Lluís Marquet i Ferigle (Barcelona, 1937) és doctor enginyer industrial. Ha estat professor en diferents universitats (UPC, UAB, UIB, UdG, URV, UJI) i de terminologia a l’Escola de Biblioteconomia de Barcelona. És professor, des del 1983, de la UCE.   S’ha especialitzat en l’estudi dels problemes de la terminologia científica i tècnica del català, tema sobre el qual ha publicat nombrosos treballs. És autor de diccionaris i vocabularis especialitzats i ha participat en obres col·lectives sobre lèxic i terminologia especialitzada. Col·laborador i assessor de diverses editorials, intervingué especialment en la redacció de la Gran Enciclopèdia Catalana. És autor d’obres com Diccionari d’Electrònica (1971), Vocabulari de Luminotècnia (1978), Novetat i llenguatge (I, 1979; II, 1981; III, 1985), i coautor de Pesos, mides i mesures dels Països Catalans (1990) i Diccionari de mesures catalanes (1996). Com a membre de la Comissió Lexicogràfica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, ha participat en la redacció dels diccionaris i treballs de la col·lecció «Cultura, Tècnica i Societat», i és autor d’El llenguatge científic i tècnic (1993; 2ª ed. 1995), publicat en aquesta col·lecció. Ha publicat articles en diverses revistes i publicacions periòdiques (Serra d’Or, AVUI, Ciència, L’Escaire, Quaderns Tècnics, Ateneu. Revista de Cultura, Revista de Catalunya, Els Marges, Llengua Nacional). Ha treballat també en l’obra de Pompeu Fabra, tema sobre el qual ha publicat diversos articles i estudis, especialment Fabra abans de Fabra. Correspondència amb J. Casas Carbó (2002). El 1972 rebé el premi Marià Aguiló, de l’IEC i és membre de la Societat Catalana de Tecnologia (filial de l’IEC).