Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
AportaciĂł a la terminologia geogrĂ fica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigrĂ fica internacional (versiĂł abreujada)
Sistemes d'informaciĂł geogrĂ fica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
BioquĂ­mica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funciĂł del cos humĂ 
Fonaments de fisioterĂ pia i fisioterĂ pia comunitĂ ria
Genètica
Infermeria comunitĂ ria (1a part)
Infermeria comunitĂ ria (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
MĂşsculs
Ossos i articulacions
PromociĂł de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de BioquĂ­mica
Vocabulari de biologia de la reproducciĂł
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
EstadĂ­stica
Glossari de corrosiĂł
Magnituds, unitats i sĂ­mbols en quĂ­mica fĂ­sica
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurĂ­dic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
IntroducciĂł als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
PercepciĂł i atenciĂł
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 1 (9 registres)
veureescorpĂ­ (DEM)
 biologia
 toxicologia
veureescorpina (LEXPLAG)
 agricultura
 botĂ nica
veureEscorpiĂł (NOV)
 enginyeria
veureescorpit (VOCFOR)
 el suro
veureescorpitar (VOCFOR)
 el suro
veureintoxicaciĂł per escorpĂ­ (DEM)
 toxicologia
 veterinĂ ria
veuremosca escorpĂ­ (DEM)
 toxicologia
 veterinĂ ria
veurepseudoescorpĂ­ (DMCSC)
 propietats bioquĂ­miques i biològiques i ecologia del sòl
veureverí d’escorpí (DEM)
 toxicologia
 veterinĂ ria
Cerca escorpĂ­ a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

escorpĂ­ m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
biologia
toxicologia
Aràcnid corrent en països càlids i temperats. El verí dels escorpins africans i sud-americans pot ésser mortal; el dels europeus només provoca inflamació local i símptomes generals molestos.
es escorpiĂłn
escorpina f.
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
agricultura
botĂ nica
Sin. pref.: centpeus m.
EscorpiĂł m.
Novetat i llenguatge
enginyeria
Vegeu pàgina 14 de la quarta sèrie.
de Skorpion m.
en Scorpion subst.
es EscorpiĂłn m., Escorpio m.
fr Scorpion m.
it Scorpione m.
escorpit m.
Vocabulari forestal
el suro
Vegeu la figura I.
Sin. compl.: camisa f., mare del suro c. nom. f.
es casca f., capa madre c. nom. f.
escorpitar v. tr.
Vocabulari forestal
el suro
intoxicaciĂł per escorpĂ­ f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
toxicologia
veterinĂ ria
Té diferent grau d’intensitat segons l’espècie que la provoca. Alguns aràcnids tropicals són els més verinosos. Provoca dolor, edema i signes hemorràgics locals, signes nervioses moderats, hipotèrmia i hipotensió.
mosca escorpĂ­ f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
toxicologia
veterinĂ ria
Gènere d’insectes de la família dels panòrpids (Panorpa communis) integrat per individus proveïts d’un agulló verinós; es nodreix d’altres insectes, i les larves, que habiten sota terra, s’alimenten de restes d’animals.
pseudoescorpĂ­ m.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
propietats bioquímiques i biològiques i ecologia del sòl
Organisme artròpode pertanyent a la Classe Arachnida, ordre pseudoescorpĂ­, se’ls anomena tambĂ© falsos escorpins per la seva similitud morfològica, però els manca el postabdomen allargat dels veritables escorpins.
La coloraciĂł Ă©s en general marronosa o amb tonalitats vermelloses, alguns sĂłn negres; la mida varia d’1 a 8 mm; el seu cos estĂ  dividit en dos tagmes: el prosoma (cefalotòrax), format per la fusiĂł del cap i el tòrax, on es troben els ulls (un o dos parells d’ocels), un parell de quelĂ­cers, un parell de pedipalps acabats en pinces i quatre parells de potes, i l’opistosoma (abdomen), estĂ  dividit en 11-12 segments, pot ser globĂłs o allargat segons les espècies i no tĂ© apèndixs. Tenen en comĂş amb els escorpins les glĂ ndules del verĂ­.
SĂłn d’hĂ bit terrestre i en general viuen en llocs humits. Es poden trobar sota de roques, fullaraca, molses i escorça d’arbres, coves, entre altres hĂ bitats.
SĂłn depredadors i s’alimenten d’Ă cars, col·lèmbols, diplurs, dĂ­pters, formigues, isòpodes i larves de diverses espècies.
Alguns gèneres poden utilitzar com a bioindicadors de les condicions ambientals del lloc en el qual habiten (p. e., Minniza sp.).
en pseudoscorpion
es pseudoescorpiĂłn
fr pseudoscorpion
gl pseudoescorpiĂłn
pt pseudoescorpiĂŁo
verí d’escorpí m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
toxicologia
veterinĂ ria
És més potent que els de moltes serps, per bé que la seva perillositat és menor pel fet que la quantitat injectada és més petita. Els escorpins més verinosos pertanyen als gèneres Buthus de l’àrea mediterrània, Centruroides de l’Amèrica del Nord, Tityus del Brasil i Tamulus de l’Índia.