|
|
| cadmi m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | quÃmica | | toxicologia | | Element metà l·lic de nombre atòmic 48, massa atòmica 112,40 i sÃmbol Cd, pertanyent al grup IIb de la taula periòdica. Les seves sals són metzinoses i poden produir sialorrea, dolor abdominal, vòmits i diarrea. | , Cd| de Kadmium | | en cadmium | | es cadmio | | fr cadmium | | it cadmio |
|
| cadmi1 m. | | Diccionari de geologia | | geoquÃmica | | Element, Cd; Z, 48; m.at., 112,400; grup 12è; metall de transició. Té vuit isòtops estables: 106, 108, 110, 111, 112, 113, 114 i 116. El 112Cd (24,07 %) i 114Cd (28,86 %) són els més abundants. Clarke, 0,16 ppm; Terra, 0,021 ppm, i condrites CI, 0,720 ppm. Abunda més a les roques bà siques (0,2 ppm) que a les à cides (0,1 ppm). Les calcà ries i els gresos són pobres (0,03-0,05 ppm), i les argiles una mica altes (0,3-0,4 ppm). Hom el beneficia com a subproducte del Zn, atès que els minerals de Cd són molt rars. Ió +2 de radi 0,97 en coordinació 6. De carà cter calcòfil, està associat al Zn en els sulfurs i els silicats; el quocient Zn/Cd varia entre 500 i 900. També substitueix el Pb en els sulfurs. En la cristal·lització magmà tica segueix el Fe, i només els ambients reductors i sulfurosos sedimentaris el concentren; a la resta de condicions superficials és un metall de mobilitat mitjana. És un element molt tòxic per als animals superiors. | | en cadmium | | es cadmio | | fr cadmium |
|
| cadmi m. | | Diccionari de les ciències ambientals | | quÃmica | | Metall blanc, dúctil, mal·leable, que cruix en corbar-lo, emprat com a recobriment per a la protecció d’altres metalls, en aliatges i en les barres de control d’alguns reactors nuclears (sÃmbol, Cd; nombre atòmic, 48; pes atòmic, 112,40). El cadmi es troba de manera natural en el sòl i les roques (sovint en associació amb el zinc), apareix en el fum del tabac i s’acumula en els peixos. És tòxic per inhalació crònica a dosis superiors a 0,1 mg/m3, i provoca problemes pulmonars, renals i, fins i tot, la mort. Per ingestió pot causar alteracions òssies, aflicció general i, posteriorment, la mort. | | V. t.: malaltia itai-itai f. | | en cadmium subst. | | es cadmio m. | | fr cadmium m. |
|
| cadmi m. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | origen del sòl i organitzacions edà fiques | | propietats fisicoquÃmiques i quÃmiques i comportament del sòl | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | Metall pesant, Cd. Pot tenir el seu origen: 1) en la meteorització de determinats materials originaris, com per exemple les calcà ries jurà ssiques; en aquest cas la seva presència al sòl s’ha de considerar que forma part del fons geoquÃmic; 2) en activitats humanes (fums industrials, adobs fosfatats, fum del tabac, aigües residuals, activitats mineres, entre d’altres) que han provocat amb la seva arribada la contaminació d’un sòl. No té funcions biològiques essencials per als éssers humans, sinó efectes tòxics, aixà com per la microflora i fauna del sòl. És mòbil en medi à cid, la qual cosa n’afavoreix l’absorció a certs cultius en sòls contaminats i el seu pas a la cadena alimentà ria. Va ser el causant de la malaltia Itai-Itai quan la població va consumir arròs regat amb aigües contaminades amb cadmi. | | V. t.: fons geoquÃmic c. nom. m. | | en cadmium | | es cadmio | | fr cadmium |
|
| cadmi2 m. | | Diccionari de geologia | | mineralogia descriptiva | | Mineral, espècie, cadmi elemental, Cd; hexagonal; Pe: 8,64; lluïssor metà l·lica; color blanc d’estany amb un to blavenc; mal·leable. Es troba en forma de grans aplatats al riu Vilui, a la Sibèria. | | Sin. abs.: cadmi natiu m. | | en cadmium | | es cadmio | | fr cadmium |
|
| cadmiar v. tr. | | Novetat i llenguatge | | enginyeria | | | Vegeu pà gina 44 de la quarta sèrie. | | es cadmiar v. tr. | | fr cadmier v. tr. | | it cadmiare v. |
|
|
|