|
droga f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | farmacologia | quĂmica | Qualsevol substĂ ncia emprada com a ingredient en quĂmica, farmĂ cia o tintoreria. | de Droge | en drug | es droga | fr drogue | it droga |
|
droga f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | farmacologia | Cadascun dels principis actius presents en vegetals (alcaloide, oli essencial, saponina, substà ncia purgant) o animals (castori, mesc, cantaridina), els quals, convenientment preparats i conservats, són emprats en terapèutica i experimentació. En les plantes medicinals hom empra les parts de la planta més riques en substà ncies actives: arrels, flors, fulles, escorça. Sovint aquestes drogues són emprades en forma de preparacions galèniques (infusió, decuit, extracte, tintura). | de Droge | en drug | es droga | fr drogue | it droga |
|
droga f. | Diccionari enciclopèdic de medicina | farmacologia | medicina preventiva i salut pĂşblica | quĂmica | salut mental | SubstĂ ncia que, essent o no un medicament, Ă©s utilitzada amb la intenciĂł d’actuar sobre el sistema nerviĂłs per tal d’aconseguir un millor rendiment intel·lectual o fĂsic, amb ganes d’experimentar noves sensacions o bĂ© amb la pretensiĂł de modificar, cal suposar que agradablement, l’estat psĂquic de l’individu. El seu consum pot dur a un desig de continuar-ne prenent, a l’apariciĂł d’una tolerĂ ncia als efectes que tĂ©, a l’establiment d’una dependència i a la producciĂł d’efectes nocius. Les drogues han estat classificades segons diversos patrons, la qual cosa ja dĂłna a entendre que llur classificaciĂł Ă©s difĂcil; aquesta n’és una: drogues depressores (opioides, hipnòtics, sedants, tranquil·litzants, alcohol), drogues estimulants (cocaĂŻna, cafeĂŻna, amfetamina i derivats, tabac) i drogues psicodislèptiques (LSD, peiot, mescalina, fongs al·lucinògens, cĂ nem i derivats). Les drogues de disseny sĂłn anĂ legs quĂmics sintetitzats, d’estructura i efectes similars a altres drogues naturals o sintètiques. El terme generalment es refereix a diverses dotzenes de substĂ ncies similars a les amfetamines, l’ús de les quals s’ha estès en els darrers anys. Les pastilles o les pĂłlvores utilitzades tenen noms, presentacions i composicions molt diferents, i contenen concentracions variables d’amfetamina, metamfetamina, metilendioxiamfetamina (MDA o droga de l’amor) o metiledioximetamfetamina (MDMA o èxtasi). Hom divideix en tres grans apartats els mòbils que impulsen al consum de drogues: la necessitat d’evadir-se de la realitat per tal de defugir l’avorriment, les preocupacions, la por o el dolor, el desig d’acrĂ©ixer la pròpia capacitat normal de plaer o de treball, i la voluntat d’aprofundir en l’anĂ lisi de la realitat i en el coneixement d’un mateix. Aquests tres grups de motivacions tenen un paper cada cop mĂ©s important en la societat, i sĂłn l’explicaciĂł de l’augment del consum de drogues, tant a escala mèdica com paramèdica. Actualment el consum incontrolat de drogues (estimulants, somnĂfers, analgèsics) ha esdevingut un problema social. | de Droge | en drug | es droga | fr drogue | it droga |
|
|
|