Cerca avançada
Límits de la cerca:
|
| Andosol (DMCSC) | | classificació, taxonomia i correlació de sòls | | origen del sòl i organitzacions edà fiques |
|
|
Andosol m. | Diccionari multilingĂĽe de la ciència del sòl | classificaciĂł, taxonomia i correlaciĂł de sòls | origen del sòl i organitzacions edĂ fiques | Concepte i morfologia. Grup de sòls que tenen una o mĂ©s capes amb propietats Ă ndiques o vĂtriques amb un gruix determinat; i que no tenen un horitzĂł Ă rgic, ferrĂ lic, petroplĂntic, pisoplĂntic o espòdic, llevat que estigui enterrat; i que no presenten altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin caracteritzar GSR, que es troben a la clau davant del GSR Andosol. Per exemple, l’absència d’un horitzĂł hĂstic de 10 cm o mĂ©s de gruix diferencia l’Histic Andosol de l’Andic Histosol; l’absència d’un horitzĂł antropofogènic de molt gruix els diferencia de l’Antrosol Andic; l’absència d’un horitzĂł criic els diferencia del Cryosol Andic; l’absència d’elements grossos en mĂ©s d’un 80 % els diferencia del Leptosol Andic (WRB 2014).
Les principals caracterĂstiques generalment sĂłn: perfil poc diferenciat, de tipus A AC C, o bĂ© A Bw C; força profund; de color negre o fosc; un contingut elevat de matèria orgĂ nica, sense arribar a tenir en superfĂcie material orgĂ nic en un gruix de 10 cm o mĂ©s; la densitat aparent Ă©s baixa; la formaciĂł de complexos al·lòfana-humus Ă©s el principal procĂ©s responsable de l’acumulaciĂł de matèria orgĂ nica; la matèria orgĂ nica, el Al i el Fe actius i la cĂ rrega variable sĂłn els atributs prominents que regulen les reaccions quĂmiques dels andosols; el predomini de components de rang d’ordenaciĂł baix (al·lòfana i imogolita) i/o complex Al(Fe)−humus en determina les propietats (elevada superfĂcie especĂfica, alta reactivitat, formaciĂł de complexos organominerals de Fe i Al); microporositat alta; capacitat de retenciĂł d’aigua elevada; valor de deshidrataciĂł irreversible alt; bona estabilitat dels microagregats, que no es dispersen amb els agents habituals, havent de recĂłrrer a tècniques especĂfiques per a l’anĂ lisi granulomètrica (p. e., ultrasons); i, si la mostra s’ha deixat assecar, les partĂcules s’hauran associat, cosa que falsejarĂ els resultats de l’anĂ lisi granulomètrica. Tenen cĂ rrega variable depenent del pH; capacitat d’adsorciĂł d’anions (retenciĂł de fosfats, que sĂłn adsorbits o s’uneixen als grups hidroxialumĂnics). En ambients molt humits, els andosols poden desenvolupar propietats tixotròpiques. Poden presentar altres caracterĂstiques que s’expressen en un segon nivell de classificaciĂł per mitjĂ de qualificadors (Silandic, Aluandic, Vitric, Leptic, Hydragric, Gleyic, Calcic, Skeletic, entre d’altres), sense arribar a complir els requeriments d’altres GSR. A ST corresponen a l’ordre Andisol.
Gènesi. Es poden trobar en gairebĂ© tots els climes, excepte en condicions hiperĂ rides. Generalment sĂłn sòls caracterĂstics de paisatges volcĂ nics amb clima humit, en els quals es formen a partir de materials piroclĂ stics porosos, rics en vidre volcĂ nic, fĂ cilment meteoritzables, per la qual cosa hi tĂ© lloc una meteoritzaciĂł rĂ pida per hidròlisi. TambĂ© es poden formar a partir d’altres roques riques en minerals fĂ cilment meteoritzables en clima humit o perhumit. En tots dos casos s’allibera una gran quantitat de Si, Al i Fe i es formen components de rang d’ordenaciĂł baix (al·lòfana i imogolita) i complexos organominerals amb Al estables i ferrihidrita. El procĂ©s d’acumulaciĂł de matèria orgĂ nica a causa de la formaciĂł de complexos Al-humus estables, en sòls amb règim d’humitat Ăşdic, frena la formaciĂł d’al·lòfana perquè tĂ© mĂ©s afinitat el Al per formar complexos organominerals, de manera que no hi ha tant Al disponible per reaccionar amb Si per formar argiles al·lofĂ niques (efecte antial·lofĂ nic). El baix contingut de Al disponible, com que estĂ unit a la matèria orgĂ nica, fa que es formi Aluandic Andosol; quan hi predominen les argiles al·lofĂ niques es tracta d’un Silandic Andosol. La formaciĂł d’un andosol a partir de materials volcĂ nics recents nomĂ©s requereix uns pocs centenars d’anys. Quan es conreen, i el sòl s’asseca mĂ©s, la mineralitzaciĂł de la matèria orgĂ nica s’accelera, i això pot iniciar la formaciĂł de minerals d’argila 1:1 (hal·loysita).
Ăšs i maneig. Els Silandic Andosol solen ser sòls molt fèrtils, rics en nutrients, si bĂ© la fixaciĂł de fosfats pot ser un condicionant, ja sia per ser adsorbit o per formar fosfats alumĂnics no cristal·lins. Els Aluandic Andosol i Vitric Andosol no sĂłn tan fèrtils.
ClassificaciĂł. Constitueix un grup de sòls de referència de WRB (2014). Amb vista a la classificaciĂł, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments sĂłn: tenir una o mĂ©s capes amb propietats Ă ndiques o vĂtriques amb un gruix acumulat de com a mĂnim 30 cm dins dels primers 100 cm i que el lĂmit superior es trobi dins dels primers 25 cm; o que suposi com a mĂnim el 60 % de tot el gruix del sòl, si hi ha un horitzĂł R amb un lĂmit superior entre 25 i 50 cm. A mĂ©s de complir altres requisits de classificaciĂł, no han de tenir altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin classificar prioritĂ riament altres GSR. Se’ls poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen per mitjĂ de qualificadors.
A ST (2014) s’inclouen en l’ordre Andisol. | V. t.: al·lòfana f., Andisol m., cĂ rrega variable c. nom. f., assaig de Fieldes-Perrot c. nom. m., extracciĂł amb oxalat amònic c. nom. f., ferrihidrita f., imogolita f., material piroclĂ stic c. nom. m., mineral de grau d’ordenaciĂł baix c. nom. m., mineral ferromagnesiĂ c. nom. m., propietats Ă ndiques c. nom. f. pl., propietats tixotròpiques c. nom. f. pl., propietats vĂtriques c. nom. f. pl., qualificador m. | en Andosol | es Andosol | fr Andosol | gl Andosol |
|
|
|