| |
| Observacions sobre la tipografia emprada |
| |
| La tipografia emprada en els símbols d’aquesta versió electrònica ha estat la mateixa que en l’obra impresa original, la qual concorda amb les recomanacions del llibre d’estil de l’American Mathematical Society (AMS Style Guide, octubre 2017), un dels més reconeguts a tot el món, i també concorda en general, per bé que no totalment, amb les normes de la International Office for Standarization (ISO 80000-2:2019, «Quantities and units - Part 2: Mathematics»). |
| |
| Les petites discrepàncies amb les normes ISO es redueixen al fet d’emprar el tipus cursiu, en comptes del tipus rodó, per al símbol d quan s’usa com a operador diferencial en expressions com ara dx en una integral o df/dx en una derivada, i també per a les constants e (base dels logaritme neperians) i i (unitat imaginària). Ho fem així per fidelitat a l’edició impresa, i també perquè creiem que aquest és l’ús més freqüent en la literatura matemàtica. Però també perquè no contradiu el llibre d’estil de l’AMS i perquè les normes ISO deixen prou clar que les seves normes sobre signes i símbols matemàtics són per a ser usades principalment en ciències físiques i en tecnologia, com si volguessin deixar una mica més al marge els escrits estrictament matemàtics. Tanmateix, en la «Taula de signes, símbols i abreviatures usuals en matemàtiques» hi deixem les dues grafies, atès que, en aquest cas, alguns d’aquests símbols sí que estaven representats inicialment amb tipus rodó en l’obra impresa. |
| |
| |
|