Diccionari General DCT

Cerca a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

àcar m.

Diccionari multilingüe de la ciència del sòl

propietats bioquímiques i biològiques i ecologia del sòl

Animal invertebrat artròpode que pertany a la subclasse dels aràcnids. Són molt abundants, s’estima que hi ha més de cinquanta mil espècies. S’inclouen en la mesofauna, ja que tenen un diàmetre corporal de 0,2-2 mm.
El seu cos consta de dues regions: gnatosoma o capitulum, que porta els quelícers (amb una morfologia molt variada depenent dels hàbits alimentaris) i els pedipalps; i idiosoma, on s’insereixen les potes i que alberga els òrgans digestius, reproductors, etc.
Encara que hi ha força debat, la divisió taxonòmica més acceptada és de dos superordres: 1) Parasitiforme, que inclou els ordres: Mesostigmata (= Gamasida), Metastigmata (=Ixodida) i Holothyrida); i 2) Acariforme amb els ordres: Trombidiformes (amb el subordre Prostigmata (= Actinedida ) i Sarcoptiformes (amb els subordres Oribatida (=Cryptostigmata), Astígmata (=Acaridida), Endeostigmata)> i Notostigmata (= Opilioacarida ).
Representants de tots dos superordres d’àcars són molt abundants en els sòls i arriben a representar fins al 40 % de totes les espècies de microartròpodes del sòl. La identificació d’aquests organismes és tasca d’especialistes.
Els àcars, com els col·lèmbols, són els artròpodes més abundants de la fauna del sòl. Habiten principalment en la fullaraca i dins de l’horitzó organomineral en l’espai porós, fins a uns 10-15 cm de profunditat, encara que també s’han trobat a profunditats més grans. La seva abundància depèn del tipus de sòl, textura, quantitat i distribució de la matèria orgànica, valor del pH. En ecosistemes no pertorbats varia d’uns pocs centenars d’individus a l’àrtic i els deserts tropicals fins a un milió per metre quadrat en boscos temperats mixtes. Pel que fa a la diversitat, es poden comptabilitzar centenars d’espècies d’àcars en un metre quadrat de sòl.
Pel que fa als hàbits alimentaris, es divideixen en: 1) macrofitòfags, que s’alimenten de material vegetal; 2) microfitòfags, que s’alimenten de bacteris, fongs i algues; 3) predadors o zoòfags, que s’alimenten de petits invertebrats; 4) panfitòfags, que s’alimenten de material vegetal i fongs; 5) detritívors, que s’alimenten de matèria orgànica en descomposició, 6) copròfags, que consumeixen material fecal, i 7) omnívors.
Els àcars juguen un paper molt important en la descomposició i mineralització de la matèria orgànica i la seva redistribució dins del sòl.
Són organismes sensibles als canvis ambientals i altres pertorbacions, de manera que constitueixen bons indicadors de qualitat de sòls.
S’adverteix que, en el cas en què en un treball de camp es pateixi un atac de paparres (àcars de l’ordre Ixodida), s’han d’arrencar de la pell assegurant que se n’extreu el cap (i no només l’abdomen), ja que si no es corre el risc de patir infeccions greus. Per exemple, la malaltia de Lyme és una infecció bacteriana que es contreu per la picada d’una paparra infectada. El més recomanable és acudir a un centre mèdic amb l’animal a la pell, perquè allà l’extreguin.

V.: gamàsid m., oribàtid m.

en mite

es ácaro

fr acarien

gl ácaro

pt ácaro