|
|
| blanc d’Espanya m. obs. impr. | | Diccionari de geologia | | terme de la llengua comuna | | | 1. Mineral, varietat blanca i pulverulenta de la cerussita, que hom fa servir a la llar per a emblanquinar i netejar. | | 2. Creta pura blanca, rentada, pulverulenta, usada a la llar com a pigment. | | V.: creta1 f. | | en Spanish white | | es blanco de España |
|
| Comissió de mètodes oficials d’anà lisi d’Espanya c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | fertilitat quÃmica del sòl | Estructura administrativa creada a Espanya l’any 1972, encarregada de proposar al titular del Ministeri corresponent l’aprovació de mètodes d’anà lisi com a oficials i obligatoris en els laboratoris agraris que depenien d’aquest Ministeri.
En el moment de la seva creació, la composició de la Comissió era la següent: el subdirector general de millora de la qualitat i defensa contra fraus n’era el president i com a vocals hi constaven el cap del servei de defensa contra fraus, el cap de secció de laboratoris agraris regionals (com a secretari) i representants de l’Institut Nacional de Reforma i Desenvolupament Agrari (IRYDA), de l’Institut Nacional d’Investigacions Agrà ries (INIA), de la Direcció General de la Producció Agrà ria, de l’Institut Nacional per a la Conservació de la Naturalesa (ICONA ) i del Servei Nacional de Productes Agraris.
La Comissió estava assistida per grups de treball d’especialitat, la missió dels quals era l’estudi, la posada a punt i la redacció dels mètodes d’anà lisi agraris. Entre aquests grups de treball hi havia el Grup de treball de sòls i aigües i el Grup de treball de fertilitzants. Els mètodes es van començar a publicar el 1976, amb edicions posteriors.
Amb l’entrada d’Espanya a la Unió Europea i la transferència de competències en matèria d’anà lisi a les comunitats autònomes, la Comissió va deixar de ser operativa i es va perdre la tasca de coordinació i els assajos de control de qualitat entre laboratoris que realitzava. | | V.: control contra fraus c. nom. m., mètodes oficials d’anà lisi c. nom. m. pl. | | en Spanish Commission of Official Methods of Analysis | | es Comisión de métodos oficiales de análisis de España | | fr Commission des méthodes officielles d’analyse d’Espagne | | gl Comisión de métodos oficiais de análises de España | | pt Comissão de Métodos Oficiais de Análises de Espanha |
|
| espanyar v. tr. | | Diccionari jurÃdic | | dret penal | | Fer saltar o arrencar el pany {d’una porta, d’una caixa o d’un bagul}. | | Ex.: La policia va descobrir que els lladres havien espanyat la porta del garatge per accedir a l’habitatge. | | es descerrajar |
|
| Institut Geogrà fic Nacional d’Espanya n. pr. m. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | sigla: IGN | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | Organisme oficial creat el 1870 i dependent del Ministeri de Foment de l’època que tenia com a funcions la determinació de la forma i dimensions de la Terra, les triangulacions geodèsiques de diversos ordres, les anivellacions de precisió, la triangulació topogrà fica, la topografia del mapa i del cadastre, i la determinació i conservació dels tipus internacionals de pesos i mesures en l’elaboració i estudi de la cartografia geogrà fica a Espanya. La seva estructura i funcions actuals han estat establertes pel Reial Decret 953/2018, de 27 de juliol de 2018.
No produeix informació de sòls, si bé a través del Centre Nacional d’Informació Geogrà fica subministra la que posen a la seva disposició altres institucions. El lloc web és https://www.ign.es/web/ign/portal/inicio (consultat el 2019). | | en National Geographic Institute of Spain | | es Instituto Geográfico Nacional de España | | fr Institut Géographique National d’Espagne | | gl Instituto Xeográfico Nacional de España |
|
| llei sobre concentració parcel·là ria a Espanya c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Conjunt de lleis i disposicions amb les quals s’ha abordat a Espanya el problema de la intensa parcel·lació de moltes explotacions agrÃcoles, constituïdes per nombroses i minúscules parcel·les disseminades.
Des del fracassat intent del Projecte de llei de concentració parcel·là ria del Ministeri de Foment de l’any 1907, no es va tornar a abordar a Espanya el tema fins a la dècada dels anys cinquanta del segle xx, moment en el qual el cadastre de rústica estava prà cticament finalitzat i la mecanització de camp es començava a generalitzar.
L’any 1959, el Servei de Cadastre de Rústica, en les seves conclusions, indicava que en la superfÃcie censada de 43 milions d’hectà rees existien 54 milions de parcel·les amb una mitjana de 0,79 ha i el 73,4 % eren inferiors a mitja hectà rea.
El procediment promogut pel Ministeri d’Agricultura del ministre Rafael Cabestany per dur a terme la concentració parcel·là ria es va basar en un conjunt de textos legals: la Llei de 20 de desembre de 1952, sobre concentració parcel·là ria (BOE 358, de 23 de desembre de 1952), que es va dictar amb carà cter provisional i finalitat experimental, per adquirir experiència per abordar una llei d’aplicació generalitzada; l’Ordre ministerial de 16 de febrer de 1953 (BOE de 20 de febrer 1953, p. 1.017-1018), que va crear el Servei Nacional de Concentració Parcel·là ria, i l’Ordre ministerial de 2 de juliol de 1953, que va millorar el procediment.
La llei de 1952, les ordres ministerials de 1953, el decret llei de 5 de març de 1954, la llei de 20 de juliol de 1955 i altres disposicions es van refondre en el Decret de 10 d’agost de 1955, que les va unificar en el text refós de les lleis de concentració parcel·là ria (BOE 269, de 2 de setembre de 1955). El 1962 es va promulgar la Llei 3/1962, de 14 d’abril, complementà ria de concentració parcel·là ria, com a text refós (BOE 91, de 16 d’abril de 1962).
En resultar insuficient el reagrupament parcel·lari per mantenir explotacions rendibles i retenir la població rural al camp, es va plantejar la necessitat d’una ordenació rural en comarques seleccionades. El Decret 3293/1962, de 7 de desembre, sobre reorganització del Ministeri d’Agricultura (BOE 301, de 17 de desembre 1962), va establir que ampliava la comesa del Servei de Concentració Parcel·là ria i es passava a denominar Servei de Concentració Parcel·là ria i Ordenació Rural.
Amb la creació de l’Institut de Reforma i Desenvolupament Agrari (IRYDA) l’any 1971, s’hi van integrar l’Institut Nacional de Colonització i el Servei de Concentració Parcel·là ria i Ordenació Rural. La llei de creació de l’IRYDA explicitava que la concentració parcel·là ria tindria com a primordial finalitat la constitució d’explotacions d’estructura i dimensions adequades.
Les actuacions en concentració parcel·là ria les realitzava el Ministeri d’Agricultura. Amb l’aprovació de la Constitució de l’any 1978, la situació va perdurar fins a les transferències en matèria d’agricultura a les comunitats autònomes, que segueixen realitzant concentracions parcel·là ries a petició dels ajuntaments, quan els propietaris de la majoria de les terres d’un municipi aixà ho sol·licita i l’Administració corresponent ho aprova, o bé si es declara que la concentració és d’interès general, com en el cas d’una transformació en regadiu.
En alguns països, en determinats perÃodes, s’ha prescrit que els geòmetres, en dissenyar les noves parcel·les, havien d’incorporar-hi mesures de conservació de sòls i aigües. | | V.: concentració parcel·là ria c. nom. f., Institut Nacional de Colonització n. pr. m., Llei sobre conservació i millora de sòls agrÃcoles n. pr. f. | | en Spanish law on consolidation of land | | es ley sobre concentración parcelaria en España | | fr loi sur le remembrement en Espagne | | gl lei de concentración parcelaria en España | | pt lei da Concentração Parcelária em Espanha |
|
| Servei d’extensió agrà ria a Espanya n. pr. m. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | gestió i ús sostenible del sòl | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Servei de transferència de coneixements i assessorament per als agricultors a Espanya.
L’ajut del govern del Estats Units d’Amèrica a Espanya a partir de la segona meitat de la dècada dels anys cinquanta del segle xx, prevista en l’Esmena McCarran a la Public Law 480, va fer que s’enviés a Espanya una missió econòmica amb tècnics en extensió agrà ria. Com que no existia a Espanya un servei consultiu agrari d’à mbit nacional, els assessors nord-americans van encarregar l’elaboració d’un estudi perquè s’arribés a crear.
El ministre Rafael Cavestany va ser invitat a viatjar als EUA per conèixer de forma directa el Cooperative Extension Service (CES), cosa que el va portar a crear amb carà cter experimental el Servei d’Extensió Agrà ria (SEA) a Espanya (Ordre Ministerial de 15 de setembre de 1955, modificada per l’Ordre d’1 de desembre de 1955), prenent com a model el CES dels EUA. Un equip d’enginyers agrònoms espanyols, encapçalat per Alonso Lozano GarcÃa-Suelto, va realitzar una estada a l’USDA per estudiar l’organització i administració del SEA.
Els objectius i l’organització del SEA del Ministeri d’Agricultura i del CES de l’USDA van tenir grans paral·lelismes i el SEA va ser molt eficient durant molts anys. No obstant això, cal destacar-ne un fet diferencial que, a la llarga, determinaria que el SEA s’acabés difuminat. Des de la seva creació, els serveis d’extensió agrà ria nord-americans van entrar a formar part dels College A&M (alguns dels quals han arribat a convertir-se en universitats) de cada Estat, cosa que els nodreix amb els resultats de les recerques, algunes de les quals promou el propi Servei. En el cas espanyol, el SEA es va adscriure al Ministeri d’Agricultura, sense vinculació administrativa amb les escoles d’enginyeria agrà ria ni amb els centres d’investigació agrà ria, cosa que arribaria a ser, si bé no l’única, una de les causes del seu empobriment i de la seva desaparició el 1991.
Durant els anys de la seva existència a Espanya, va exercir un important paper en la introducció de nous coneixements i prà ctiques agrÃcoles, i va generar canvis i millores en la producció agrà ria i en la qualitat de vida dels agricultors i les seves famÃlies. | | V.: College A&M n. pr. m., Servei cooperatiu d’extensió agrà ria als EUA n. pr. m. | | en Spanish extension service | | es Servicio de extensión agraria en España | | fr Service de vulgarisation agricole en Espagne | | gl Servicio de extensión agraria en España | | pt Serviço de Extensão Agrária de Espanha |
|
| sistema d’informació edafològica d’Espanya c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | acrònim: SINEDARES | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | Sistema per a la descripció codificada de sòls, de carà cter eclèctic, dissenyat per facilitar la incorporació d’informació de sòls en bases de dades de sòls. Es va plantejar com una xarxa de bancs de dades de sòls territorials, per aconseguir la normalització i la interoperativitat de la informació de sòls a Espanya. Encara que la xarxa mai no va arribar a constituir-se, el SINEDARES s’ha emprat en alguna de les comunitats autònomes actives en cartografia de sòls, com ara a Catalunya i a Navarra.
Es va crear el 1979 per l’Ordre Ministerial de 6 d’abril del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Va ser elaborat per la Comissió del Banc de Dades de Sòls i Aigües, integrada per Jorge Aguiló, JoaquÃn BardajÃ, Juan Cánovas, Fidel Fernández-Fà bregas, Rafael GarcÃa-Faure, Ramon Julià , Francisco Monturiol, Mario Nieves, Jaime Porta, Carlos Roquero i José Soler. El SINEDARES es pot consultar al lloc web següent: http://www.iec.cat/mapasols/Cas/Llibre.asp?Id=12 (consultat el 2020). | | en soil information system of Spain | | es sistema de información edafológica de España | | fr système d’information pédologique d’Espagne | | gl sistema de información edafolóxica de España |
|
|
|