Cerca avançada
Límits de la cerca:
|
 | aprenentatge productiu (VPCA) | | | transferència | | cultiu no productiu (DEM) | | | citologia | | | investigació, metodologia i estadÃstica | | | microbiologia i patologia infecciosa | | cultiu productiu estable (DEM) | | | citologia | | | investigació, metodologia i estadÃstica | | | microbiologia i patologia infecciosa | | mapa del potencial productiu (DMCSC) | | | fertilitat quÃmica del sòl | | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | potencial productiu (DMCSC) | | | fertilitat quÃmica del sòl | | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | pou no productiu (DGEOL) | | | geologia del petroli | | pou productiu (DGEOL) | | | geologia del petroli | | reproductiu -iva (DEM) | | | conceptes generals i de suport | | sòl productiu (VMCS) | | | gestió i ús sostenible del sòl | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | terra agrÃcola d’alt potencial productiu (DMCSC) | | | gestió i ús sostenible del sòl | | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls |
|
|
| cultiu no productiu m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | citologia | | investigació, metodologia i estadÃstica | | microbiologia i patologia infecciosa | | Cultiu cel·lular amb virus, en el qual no es produeixen virus, però la infecció es manté per la divisió de les cèl·lules. | | Sin. compl.: cultiu latent |
|
| cultiu productiu estable m. | | Diccionari enciclopèdic de medicina | | citologia | | investigació, metodologia i estadÃstica | | microbiologia i patologia infecciosa | | Cultiu cel·lular amb virus, en el qual no són afectades totes o la majoria de les cèl·lules, que generen i alliberen virus sense que s’alteri de forma important el metabolisme i multiplicació de la cèl·lula. |
|
| mapa del potencial productiu c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | fertilitat quÃmica del sòl | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Mapa en el qual es reflecteix el potencial productiu per a l’ús agrÃcola de les unitats de sòls d’un territori.
S’elabora a partir de bases de dades i amb l’ajut de sistemes d’informació geogrà fica que permeten actualitzacions periòdiques. El seu nivell de detall dependrà de l’escala. | | V.: potencial productiu c. nom. m., zonificació agroecològica c. nom. f. | | en productive potential map | | es mapa potencial productivo | | fr carte du potentiel productive | | gl mapa do potencial produtivo | | pt mapa do potencial produtivo |
|
| potencial productiu c. nom. m. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | fertilitat quÃmica del sòl | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Capacitat de les terres per a la producció agrÃcola. Determina les possibilitats d’establir una agricultura productiva, amb els menors riscos i el menor impacte ambiental, si s’apliquen criteris de sostenibilitat.
La informació sobre el potencial productiu de les unitats de sòls d’un territori permet establir el mapa del potencial productiu, en el qual s’estableix una zonificació agroecològica, els elements essencials del qual són: la unitat de sòls, el règim de temperatura i el perÃode de creixement. S’elabora a partir de bases de dades i amb ajut de sistemes d’informació geogrà fica, que permeten actualitzacions periòdiques. El seu nivell de detall dependrà de l’escala emprada.
A nivell detallat d’una explotació agrÃcola, la determinació del potencial productiu d’una terra es basa en: 1) el coneixement botà nic, fisiològic i ecològic de les plantes; 2) en les caracterÃstiques edafo-climà tiques de les unitats de sòls.
El potencial productiu està relacionat amb la forma de tinença de la terra. En regions en les quals una hacienda de gran extensió, amb activitats ramaderes i cerealistes en terres amb un potencial productiu alt ha estat dividida i ha passat a un sistema d’ejidos autogestionats, amb un ús comunitari de les terres, el canvi de sistema de tinència de les terres ha comportat una intensificació de l’ús, amb un maneig que a la llarga ha estat insostenible per haver provocat una pèrdua de potencial productiu, degut a la degradació dels sòls per esgotament de nutrients i per erosió del sòl. | | V.: criteris de sostenibilitat c. nom. m. pl., ejido m., escala generalitzada c. nom. f., hisenda f., tinença de la terra c. nom. f., zona agroecològica c. nom. f. | | en productive potential | | es potencial productivo | | fr potentiel productive | | gl potencial produtivo | | pt potencial produtivo |
|
| pou no productiu m. | | Diccionari de geologia | | geologia del petroli | | Pou (generalment de gas o petroli) que no produeix o ha deixat de produir. | | V. t.: pou sec1 m. | | en non producing well | | es pozo no productivo | | fr puits sec, puits tari |
|
| sòl productiu c. nom. m. | | Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl | | gestió i ús sostenible del sòl | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | | | en productive soil subst. | | es suelo productivo c. nom. m. | | fr sol productif c. nom. m. |
|
| terra agrÃcola d’alt potencial productiu c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | gestió i ús sostenible del sòl | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Denominació utilitzada pel Departament d’Agricultura dels Estats Units (USDA) per designar aquelles terres disponibles altament productives, amb rendiments acceptables amb entrades acceptables i amb riscos ambientals mÃnims, de forma sostenible.
L’objectiu és que aquestes terres es conservin i puguin seguir en producció per a les generacions actuals i futures, enfront de pressions especulatives i usos industrials o urbans, atès que es tracta d’un recurs estratègic limitat, que no pot ser substituït si es canvia d’ús, se segella de forma permanent o es degrada, ja que la demanda d’aliments continua creixent.
Els criteris d’identificació d’una terra de conreu com a terra agrÃcola d’alt potencial productiu (prime farmland) es troben a la regulació federal (7 CFR 657), al lloc web següent: https: //www.law.cornell.edu/cfr/text/7/657.5 (consultat el 2020).
Es defineix com aquella terra que té la millor combinació de caracterÃstiques fÃsiques i quÃmiques per a produir aliments, pinsos, farratge, fibra i cultius oleaginosos. Té la qualitat del sòl, l’estació de creixement i el subministrament d’humitat necessaris per produir econòmicament alts rendiments dels cultius quan es tracten i es manegen d’acord amb mètodes agrÃcoles acceptables, inclosa la gestió de l’aigua. En general, tenen les caracterÃstiques següents: un subministrament d’aigua adequat i assegurat per precipitació o reg; una temperatura favorable; una estació de creixement, acidesa o basicitat acceptable; contingut de sals i sodi intercanviable acceptables; poca o cap pedregositat; permeabilitat a l’aigua i a l’aire; no presenten un risc d’erosió significatiu; no estan saturades amb aigua durant un llarg perÃode de temps; no s’inunden amb freqüència o estan protegides contra inundacions, i el pendent es troba entre el 0 i el 7 %.
L’USDA és l’organisme que té la responsabilitat oficial d’identificar i designar en l’à mbit nacional una terra com a terra agrÃcola d’alt potencial productiu, aixà com el National Resource Conservation Service (NRCS), la certificació del qual és necessà ria perquè una terra sigui objecte de la regulació establerta a la Farmland Protection Policy Act (7 CFR 658). Les dades s’emmagatzemen com un element en el National Soils Database (NASIS). S’ha desenvolupat un cà lcul basat en les propietats del sòl i el paisatge per augmentar la consistència nacional del sistema i es publica com a part de les dades oficials de sòls (Soil Survey Geographic Database, SSURGO), que inclou mapes digitals de sòls, els quals estan disponibles a través del Web Soil Survey i el Soil Data Access.
Constitueix un instrument perquè els responsables dels governs locals o estatals desenvolupin polÃtiques i instruments, perquè aquestes terres (que són de propietat privada) es mantinguin en un ús agrÃcola. El fet d’estar certificades com a terres agrÃcoles d’alt potencial productiu fa que puguin ser elegibles per a determinats programes de preservació de terres agrÃcoles, que puguin rebre subvencions per realitzar-hi millores o incentius fiscals (taxa impositives més baixes, compres de servituds, compra de drets de desenvolupament) o que puguin ser objecte de programes desincentius (zonificació restrictiva, lÃmits de creixement urbà ), entre altres accions.
L’American Farmland Trust és una ONG creada com a centre d’informació sobre la protecció i administració de terres agrÃcoles d’alt potencial productiu. Ha publicat l’informe Farms Under Threat: The State of America’s Farmland, el lloc web del qual és https://farmland.org/project/farms-under-threat/ (consultat el 2020).
En el cas en què siguin objecte d’una activitat minera, la reglamentació de l’Office of Surface Mining Reclamation and Enforcement (OSMRE) del Departament de l’Interior dels Estats Units estableix que la terra agrÃcola d’alt potencial productiu sobre la qual s’hagi actuat, ha de ser rehabilitada com a terra agrÃcola d’alt potencial productiu després de l’actuació minera. | | Sin. compl.: terra d’alt potencial productiu c. nom. f. | | V. t.: criteris de sostenibilitat c. nom. m. pl. | | en prime farmland | | es tierra agrÃcola de alto potencial productivo | | fr terre agricole à fort potentiel productif | | gl terra agrÃcola de alto potencial produtivo |
|
|
|