Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
AportaciĂł a la terminologia geogrĂ fica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigrĂ fica internacional (versiĂł abreujada)
Sistemes d'informaciĂł geogrĂ fica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
BioquĂ­mica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funciĂł del cos humĂ 
Fonaments de fisioterĂ pia i fisioterĂ pia comunitĂ ria
Genètica
Infermeria comunitĂ ria (1a part)
Infermeria comunitĂ ria (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
MĂşsculs
Ossos i articulacions
PromociĂł de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de BioquĂ­mica
Vocabulari de biologia de la reproducciĂł
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
EstadĂ­stica
Glossari de corrosiĂł
Magnituds, unitats i sĂ­mbols en quĂ­mica fĂ­sica
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurĂ­dic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
IntroducciĂł als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
PercepciĂł i atenciĂł
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres
Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 55 (550 registres)
veure5’-nucleotidasa (DEM)
 bioquĂ­mica i biologia molecular
 genètica
veureabundància isotòpica [dels núclids] (QUIMFIS)
 quĂ­mica
veureĂ cid desoxiribonucleic (AQQ)
 quĂ­mica
veureĂ cid desoxiribonucleic (VOCBIOREP)
 biologia
veureĂ cid desoxiribonucleic (DEM)
 bioquĂ­mica i biologia molecular
 biotecnologia
 genètica
 quĂ­mica
veureĂ cid desoxiribonucleic (TEBI)
 bioquĂ­mica
veureĂ cid desoxiribonucleic (GEN)
 genètica
veureĂ cid desoxiribonucleic (BIOQ)
 bioquĂ­mica
veureĂ cid desoxiribonucleic (DCA)
 biologia
 quĂ­mica
veureĂ cid desoxiribonucleic (NOV)
 enginyeria
Cerca nuc a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

5’-nucleotidasa f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
bioquĂ­mica i biologia molecular
genètica
Enzim que hidrolitza selectivament el grup fosfat del carboni 5’ dels mononucleòtids.
abundància isotòpica [dels núclids] c. nom. f.
Magnituds, unitats i sĂ­mbols en quĂ­mica fĂ­sica
quĂ­mica
Podeu trobar aquest terme a les pĂ gines: 123, 134
en isotopic abundance [of nuclides] subst.
Ă cid desoxiribonucleic c. nom. m.
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
sigla: DNA
quĂ­mica
en deoxyribonucleic acid subst.
Ă cid desoxiribonucleic c. nom. m.
Vocabulari de biologia de la reproducciĂł
sigla: DNA
biologia
en deoxyribonucleic acid subst.
es ácido desoxirribonucleico c. nom. m.
Ă cid desoxiribonucleic m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
sigla: DNA
bioquĂ­mica i biologia molecular
biotecnologia
genètica
quĂ­mica
Molècula portadora de la informaciĂł genètica en els Ă©ssers vius. La molècula de DNA estĂ  formada per dues llargues cadenes no ramificades de nucleòtids units covalentment per ponts 5’,3’-fosfodiester. L’esquelet d’aquestes cadenes consisteix, doncs, en unitats alternes de desoxiribosa i de grups fosfat units covalentment; a cada unitat de desoxiribosa va unida una base nitrogenada, que pot Ă©sser purina (adenina i guanina) o una pirimidina (timina i citosina). Segons el model tridimensional proposat (1953) per D. Watson i Francis H. Crick, les dues cadenes del DNA, antiparal·leles, van enrotllades l’una al voltant de l’altra formant una doble hèlix, a l’interior de la qual hi ha les bases aparellades mitjançant ponts d’hidrogen: l’adenina amb la timina, i la citosina amb la guanina. AixĂ­, l’ordre de bases d’una cadena imposa el de l’altra cadena complementĂ ria. El diĂ metre de la doble hèlix Ă©s de 20 Å, i a cada volta completa (cada 34 Å) hi ha 10 parells de bases. El DNA Ă©s a totes les cèl·lules dels Ă©ssers vius, tret d’alguns virus. En els organismes eucariotes Ă©s principalment al nucli cel·lular associat amb proteĂŻnes, constituint aixĂ­ els cromosomes, però tambĂ© Ă©s present en menor quantitat en certs orgĂ nuls citoplasmĂ tics, com els mitocondris i els cloroplasts. En bacteris i en alguns virus hi ha una Ăşnica molècula de DNA lliure. Tal com postularen Watson i Crick, la informaciĂł genètica que porta el DNA Ă©s codificada per l’ordre exacte de les bases al llarg d’una cadena i Ă©s transmesa pel DNA segons dues vies independents: l’una, anomenada duplicaciĂł, condueix la informaciĂł a unes noves molècules de DNA i serveix de connexiĂł entre generacions cel·lulars i entre la generaciĂł paterna i la filial en el cicle biològic de l’espècie; per l’altra via, anomenada transcripciĂł, la informaciĂł es transcriu a l’àcid ribonucleic (RNA), el qual la condueix als ribosomes, on tĂ© lloc la seva traducciĂł, segons el codi genètic, de forma que dirigeix la sĂ­ntesi de proteĂŻnes. Una gran part de les proteĂŻnes sĂłn enzims, de manera que hom pot dir que el DNA regula les activitats metabòliques de la cèl·lula. El procĂ©s pel qual es restableix l’estructura original d’una molècula de DNA alterada per l’acciĂł d’agents fĂ­sics o quĂ­mics rep el nom de reparaciĂł del DNA.
Sin. compl.: ADN
en deoxyribonucleic acid
es ácido desoxiribonucleico
Ă cid desoxiribonucleic m.
BioquĂ­mica
sigla: ADN, sigla: DNA
bioquĂ­mica
en deoxyribonucleic acid subst., DNA subst.
es ácido desoxirribonucleico m., ADN m., DNA m.
Ă cid desoxiribonucleic m.
Genètica
sigla: ADN, sigla: DNA
genètica
en deoxyribonucleic acid subst., DNA subst.
es ácido desoxirribonucleico m., ADN m., DNA m.
Ă cid desoxiribonucleic c. nom. m.
Terminologia de BioquĂ­mica
sigla: DNA
bioquĂ­mica
en deoxyribonucleic acid subst.
Ă cid desoxiribonucleic m.
Diccionari de les ciències ambientals
sigla: DNA
biologia
quĂ­mica
Àcid nucleic portador de la informació genètica dels éssers vius. Està format per dues llargues cadenes complementàries no ramificades de nucleòtids units per enllaços covalents. No és recomanable d’emprar la sigla ADN per a aquest terme.
en deoxyribonucleic acid subst.
es ácido desoxiribonucleico m.
fr acide désoxyribonucléique m.
Ă cid desoxiribonucleic c. nom. m.
Novetat i llenguatge
enginyeria
Vegeu pàgina 30 de la tercera sèrie.