|
|
| alopècia parvimaculata f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anatomia patològica | | dermatologia | | Alopècia irreversible, de causa desconeguda, caracteritzada per zones atròfiques sense cabells d’uns quants mil·lÃmetres de dià metre, disseminades à mpliament pel cuir cabellut, sobretot a la seva part posterior. |
|
| amiloïdosi cutà nia macular f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anatomia patològica | | bioquÃmica i biologia molecular | | dermatologia | | malalties i sÃndromes | | Forma d’amiloïdosi cutà nia localitzada caracteritzada per la presència de mà cules fosques, moderadament pruents, localitzades tÃpicament entre els omòplats i també als braços, les mamelles, les natges i les canyelles, que s’observa més freqüentment en persones d’ascendència hispanoamericana i pell fosca. Probablement és deguda al dipòsit pericol·lagènic d’amiloide AK. | | Sin. compl.: amiloïdosi interscapular |
|
| atròfia macular secundà ria f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anatomia patològica | | dermatologia | | malalties i sÃndromes | | microbiologia i patologia infecciosa | | Atròfia cutà nia que es produeix després de sifÃlides, xarampió, lupus eritematós, lepra, sarcoïdosi, xantoma tuberós, etc. Pot associar-se amb l’acrodermatitis crònica atròfica. | | Sin. compl.: atrofodèrmia maculada |
|
| degeneració macular pseudoinflamatòria familiar f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | anatomia patològica | | genètica | | malalties i sÃndromes | | oftalmologia | | Degeneració macular heredità ria amb carà cter autosòmic dominant, que apareix durant la cinquena dècada de la vida, caracteritzada per la formació d’un escotoma central en un ull, seguida rà pidament del mateix fenomen en l’ull oposat. | | Sin. compl.: degeneració macular de Sorsby, maculopatia pseudoinflamatòria familiar |
|
| distròfia corneal macular f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | genètica | | malalties i sÃndromes | | oftalmologia | | Distròfia heredità ria de la còrnia transmesa amb carà cter autosòmic recessiu, que es presenta durant la primera o la segona dècada de la vida. Consisteix en opacitats maculars irregulars distribuïdes entre una nebulositat difusa de tota la còrnia. | | Sin. compl.: distròfia corneal de Groenouw tipus II |
|
| epidermòlisi ampul·lar maculada tipus Amsterdam f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | dermatologia | | genètica | | Epidermòlisi distròfica, heredità ria, transmesa pel cromosoma X, descrita a la ciutat d’Amsterdam, caracteritzada per l’aparició generalitzada d’ampul·les de tipus pemfigoide, hiperpigmentació i despigmentació, hipotricosi, dits cònics amb anomalies unguials, acrocianosi, distròfia còrnia, microcefà lia i retard mental. Les ampul·les són epidermolÃtiques. |
|
| fascicle macular m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | neurologia | | oftalmologia | | òrgans i sistemes | | Col·lecció de fibres del nervi òptic, directament connectades amb la mà cula lútia. |
|
| mà cula f. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | dermatologia | | semiologia | | Lesió elemental de la pell que consisteix en una alteració circumscrita acolorida sense elevació ni depressió. Les seves dimensions són variables i han estat establertes tradicionalment per comparació a diverses estructures o objectes (un gra d’arròs, una llavor de llentilla, una moneda, etc.), per bé que és més recomanable precisar-ne la grandà ria en unitats de mesura objectibable (2 × 5 mm, 2 × 4 mm, etc.). Les vores de la lesió poden estar ben delimitades o bé difuses. Les formes de les mà cules són variables: arrodonides, ovalades, irregulars, etc. El canvi cromà tic depèn de la causa de la lesió: vermell (hiperèmia o eritema, telangièctasi, púrpura), blau (cianosi, hematoma), blanc (despigmentació, pseudolecodèrmia, espasme arteriolar), groc (lÃpids, carotens, pigments biliars), marró (melanoma, hemosiderina), gris o negre (melanina, pols de carbó, pólvora, metalls, quitrà , à cid antranÃlic), colors diversos (tatuatge). |
|
|
|