|
alumini1 m. | Diccionari de geologia | geoquĂmica | Element, Al; Z, 13; m. at., 26,982; grup 13è. TĂ© un isòtop estable: 27Al. El 26Al Ă©s cosmogènic, i tĂ© una mitjana de 7,16 · 105 a; s’empra en l’estudi i dataciĂł de processos superficials de perĂode curt. Clarke de 8,36 %, i Ă©s el tercer element en ordre d’abundĂ ncia a l’escorça terrestre. D’altres continguts significatius sĂłn: mantell, 1,95 %; Terra, 1,8 %, i condrites CI, 0,87 %. Entre els materials terrestres importants, nomĂ©s les roques ultramĂ fiques (0,5-1,5 %), les calcĂ ries i els gresos (< 2,5 %) sĂłn pobres en alumini; a la resta de roques Ăgnies i a les argiles, la concentraciĂł d’Al Ă©s sempre superior al 7 %; la mena principal Ă©s la bauxita; en diversos minerals l’Al Ă©s el component principal: corindĂł, espinel·les, silicats alumĂnics metamòrfics (andalusita, distena, sil·limanita), caolĂ i algunes argiles. IĂł +3 de radi 0,49 en coordinaciĂł 4, que substitueix el Si en els silicats. TambĂ© presenta coordinaciĂł 6 (radi 0,51) i Ă©s sempre litòfil. És molt poc mòbil en condicions superficials i s’acumula en sòls residuals. Calen medis molt Ă cids (pH<4,1) per a solubilitzar-lo de manera apreciable. En aigĂĽes continentals Ă©s molt mĂ©s abundant (0,4 ppm) que a l’oceĂ (2 ppb), on el temps de residència Ă©s curt: aproximadament 100 a. | en aluminium, aluminum | es aluminio | fr aluminium |
|
alumini m. | Diccionari de les ciències ambientals | quĂmica | Metall d’un blanc d’argent blavĂłs, molt mal·leable, dĂşctil, molt bon conductor de la calor i l’electricitat, notable per la lleugeresa i per la resistència a la corrosiĂł, el qual constitueix el 8 % de la litosfera (sĂmbol, Al; nombre atòmic, 13; pes atòmic, 26,98). | en aluminium [RU] subst., aluminum [EUA] subst. | es aluminio m. | fr aluminium m. |
|
alumini m. | Diccionari multilingĂĽe de la ciència del sòl | components minerals del sòl | origen del sòl i organitzacions edĂ fiques | propietats fisicoquĂmiques i quĂmiques i comportament del sòl | Element quĂmic de sĂmbol Al, nombre atòmic 13, massa atòmica 26,98 i estat d’oxidaciĂł 3. És el tercer element en abundĂ ncia (8,1 % en massa) a les roques que constitueixen l’escorça terrestre. És un constituent dels aluminosilicats (feldespats, miques, minerals de l’argila, al·lòfanes, imogolita), de la gibbsita, Al(OH)3, diĂ spora AlO(OH), i boehmita, AlO(OH). | V. t.: alumini intercanviable c. nom. m., espècies monomèriques d’alumini c. nom. f. pl., hidròxid d’alumini c. nom. m., iĂł alumini hexahidratat c. nom. m., sòl al·lĂtic c. nom. m., sòl ferral·lĂtic c. nom. m., bauxita f., teoria de l’alumini c. nom. f., toxicitat per alumini c. nom. f. | en aluminium | es aluminio | fr aluminium | gl aluminio |
|
|
|