Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aportació a la terminologia geogràfica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigràfica internacional (versió abreujada)
Sistemes d'informació geogràfica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Bioquímica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funció del cos humà
Fonaments de fisioteràpia i fisioteràpia comunitària
Genètica
Infermeria comunitària (1a part)
Infermeria comunitària (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
Músculs
Ossos i articulacions
Promoció de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de Bioquímica
Vocabulari de biologia de la reproducció
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Estadística
Glossari de corrosió
Magnituds, unitats i símbols en química física
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurídic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
Introducció als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
Percepció i atenció
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 4 (37 registres)
veureaixecament parcel·lari (VOCFOR)
 representació del relleu, superfícies, instruments topogràfics
veureconcentració parcel·lària (VMCS)
 gestió i ús sostenible del sòl
veureconcentració parcel·lària1 (DMCSC)
 gestió i ús sostenible del sòl
 informació de sòls i representació espacial del sistema edàfic
 qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
veureconcentració parcel·lària (DAGRIC)
 agricultura
veureconcentració parcel·lària2 (DMCSC)
 qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
veurediagnosi de l’erosió hídrica en parcel·la (DMCSC)
 qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
veuredivisió parcel·lària (DJC)
 dret civil
veurellei sobre concentració parcel·lària a Espanya (DMCSC)
 qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
veurenefritis parcel·lària (DEM)
 malalties i síndromes
 microbiologia i patologia infecciosa
 nefrologia
 semiologia
veureparcel·la d’erosió (DMCSC)
 qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
Cerca parcel·la a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

aixecament parcel·lari c. nom. m.
Vocabulari forestal
representació del relleu, superfícies, instruments topogràfics

concentració parcel·lària c. nom. f.
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
gestió i ús sostenible del sòl
en land consolidation subst.
es concentración parcelaria c. nom. f.
fr remembrement m.

concentració parcel·lària1 c. nom. f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
gestió i ús sostenible del sòl
informació de sòls i representació espacial del sistema edàfic
qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
Conjunt d’operacions que constitueixen millores majors per reestructurar la propietat de les terres a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat.
Consisteix a donar una nova estructura a la distribució espacial de finques de petites dimensions, generalment disperses, de manera que les d’una mateixa propietat passin a constituir una unitat o parcel·les de dimensions suficients per permetre un millor aprofitament agrícola, ramader o forestal, amb tècniques de maneig modernes. Després de la concentració parcel·lària, a cada titular de propietat se li haurà adjudicat en vedat rodó o en el menor nombre possible de finques de reemplaçament, una superfície global en classe de terra i valor de productivitat real equivalents als de les terres que hagi aportat, segons les bases de la concentració.
Aquest canvi en l’estructura de la propietat requereix disposicions legals específiques que li donin suport. Si bé la concentració parcel·lària la realitza l’Administració, per tal d’iniciar el procés cal que hi hagi un acord majoritari entre els propietaris per sol·licitar a l’Administració que obri l’expedient corresponent i realitzi l’estudi sobre les circumstàncies i les possibilitats tècniques que concorren a la zona. En cas de considerar la conveniència de la concentració, l’Administració procedeix a declarar d’utilitat pública, d’interès social i d’urgent execució la dita concentració parcel·lària, que serà obligatòria per a tots els propietaris de les finques afectades i altres situacions jurídiques existents sobre elles; en casos extrems, es poden arribar a plantejar expropiacions d’interès social. En la corresponent disposició administrativa s’especificaran, entre d’altres aspectes, el perímetre afectat i la superfície mínima de cultiu, d’acord amb l’agricultura de la zona i la proporció de tipus d’ús establerts (terres de conreu, prats, bosc, etc.).
El pas següent sol ser la constitució de la Comissió local de concentració parcel·lària de la zona, la missió de la qual és la d’informar sobre les bases provisionals de la concentració, que cal que aprovi l’Administració. La Comissió sol estar integrada per representants de l’Administració, de les organitzacions agràries, dels propietaris (elegits per majoria: un entre els més grans aportants, un altre entre els mitjans i un altre entre els menors) i una secretaria nomenada per l’Administració. Entre altres aspectes, les bases han de contemplar la classificació de les terres i la fixació dels coeficients per a les compensacions.
La classificació de les terres no se sol basar en informació edàfica, sinó que aprofita el coneixement local sobre la qualitat de les terres, a partir d’una parcel·la testimoni i un sistema de puntuació. També s’han de tenir en compte les càrregues i limitacions de cada parcel·la (servituds, hipoteques i censos, entre d’altres).
El disseny de les finques i parcel·les per part dels tècnics ha d’incorporar mesures de conservació de sòls i aigües, xarxa de camins rurals que facilitin l’accés de la maquinària agrícola a totes les noves parcel·les, canals i altres infraestructures. Durant el procés, l’Administració ha d’oferir com a servei a les persones implicades (p. ex., via web) informació sobre la situació en les diferents fases i avanç dels treballs.
En l’actuació, a més del criteri de productivitat, s’han de tenir en compte aquelles utilitats del territori no expressables en béns econòmics (patrimoni històric i valors paisatgístics, religiosos o mítics, entre d’altres). Una concentració parcel·lària es pot considerar reeixida si evita conflictes i recursos als tribunals en finalitzar l’execució. En general, es procedeix a les adjudicacions provisionals de les noves finques, si els recursos presentats i sense resoldre no excedeixen el 5 % dels propietaris, ni el 10 % de la superfície afectada per la concentració.
V. t.: aptitud de la terra c. nom. f., avaluació de terres c. nom. f., millora major de la terra c. nom. f.
en consolidation of land, land reparcelling, reallotment of fields
es concentración parcelaria
fr remembrement
gl concentración parcelaria

concentració parcel·lària f.
Diccionari d’agricultura
agricultura
Agrupació de diferents parcel·les en una, amb una redistribució de la propietat rural per racionalitzar l’explotació agrícola.
es concentración parcelaria f.

concentració parcel·lària2 c. nom. f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
V.: llei sobre concentració parcel·lària a Espanya c. nom. f.
en consolidation of land
es concentración parcelaria
fr remembrement des terres
gl concentración parcelaria
pt concentração fundiária, parcelamento

diagnosi de l’erosió hídrica en parcel·la c. nom. f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
Determinació de la importància dels efectes de l’erosió hídrica a escala de parcel·la d’una zona homogènia.
Es pot basar en els aspectes següents:
1) Observacions visuals purament qualitatives i de poca precisió: processos que tenen lloc durant una pluja (escolament superficial difús i formació de xaragalls); estat de la superfície del terreny després d’una pluja (presència d’elements grossos nets per acció de l’aigua d’escolament superficial difós; encrostament superficial, que impedeix la infiltració; xaragalls i escorrancs; descalçament d’arrels); dipòsit de materials en zones de trencament del pendent i en camins; tipus d’ús de la terra (sistema de conreu, cultius, eficiència de les pràctiques de conservació implementades, entre altres).
2) Estimació quantitativa, que permet completar les observacions qualitatives i poder realitzar anàlisis comparatives entre diversos escenaris de control de l’erosió amb la utilització de models. Entre els models d’ús més generalitzat hi ha l’equació universal de pèrdues de sòl per erosió hídrica (USLE) i les seves modificacions posteriors (MUSLE i RUSLE), si bé no inclouen l’erosió per escorrancs.
en water erosion diagnosis on plot
es diagnóstico de la erosión hídrica en parcela
fr diagnostique d’érosion hydrique sur parcelle
gl diagnóstico da erosión hídrica en parcela
pt diagnóstico da erosão hídrica em nível de parcela

divisió parcel·lària c. nom. f.
Diccionari jurídic
dret civil
Parcel·lació.
Sin. pref.: parcel·lació f.
es división parcelaria, loteo, parcelación

llei sobre concentració parcel·lària a Espanya c. nom. f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
Conjunt de lleis i disposicions amb les quals s’ha abordat a Espanya el problema de la intensa parcel·lació de moltes explotacions agrícoles, constituïdes per nombroses i minúscules parcel·les disseminades.
Des del fracassat intent del Projecte de llei de concentració parcel·lària del Ministeri de Foment de l’any 1907, no es va tornar a abordar a Espanya el tema fins a la dècada dels anys cinquanta del segle xx, moment en el qual el cadastre de rústica estava pràcticament finalitzat i la mecanització de camp es començava a generalitzar.
L’any 1959, el Servei de Cadastre de Rústica, en les seves conclusions, indicava que en la superfície censada de 43 milions d’hectàrees existien 54 milions de parcel·les amb una mitjana de 0,79 ha i el 73,4 % eren inferiors a mitja hectàrea.
El procediment promogut pel Ministeri d’Agricultura del ministre Rafael Cabestany per dur a terme la concentració parcel·lària es va basar en un conjunt de textos legals: la Llei de 20 de desembre de 1952, sobre concentració parcel·lària (BOE 358, de 23 de desembre de 1952), que es va dictar amb caràcter provisional i finalitat experimental, per adquirir experiència per abordar una llei d’aplicació generalitzada; l’Ordre ministerial de 16 de febrer de 1953 (BOE de 20 de febrer 1953, p. 1.017-1018), que va crear el Servei Nacional de Concentració Parcel·lària, i l’Ordre ministerial de 2 de juliol de 1953, que va millorar el procediment.
La llei de 1952, les ordres ministerials de 1953, el decret llei de 5 de març de 1954, la llei de 20 de juliol de 1955 i altres disposicions es van refondre en el Decret de 10 d’agost de 1955, que les va unificar en el text refós de les lleis de concentració parcel·lària (BOE 269, de 2 de setembre de 1955). El 1962 es va promulgar la Llei 3/1962, de 14 d’abril, complementària de concentració parcel·lària, com a text refós (BOE 91, de 16 d’abril de 1962).
En resultar insuficient el reagrupament parcel·lari per mantenir explotacions rendibles i retenir la població rural al camp, es va plantejar la necessitat d’una ordenació rural en comarques seleccionades. El Decret 3293/1962, de 7 de desembre, sobre reorganització del Ministeri d’Agricultura (BOE 301, de 17 de desembre 1962), va establir que ampliava la comesa del Servei de Concentració Parcel·lària i es passava a denominar Servei de Concentració Parcel·lària i Ordenació Rural.
Amb la creació de l’Institut de Reforma i Desenvolupament Agrari (IRYDA) l’any 1971, s’hi van integrar l’Institut Nacional de Colonització i el Servei de Concentració Parcel·lària i Ordenació Rural. La llei de creació de l’IRYDA explicitava que la concentració parcel·lària tindria com a primordial finalitat la constitució d’explotacions d’estructura i dimensions adequades.
Les actuacions en concentració parcel·lària les realitzava el Ministeri d’Agricultura. Amb l’aprovació de la Constitució de l’any 1978, la situació va perdurar fins a les transferències en matèria d’agricultura a les comunitats autònomes, que segueixen realitzant concentracions parcel·làries a petició dels ajuntaments, quan els propietaris de la majoria de les terres d’un municipi així ho sol·licita i l’Administració corresponent ho aprova, o bé si es declara que la concentració és d’interès general, com en el cas d’una transformació en regadiu.
En alguns països, en determinats períodes, s’ha prescrit que els geòmetres, en dissenyar les noves parcel·les, havien d’incorporar-hi mesures de conservació de sòls i aigües.
V.: concentració parcel·lària c. nom. f., Institut Nacional de Colonització n. pr. m., Llei sobre conservació i millora de sòls agrícoles n. pr. f.
en Spanish law on consolidation of land
es ley sobre concentración parcelaria en España
fr loi sur le remembrement en Espagne
gl lei de concentración parcelaria en España
pt lei da Concentração Parcelária em Espanha

nefritis parcel·lària f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
malalties i síndromes
microbiologia i patologia infecciosa
nefrologia
semiologia
Nefritis que no afecta més que una part del ronyó. Es tracta de nefritis focal o de processos inflamatoris produïts per infeccions veïnes.

parcel·la d’erosió c. nom. f.
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls
Parcel·la de referència establerta per alguns investigadors per realitzar experiments de camp sobre pèrdues de sòl per erosió hídrica. Per exemple, Boli i Roose (1998) van treballar a l’Àfrica amb parcel·les de 100 m2 i un 2 % de pendent.
V.: parcel·la estàndard d’erosió c. nom. f.
en runoff plot, erosion plot
es parcela de erosión
fr parcelle d’érosion
gl parcela de erosión
pt parcela de erosão