Diccionari General DCT

Cerca a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

anestèsia general f.

Diccionari enciclopèdic de medicina

anestesiologia, dolor, pal·liatives, ressuscitació

farmacologia

tècniques diagnòstiques i de tractament

Pèrdua temporal i reversible de l’activitat funcional del sistema nerviós central, aconseguida mitjançant l’administració d’un agent anestèsic per via inhalatòria o intravenosa. Els anestèsics emprats actualment per via inhalatòria són un gas d’estructura química simple, l’òxid nitrós, i els vapors de quatre líquids volàtils (halotà, enflurà, isoflurà i desflurà). Altres anestèsics generals, actualment desuets, són el cloroform, l’èter etílic, el clorur d’etil i el ciclopropà. Els anestèsics intravenosos són utilitzats especialment per a produir la inducció anestèsica per mitjà de l’administració intermitent o de la infusió contínua. L’aplicació de l’anestèsia inhalatòria s’efectua mitjançant un sistema d’anestèsia que consta d’un aparell anestèsic i un circuit de respiració anestèsica, la qual cosa permet el subministrament de concentracions conegudes dels anestèsics inhalats i d’oxigen, així com l’eliminació del diòxid de carboni expel·lit. Un aparell anestèsic consta bàsicament d’una font de gasos comprimits, de fluxòmetres que assegurin el subministrament d’un flux i una concentració coneguda d’aquests gasos dins d’un sistema de respiració anestèsica, i de mitjans de vaporització i subministrament de concentracions conegudes dels anestèsics líquids. El circuit de respiració anestèsica és un sistema tubular que administra els anestèsics inhalatoris i l’oxigen des de l’aparell d’anestèsia al pacient, i pot classificar-se en obert, semiobert, semitancat i tancat, d’acord amb la presència o l’absència d’una bossa de dipòsit de gas en el circuit, del reintegrament respiratori dels gasos exhalats, dels mitjans per a neutralitzar químicament el diòxid de carboni expirat i de vàlvules unidireccionals. Els circuits de respiració anestèsica més emprats són el sistema de Mapleson F, el circuit de Bain i el sistema circular. L’eliminació del diòxid de carboni expel·lit pel pacient pot efectuar-se mitjançant l’expulsió de tots els gasos exhalats a l’atmosfera, per exemple en un circuit de respiració anestèsica obert o semiobert, però habitualment es permet el reintegrament respiratori parcial (sistema semitancat) o total (sistema tancat) dels gasos expirats amb la neutralització química del diòxid de carboni, en fer-lo passar per un recipient que conté calç sodada (hidròxid de calci i petites quantitats d’hidròxid de bari i hidròxid de calci). La intubació traqueal és un procediment molt segur emprat habitualment en persones que se sotmeten a una anestèsia general. La cànula traqueal pot acoblar-se al circuit de respiració anestèsica i convertir-lo, per tant, en l’extensió tubular de les vies respiratòries superiors. Durant l’anestèsia general també són utilitzats relaxants musculars o blocadors neuromusculars per via intravenosa. En el monitoratge del pacient anestesiat l’anestesista ha d’usar diversos dispositius: oscil·lometria automatitzada de la pressió arterial, estetoscopi precordial o esofàgic, observació oscil·loscòpia contínua de l’electrocardiograma, oximetria del pols (saturació d’oxigen de l’hemoglobina arterial perifèrica i freqüència cardíaca), sensors transcutanis d’oxigen, capnografia (mesurament continu de les concentracions de diòxid de carboni inhalades i expirades), anàlisis de gasos múltiples (absorció infraroja, espectometria de massa, espectroscòpia Raman), ventímetre (mesurament del volum i de la freqüència de la ventilació pulmonar), manòmetre (mesurament de la pressió de la via respiratòria), analitzador d’oxigen, etc.