Cerca avançada
Límits de la cerca:
|
| cartografia de sòls (DMCSC) | | gestió i ús sostenible del sòl | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls |
|
|
cartografia de sòls c. nom. f. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | gestió i ús sostenible del sòl | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Procés i producte de l’anà lisi d’una coberta edà fica per determinar les diferents classes de sòls, establir el model d’organització i distribució espacial dels sòls, definir les unitats cartogrà fiques i plasmar-les en un mapa.
Una cartografia de sòls pot tenir dues finalitats: 1) un propòsit general, que és el més comú en els mapes de sòls publicats (mapes multipropòsits), els quals amplien el coneixement cientÃfic del sòl com a entitat natural i el seu model de distribució, i que poden ser interpretats i utilitzats amb diferents finalitats (mapa de sòls bà sic), i 2) un propòsit especÃfic, que consisteix en mapes elaborats a la demanda d’usuaris concrets, que són els que indiquen els seus objectius especÃfics per poder fer interpretacions i prediccions a partir d’un mapa sobre les propietats i el comportament de les unitats cartogrà fiques d’una zona. El mapa temà tic elaborat pot haver estat realitzat mitjançant un aixecament especÃfic amb treball de camp o bé pot haver derivat del mapa de sòls bà sic de la zona, en el cas d’existir a l’escala adequada, sense que calgui haver de realitzar noves prospeccions de camp. Aquests mapes de sòls aplicats són els que interessen als planificadors, als enginyers, als constructors i als especialistes en activitats d’oci, maneig del medi natural i gestió de residus, aixà com a la comunitat agrÃcola.
Les principals operacions que cal realitzar en l’aixecament d’un mapa de sòls bà sic són les següents: 1) reconeixement de la zona per cartografiar; 2) fotointerpretació i anà lisi digital del terreny, per a dividir la coberta edà fica en unitats components (unitats del territori) i situar els llocs d’observació, d’acord amb el sistema de prospecció adoptat; 3) prospecció de sòls de camp (descripció d’escandalls i sondejos, i mostreig), georeferenciant la informació; 4) anà lisis de laboratori; 5) classificació provisional dels sòls d’acord amb un sistema convencional; 6) inferència de les relacions entre els tipus de sòls i els factors o el medi per a l’establiment d’un model de distribució espacial dels sòls; 7) definició de les classes d’unitats cartogrà fiques que es faran servir; 8) traçat dels lÃmits de les delineacions de les unitats cartogrà fiques; 9) representació en un mapa les delineacions finals; 10) transferència de la informació a una base de dades georeferenciades, i 11) establiment de la llegenda definitiva del mapa i redacció de la memòria.
A la prà ctica, la majoria d’estudis de sòls també inclouen una sÃntesi sobre la geologia, les geoformes, el clima, la vegetació i els usos del sòl, entre d’altres aspectes.
Atenent a la classe i a la intensitat de les observacions de camp, els mapes de sòls es classifiquen en mapes generalitzats, mapes detallats i mapes de sÃntesi, entre d’altres. | Sin. compl.: aixecament d’un mapa de sòls c. nom. m. | V. t.: anà lisi digital del terreny c. nom. f., delineació f., densitat d’observacions c. nom. f., escala d’un mapa c. nom. f., fotointerpretació f., mapa de sòls de sÃntesi c. nom. m., mapa de sòls c. nom. m., mapa de sòls detallat c. nom. m., nivell d’intensitat de les observacions de sòls c. nom. m., ordre d’aixecament de sòls c. nom. m., prospecció de sòls de reconeixement c. nom. f., prospecció de sòls c. nom. f., prospecció de sòls en xarxa c. nom. f., prospecció de sòls en transsectes c. nom. f., prospecció de sòls lliure c. nom. f., classe de sòl c. nom. f., aixecament m., unitat cartogrà fica c. nom. f. | en soil mapping | es cartografÃa de suelos | fr cartographie des sols, levé pédologique, cartographie pédologique | gl cartografÃa de solos |
|
|
|