Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

AportaciĂł a la terminologia geogrĂ fica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigrĂ fica internacional (versiĂł abreujada)
Sistemes d'informaciĂł geogrĂ fica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

BioquĂ­mica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funciĂł del cos humĂ 
Fonaments de fisioterĂ pia i fisioterĂ pia comunitĂ ria
Genètica
Infermeria comunitĂ ria (1a part)
Infermeria comunitĂ ria (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
MĂşsculs
Ossos i articulacions
PromociĂł de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de BioquĂ­mica
Vocabulari de biologia de la reproducciĂł
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

EstadĂ­stica
Glossari de corrosiĂł
Magnituds, unitats i sĂ­mbols en quĂ­mica fĂ­sica
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurĂ­dic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
IntroducciĂł als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
PercepciĂł i atenciĂł
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 2 (16 registres)
veureandrogamona (DEM)
 bioquĂ­mica i biologia molecular
 urologia
veuredroga (VPCA)
veuredroga (DEM)
 farmacologia
 quĂ­mica
veuredroga (DEM)
 farmacologia
veuredroga (DEM)
 farmacologia
 medicina preventiva i salut pĂşblica
 quĂ­mica
 salut mental
veuredroga depressora (VPCA)
 psicofarmacologia
veuredroga estimulant (VPCA)
veuredrogar (DEM)
 farmacologia
 tècniques diagnòstiques i de tractament
veuredrogar-se (DEM)
 farmacologia
 tècniques diagnòstiques i de tractament
veuredrogar-se (DEM)
 salut mental
Cerca droga a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

androgamona f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
bioquĂ­mica i biologia molecular
urologia
Vegeu gamona.

droga f.
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
Terme documentat a Bayés 1977; Tobeña 1977.
en drug subst.

droga f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
farmacologia
quĂ­mica
Qualsevol substĂ ncia emprada com a ingredient en quĂ­mica, farmĂ cia o tintoreria.
de Droge
en drug
es droga
fr drogue
it droga

droga f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
farmacologia
Cadascun dels principis actius presents en vegetals (alcaloide, oli essencial, saponina, substància purgant) o animals (castori, mesc, cantaridina), els quals, convenientment preparats i conservats, són emprats en terapèutica i experimentació. En les plantes medicinals hom empra les parts de la planta més riques en substàncies actives: arrels, flors, fulles, escorça. Sovint aquestes drogues són emprades en forma de preparacions galèniques (infusió, decuit, extracte, tintura).
de Droge
en drug
es droga
fr drogue
it droga

droga f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
farmacologia
medicina preventiva i salut pĂşblica
quĂ­mica
salut mental
Substància que, essent o no un medicament, és utilitzada amb la intenció d’actuar sobre el sistema nerviós per tal d’aconseguir un millor rendiment intel·lectual o físic, amb ganes d’experimentar noves sensacions o bé amb la pretensió de modificar, cal suposar que agradablement, l’estat psíquic de l’individu. El seu consum pot dur a un desig de continuar-ne prenent, a l’aparició d’una tolerància als efectes que té, a l’establiment d’una dependència i a la producció d’efectes nocius. Les drogues han estat classificades segons diversos patrons, la qual cosa ja dóna a entendre que llur classificació és difícil; aquesta n’és una: drogues depressores (opioides, hipnòtics, sedants, tranquil·litzants, alcohol), drogues estimulants (cocaïna, cafeïna, amfetamina i derivats, tabac) i drogues psicodislèptiques (LSD, peiot, mescalina, fongs al·lucinògens, cànem i derivats). Les drogues de disseny són anàlegs químics sintetitzats, d’estructura i efectes similars a altres drogues naturals o sintètiques. El terme generalment es refereix a diverses dotzenes de substàncies similars a les amfetamines, l’ús de les quals s’ha estès en els darrers anys. Les pastilles o les pólvores utilitzades tenen noms, presentacions i composicions molt diferents, i contenen concentracions variables d’amfetamina, metamfetamina, metilendioxiamfetamina (MDA o droga de l’amor) o metiledioximetamfetamina (MDMA o èxtasi). Hom divideix en tres grans apartats els mòbils que impulsen al consum de drogues: la necessitat d’evadir-se de la realitat per tal de defugir l’avorriment, les preocupacions, la por o el dolor, el desig d’acréixer la pròpia capacitat normal de plaer o de treball, i la voluntat d’aprofundir en l’anàlisi de la realitat i en el coneixement d’un mateix. Aquests tres grups de motivacions tenen un paper cada cop més important en la societat, i són l’explicació de l’augment del consum de drogues, tant a escala mèdica com paramèdica. Actualment el consum incontrolat de drogues (estimulants, somnífers, analgèsics) ha esdevingut un problema social.
de Droge
en drug
es droga
fr drogue
it droga

droga depressora c. nom. f.
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
psicofarmacologia
Terme documentat a Tobeña 1977.
Sin. abs.: fĂ rmac depressor c. nom. m.
en depressant drug subst.

droga estimulant c. nom. f.
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
Sin. abs.: fĂ rmac estimulant c. nom. m.
V. t.: droga f., fĂ rmac m.
en stimulant drug subst., excitant drug subst.

drogar v. tr.
Diccionari enciclopèdic de medicina
farmacologia
tècniques diagnòstiques i de tractament
Administrar, fer prendre, a algĂş, especialment a un malalt, molta droga.
Sin. compl.: dopar

drogar-se v. intr. pron.
Diccionari enciclopèdic de medicina
farmacologia
tècniques diagnòstiques i de tractament
Prendre molts de medicaments.

drogar-se v. intr. pron.
Diccionari enciclopèdic de medicina
salut mental
Fer un ús habitual de drogues, d’estupefaents.