|
|
| congost m. | | Diccionari de geologia | | geomorfologia: geomorfologia general | | | 1. Pas estret i pregon entre muntanyes. | | 2. Vall estreta entre muntanyes, de vores abruptes, excavada per les aigües d’un riu. | | Sin.: canyó1 m., riba2 f. | | Sin. vulg.: afrau m., aumec m., bretxa2 f., call m., canal2 m., carant m., clua f., clusa f., comallada f., croca2 f., engorjat2 m., entreforc1 m., escanyall1 m., escollat m., estret1 m., estretall1 m., foranc m., fou1 f., frau m., freu1 m., gola3 f., gorja1 f., gorjada f., osca f., pas1 m., porta f., raller m., rasa1 f., ribà s2 m. | | en canyon, gorge, gulch, gullet, gully, narrow passage, ravine | | es cañada, congosto, desfiladero, garganta, hocino | | fr cluse, défilé, gorge, pertuis |
|
| congost m. | | Aportació a la terminologia geogrà fica catalana | | geografia | | | 1. En un relleu muntanyós, gorja per on sol passar un corrent fluvial. | | Ex.: L’estret de Collegats, als Pallars, és un congost que talla una formació de conglomerats. | | 2. Pas d’una riera entre cingles, ribes o muntanyes de molt pendent. |
|
| congost anaclinal f. | | Diccionari de geologia | | geomorfologia estructural | | Estrenyiment progressiu dels vessants d’una vall en el sentit del capbussament d’una capa resistent en un curs d’aigua anaclinal, el qual pren una forma d’embut pel fet que l’esmentat capbussament és superior al pendent del curs d’aigua. | | Sin. compl.: clusa anaclinal f. | | en anaclinal breach, anaclinal gap | | es garganta anaclinal | | fr percée anaclinale |
|
| congost cataclinal m. | | Diccionari de geologia | | geomorfologia estructural | | Estrenyiment progressiu dels vessants d’una vall en el sentit de capbussament d’una capa resistent en un curs d’aigua cataclinal, el qual pren una forma d’embut pel fet que l’esmentat capbussament és superior al pendent del curs d’aigua. | | Sin. compl.: clusa cataclinal f. | | en cataclinal breach, cataclinal gap | | es garganta cataclinal | | fr percée cataclinale |
|
|
|