Cerca general

Cerca avançada
Límits de la cerca:
Obres
Seleccionar totes les obres Desmarcar totes les obres
 
Ciències de la Terra i de l’espaiSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

AportaciĂł a la terminologia geogrĂ fica catalana
Diccionari d’agricultura
Diccionari de geologia
Diccionari de les ciències ambientals
Diccionari multilingüe de la ciència del sòl
Ecologia I
Ecologia II
Guia estratigrĂ fica internacional (versiĂł abreujada)
Sistemes d'informaciĂł geogrĂ fica
Una taula dels temps geològics
Vocabulari de mineralogia
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl
 
Ciències de la vida i la salutSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

BioquĂ­mica
Citologia i histologia (citologia)
Citologia i histologia (histologia animal)
Citologia i histologia (histologia vegetal)
Codi internacional de nomenclatura zoològica
Diccionari d’afàsies i patologies del llenguatge: català-castellà-anglès
Diccionari de ramaderia
Diccionari enciclopèdic de medicina
Estructura i funciĂł del cos humĂ 
Fonaments de fisioterĂ pia i fisioterĂ pia comunitĂ ria
Genètica
Infermeria comunitĂ ria (1a part)
Infermeria comunitĂ ria (2a part)
Lèxic de bioquímica (català-castellà-anglès)
Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya
MĂşsculs
Ossos i articulacions
PromociĂł de la salut
Tècniques instrumentals en bioquímica i biologia
Terminologia de BioquĂ­mica
Vocabulari de biologia de la reproducciĂł
Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l’aprenentatge
 
Ciències exactes i experimentalsSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

EstadĂ­stica
Glossari de corrosiĂł
Magnituds, unitats i sĂ­mbols en quĂ­mica fĂ­sica
Terminologia d’Anàlisi química quantitativa
 
Ciències socials i humanesSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil
Aprenentatge i llenguatge en l’educació infantil II
Comptabilitat financera
Diccionari jurĂ­dic
Fonaments d’economia
Fonaments de l’educació musical: vocal, auditiva i rítmica
Glossari de termes gramaticals
IntroducciĂł als estudis literaris
Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques
(català-castellà-francès-anglès)
PercepciĂł i atenciĂł
 
Enginyeria i tecnologiaSeleccionar totes les obres
Desmarcar totes les obres

Diccionari de l’utillatge químic
Diccionari de pesca
Diccionari per a ferroviaris
Lèxic bàsic d’Internet (català - anglès)
Lèxic bàsic de fotografia (català-castellà-francès-anglès)
Lèxic del patí de vela
Lèxic multilingüe de la construcció (català-castellà-francès-anglès-alemany)
Novetat i llenguatge
Terminologia d’Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX
Terminologia tècnica d’automoció
Vocabulari de l’automòbil
Vocabulari de luminotècnia
Vocabulari forestal
1 de 14 (139 registres)
veureaccelerant de la coagulaciĂł sanguĂ­nia (DEM)
 bioquĂ­mica i biologia molecular
 hematologia i hemoterĂ pia
veurealbĂşmina de sang (DEM)
 bioquĂ­mica i biologia molecular
 quĂ­mica
 veterinĂ ria
veureanimal de sang freda (DCA)
 zoologia
veureatĂ xia de Sanger-Brown (DEM)
 genètica
 malalties i sĂ­ndromes
 neurologia
veurecambres de sang (DEM)
 gastroenterologia
 semiologia
veurecèl·lula mesangial (DEM)
 citologia
 nefrologia
veurecèl·lula sanguínia (DEM)
 citologia
 hematologia i hemoterĂ pia
veurecirculaciĂł sanguĂ­nia (DEM)
 angiologia
 cardiologia
 hematologia i hemoterĂ pia
veurecoĂ gul sanguini (DEM)
 bioquĂ­mica i biologia molecular
 hematologia i hemoterĂ pia
veurecoagulaciĂł de la sang (DEM)
 bioquĂ­mica i biologia molecular
 hematologia i hemoterĂ pia
Cerca sang a

DIEC2DDLCCTILCBDLEXDCVBSinònimsTERMCAT

accelerant de la coagulaciĂł sanguĂ­nia m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
bioquĂ­mica i biologia molecular
hematologia i hemoterĂ pia
Agent bioquímic, generalment de natura enzímica, que accelera certes fases del procés de la coagulació sanguínia. Han estat descrits els següents accelerants de la coagulació de la sang: els factors plaquetaris 1 i 2, presents a l’interior de les plaquetes; els factors plasmàtics, presents al plasma sanguini, tals com el factor Hageman (factor XII) i l’accelerina (factor VI); el lisat dels eritròcits, provinent de l’hemòlisi fisiològica dels eritròcits, i les secrecions que, provinents de l’alteració dels teixits del mateix individu, contenen una tromboplastina d’activitat enèrgica alliberada per aquests teixits (factor III).

albĂşmina de sang f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
bioquĂ­mica i biologia molecular
quĂ­mica
veterinĂ ria
Sèrum sanguini dessecat, en general provinent de sang de bou, que és emprat com a clarificant i en les indústries fotogràfica, tèxtil i d’adhesius.
Sin. compl.: albĂşmina hematĂ­nica

animal de sang freda m.
Diccionari de les ciències ambientals
zoologia
Poiquiloterm2.
Sin. pref.: poiquiloterm2 m.
en cold-blooded animal subst.
es animal de sangre frĂ­a m.
fr animal Ă  sang froid m.

atĂ xia de Sanger-Brown f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
genètica
malalties i sĂ­ndromes
neurologia
Atàxia hereditària per degeneració espinocerebel·losa.

cambres de sang f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
gastroenterologia
semiologia
Deposició sanguinosa pròpia de la disenteria.

cèl·lula mesangial f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
citologia
nefrologia
Cèl·lula de l’espai conjuntiu pericapil·lar, anomenat mesangi, que hi ha als cabdells capil·lars del glomèrul renal.
Sin. compl.: cèl·lula intercapil·lar

cèl·lula sanguínia f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
citologia
hematologia i hemoterĂ pia
Cadascun dels elements formats existents a la sang: eritròcits, leucòcits i plaquetes.
Sin. compl.: corpuscle sanguini

circulaciĂł sanguĂ­nia f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
angiologia
cardiologia
hematologia i hemoterĂ pia
Pas de la sang, impulsada pel cor, a través de tot l’organisme. El retorn al cor, al circuit major, es produeix en gran part vencent la força de la gravetat gràcies a la compressió de les venes pels músculs en exercici, a les vàlvules venoses i a la succió produïda durant la inspiració.

coĂ gul sanguini m.
Diccionari enciclopèdic de medicina
bioquĂ­mica i biologia molecular
hematologia i hemoterĂ pia
Massa vermellosa de consistència friable, integrada pels elements sanguinis aglutinats pel procés de coagulació. És constituït per un reticle de sustentació format per una xarxa de fibrina que engloba els eritròcits, els leucòcits i les plaquetes. Sofreix un procés de retracció gràcies a un enzim segregat per les plaquetes.
Sin. compl.: trombe

coagulaciĂł de la sang f.
Diccionari enciclopèdic de medicina
bioquĂ­mica i biologia molecular
hematologia i hemoterĂ pia
ProcĂ©s fisiològic que forma part d’un altre de mĂ©s ampli anomenat hemostĂ sia, el qual tĂ© com a missiĂł mantenir la integritat de l’arbre vascular tot evitant les hemorrĂ gies. La coagulaciĂł pròpiament dita consisteix en la transformaciĂł d’una proteĂŻna plasmĂ tica soluble —el fibrinogen— en una altra d’insoluble que Ă©s la fibrina i aquest fet condiciona que la sang passi d’un estat lĂ­quid a un de semisòlid. Aquest procĂ©s tĂ© lloc grĂ cies a l’acciĂł d’un enzim proteolĂ­tic —la trombina— que s’origina per activaciĂł de la protrombina. La coagulaciĂł sanguĂ­nia es pot dir que Ă©s el resultat d’un conjunt de reaccions en cadena, on una proteĂŻna a nivell de proenzim inactiu esdevĂ© enzim actiu que activa un altre proenzim i aixĂ­ successivament. Hom distingeix, en el complicat procĂ©s de la coagulaciĂł, dues fases: a) conversiĂł de la protrombina en trombina; b) transformaciĂł del fibrinogen en fibrina. La primera pot tenir lloc segons dos sistemes diferents: 1) intrĂ­nsec o sanguini; 2) extrĂ­nsec o hĂ­stic. El sistema intrĂ­nsec, en resum, comença amb l’activaciĂł del factor XII (factor Hageman) quan es posa en contacte amb una superfĂ­cie desproveĂŻda d’endoteli. Aquest factor activa la forma inactiva del factor XI (antecedent tromboplastĂ­nic de plasma), que esdevĂ© actiu. El factor XI activat actua sobre el factor IX (factor Christmas o antihemofĂ­lic B) inactiu i el transforma en actiu. Finalment el factor X (factor Stuart) Ă©s activat pel factor IX actiu i pel factor VIII (factor antihemofĂ­lic A) principalment. El sistema extrĂ­nsec s’engega quan la sang es posa en contacte amb un gran complex lipoproteĂ­nic: cervell, ronyĂł, fetge, melsa, vasos sanguinis, etc. En aquest sistema intervĂ© la molècula del factor VII (proconvertina) que actua tambĂ© en l’activaciĂł del factor X. El procĂ©s final d’activaciĂł de la protrombina Ă©s comĂş als dos sistemes i requereix la presència del factor X activat, fosfolĂ­pids, calci i factor V (proaccelerina). La transformaciĂł del fibrinogen en fibrina tĂ© lloc per acciĂł de la trombina sobre el fibrinogen el qual allibera quatre pèptids anomenats fibrinopèptids i queda convertit en fibrina.
Sin. compl.: trombocinèsia