Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aportació a la terminologia geogràfica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigràfica internacional (versió abreujada)
Sistemes d'informació geogràfica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Bioquímica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funció del cos humà
Fonaments de fisioteràpia i fisioteràpia comunitària
Genètica
Infermeria comunitària (1a part)
Infermeria comunitària (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
Músculs
Ossos i articulacions
Promoció de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de Bioquímica
Vocabulari de biologia de la reproducció
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Estadística
Glossari de corrosió
Magnituds, unitats i símbols en química física
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurídic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
Introducció als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
Percepció i atenció
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 4 (32 registres)
veureacolliment en una quarta part dels milloraments (DJC)
 dret civil
veureCentre Internacional de Millora del Blat de Moro i el Blat (DMCSC)
 fertilitat química del sòl
veureCentre Internacional de Millorament del Blat de Moro i del Blat (DCA)
 ciències polítiques
veuredesmillorar (DEM)
 conceptes generals i de suport
veurefertilizació milloradora (DMCSC)
 fertilitat química del sòl
veurellei sobre conservació i millora de sòls agrícoles (DMCSC)
 qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
veuremesura de millora (DMCSC)
 qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
veuremillora (DEM)
 conceptes generals i de suport
veuremillora1 (VOCFOR)
 silvicultura i ordenació. tractament del bosc
veuremillora2 (VOCFOR)
 plantes, llavors i reproducció
Cerca millora a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

acolliment en una quarta part dels milloraments c. nom. m.
Diccionari jurídic
dret civil
A les Pitiüses, règim econòmic matrimonial tradicional, pactat en espòlits, en què l’esposa tenia dret, a l’extinció del règim, a una quarta part dels béns adquirits per l’espòs durant el matrimoni.
V. t.: espòlits m. pl.
es acogida en una cuarta parte de las mejoras, acogimiento en una cuarta parte de las mejoras

Centre Internacional de Millora del Blat de Moro i el Blat c. nom. m.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
abrev.: CIMMYT
fertilitat química del sòl
Organització de recerca i capacitació sense ànim de lucre, que ajuda a crear i a enfortir una nova generació de serveis nacionals d’investigació i extensió agrícola als països productors de blat de moro i de blat.Té la seu a Chapingo (Mèxic) i compta amb més de quatre-cents socis i col·laboradors en més de cent països. Realitza la seva tasca mitjançant recerca col·laborativa, aliances i capacitació.
Treballa en el món en desenvolupament per tal de millorar els mitjans de vida i benestar de les persones amb la promoció de sistemes de conreu de blat de moro i de blat més productius i sostenibles. Se centra directament en assumptes crítics, com la inseguretat alimentària i la desnutrició, el canvi climàtic i la degradació del mediambient.
El CIMMYT té el seu origen en un programa patrocinat pel govern mexicà i la Fundació Rockefeller en els anys 1940, l’objectiu del qual era augmentar la producció agrícola a Mèxic. Va ser liderat per l’enginyer agrònom Norman E. Borlaug, Premi Nobel de la Pau i doctor honoris causa per diverses universitats, entre les quals hi ha la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universidad de Córdoba (Espanya). Entre els seus èxits, cal indicar el desenvolupament de varietats de blat d’alt rendiment i més resistents a les malalties, emprades en molts països. Els resultats obtinguts van donar lloc a la Revolució Verda.
El lloc web és https://www.cimmyt.org/es/ (consultat el 2020).
V.: Revolució Verda c. nom. f.
en International Maize and Wheat Improvement Center , CIMMYT
es Centro Internacional de Mejoramiento de Maíz y Trigo, CIMMYT
fr Centre international d’améliotation du maïs et du blé, CIMMYT
gl Centro Internacional de Mellora do Millo e do Trigo, CIMMYT
pt Centro Internacional de Melhoramento de Milho e Trigo, CIMMYT

Centre Internacional de Millorament del Blat de Moro i del Blat n. pr. m.
Diccionari de les ciències ambientals
sigla: CIMMYT
ciències polítiques
Organisme fundat l’any 1966, amb seu a Ciutat de Mèxic, que té per objectiu conduir la investigació del blat de moro i del blat, i se centra particularment en la producció d’aliments en els països més pobres mitjançant la introducció de varietats més productives i la millora de la tecnologia i la política agrària en aquests països.
en International Maize and Wheat Improvement n. pr.
es Centro Internacional de Mejoramiento del Maíz y del Trigo n. pr. m.
fr Centre International d’Améliorement du Maïs et du Blé n. pr. m.

desmillorar v. tr.
Diccionari enciclopèdic de medicina
conceptes generals i de suport
Fer que (algú o alguna cosa) no estigui tan bé, en tan bon estat, com estava o era.

fertilizació milloradora c. nom. f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
fertilitat química del sòl
Pràctica agrícola que es porta a terme en sòls empobrits en matèria orgànica i elements nutritius (principalment fòsfor i potassi).
L’objectiu és augmentar la fertilitat del sòl en un període de temps relativament curt (6-8 anys), aplicant grans quantitats de matèria orgànica i materials fertilitzants.
V.: fertilització de fons c. nom. f.
en [GB] meliorative fertilisation
en [US] meliorative fertilization
es fertilización mejoradora
fr fumure améliorante
gl fertilización melloradora
pt adubação melhoradora, fertilização melhoradora

llei sobre conservació i millora de sòls agrícoles c. nom. f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
A Espanya, Llei de 20 de juliol de 1955, de la Jefatura del Estado (BOE, 202), per fer front a la pèrdua progressiva de sòl conreable, com a conseqüència de l’acció d’agents físics, mal ús del conreu o dedicació al conreu de sòls inadequats.
La llei responia a les iniciatives dutes a terme als Estats Units d’Amèrica des de la creació del Soil Conservation Service de l’USDA a la dècada dels anys trenta del segle xx. La llei espanyola constava de nou articles. A l’article primer es declaren d’utilitat pública i d’interès nacional les accions necessàries per a la deguda conservació del sòl, d’acord amb les normes tècniques assenyalades pel Ministeri d’Agricultura. L’article segon especifica les obligacions que el Ministeri d’Agricultura podrà imposar respecte a determinades finques perquè es duguin a terme mesures de conservació. L’article tercer indica que s’haurà d’elaborar un Pla de Conservació del Sòl Agrícola, que haurà d’aprovar el ministre d’Agricultura, per a les finques o grups de finques on calgui l’adopció de mesures de conservació de sòls. L’article quart estableix que els estudis previs que requereixi cada Pla de Conservació del Sòl Agrícola seran efectuats per la Direcció General d’Agricultura, per iniciativa pròpia, a proposta d’un organisme oficial o sindical, o a petició d’agricultors interessats en la conservació dels sòls de la seva finca; també estableix que la superfície afectada no podrà ser inferior a 1000 ha de secà o a 250 ha de regadiu i s’hi detalla el procediment administratiu corresponent. L’article cinquè indica els auxilis i subvencions de què es podran beneficiar les finques i especifica que l’assistència tècnica serà gratuïta per part del Ministeri d’Agricultura; en el cas en què calguin millores majors, l’import econòmic serà assumit en tot o en part pel Ministeri d’Agricultura. L’article sisè indica les sancions i multes per incompliment per part dels propietaris. L’article setè preserva les facultats i obligacions atribuïdes als Serveis Forestals i al Patrimoni Forestal i Servei Hidrologicoforestal. L’article vuitè indica que les obres o treballs permanents que realitzi el propietari pel seu compte per evitar la pèrdua de sòl agrícola tindran la consideració de millores obligatòries. L’article novè faculta el Ministeri d’Agricultura per adoptar les disposicions necessàries per a la diligència, aplicació i exacte compliment de la Llei, per coordinar les actuacions dels diferents organismes que hi intervinguin i per adequar les previsions de la Llei amb altres disposicions legals; també estableix que les actuacions de concentració parcel·lària han d’acomodar-se als principis inspiradors de la Llei en establir els nous lots.
A Espanya no es va arribar a consolidar cap servei de conservació de sòls que tingués continuïtat. A la Llei de 1955 va seguir la creació de l’Institut per a la Conservació de la Naturalesa (ICONA) pel Reial decret llei 17/1971, de 28 d’octubre, organisme que va tenir vigència fins a la transferència de competències a les comunitats autònomes. El lloc web de la Llei de 1955 és https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1955-10410 (consultat el 2019).
V.: legislació f., llei de concentració parcel·lària c. nom. f., Soil conservation service n. pr. m., USDA n. pr. m.
en law on conservation and improvement of agricultural land
es ley sobre conservación y mejora de suelos agrícolas
fr loi sur la conservation et amélioration des terres agricoles
gl lei de conservación e mellora de solos agrícolas
pt lei sobre conservação e melhoramento dos solos agrícolas

mesura de millora c. nom. f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
En l’àmbit de la conservació de sòls i aigües, pràctica que, un cop assolida la protecció del sòl i l’aigua dels processos erosius, es proposa per augmentar la capacitat productiva actual d’un sòl, per tal que tendeixi a la seva capacitat productiva potencial.
V.: bancal m., terrassa f.
en rehabilitation measure
es medida de mejora
fr mesure d’amélioration
gl medida de mellora
pt medida de recuepração, medida de melhoramento

millora f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
conceptes generals i de suport
Alleujament d’un malalt, d’un mal.
en amelioration
es mejoría
fr amélioration

millora1 f.
Vocabulari forestal
silvicultura i ordenació. tractament del bosc
Vegeu la figura B.
es mejora f.
fr amélioration f.

millora2 f.
Vocabulari forestal
plantes, llavors i reproducció
es mejora f.
fr amélioration f.