, trombosi o embòlia mesentèrica, etc.) i l’abdomen agut mèdic (crisi addisoniana, diabetis, etc.). |
|
| abdomen de tauler d’escacs m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | gastroenterologia | | semiologia | | Abdomen que presenta a la percussió zones de matitat alternades amb zones de timpanisme que no són alterades pels canvis de positura; és degut a la presència de lÃquid no lliure a la cavitat peritoneal. |
|
| abdomen distès m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | gastroenterologia | | semiologia | | Protrusió exagerada de la paret abdominal deguda a una acumulació de gasos o de lÃquid intraabdominal. |
|
| abdomen pèndul m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | gastroenterologia | | malalties i sÃndromes | | òrgans i sistemes | | Abdomen en què les parets abdominals estan notablement relaxades, de tal manera que pengen com un davantal per davant l’hipogastri. |
|
| abdomen protuberant m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | gastroenterologia | | òrgans i sistemes | | semiologia | | Abdomen anormalment convex degut a l’acumulació de greix subcutani, a una hipotonia muscular de la paret o a un augment del contingut abdominal. |
|
| abdomen quirúrgic m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació | | cirurgia | | gastroenterologia | | malalties i sÃndromes | | Abdomen agut que requereix una intervenció quirúrgica. |
|
| beina aponeuròtica del recte major de l’abdomen f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | òrgans i sistemes | | Coberta aponeuròtica robusta del múscul recte major de l’abdomen, formada per les aponeurosis anteriors dels oblics i del transvers de l’abdomen. El full anterior cobreix la totalitat del múscul i la posterior només els dos terços superiors i la seva vora inferior constitueix la lÃnia semicircular. | | Sin. compl.: beina del recte |
|
| intersecció tendinosa dels rectes de l’abdomen f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | òrgans i sistemes | | Intersecció tendinosa que, en forma de tres o més bandes, travessa la cara frontal dels rectes abdominals i els fusiona amb la capa anterior de llur aponeurosi. |
|
|
|