Cerca avançada
Límits de la cerca:
|
 | classificació de capacitat agrològica (DMCSC) | | | gestió i ús sostenible del sòl | | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls |
|
|
| classificació de capacitat agrològica c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | gestió i ús sostenible del sòl | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Mètode qualitatiu d’avaluació de sòls, elaborat en els anys trenta del segle xx pel Soil Survey Staff del Departament d’Agricultura dels Estats Units (USDA). L’objectiu inicial es basava en un principi fÃsic, No soil erosion occur, per avaluar el risc d’erosió (biaix que s’ha mantingut en les successives revisions realitzades). Els objectius inicials s’han ampliat i la metodologia ha estat revisada i adaptada a les caracterÃstiques de les zones on s’havia d’aplicar. Cal destacar que no es refereix a usos especÃfics de la terra, sinó que la capacitat agrològica s’estableix en relació amb un ús agrÃcola molt general, la qual cosa dificulta les interpretacions i no permet una comparació objectiva d’usos alternatius. No considera els aspectes socioeconòmics, que s’han d’analitzar separadament.
Els requeriments genèrics i les recomanacions per a cada classe s’han tabulat. Els parà metres que té en compte són els següents: pluviometria, temperatura (criteris de Papadakis), pendent, erosió, profunditat efectiva, textura, pedregositat, afloraments rocosos, entollament, salinitat i sistema actual de maneig, tots ells tabulats. Llur aplicació pot resultar una mica subjectiva, segons l’experiència de la persona que avalua.
Es tracta d’un mètode versà til, fà cilment aplicable si es disposa del mapa de sòls bà sic de la zona i els resultats són fà cils de comprendre pels usuaris. Permet establir vuit classes de capacitat agrològica, de la classe I, la millor, a la classe VIII, la pitjor.
La classe I no requereix mesures de conservació de sòls, mentre que les classes de la II a la IV requereixen mesures de conservació cada vegada més costoses; la classe V és per a ús forestal i pastures, i les classes VI a VIII no són adequades per a un ús agrÃcola.
Estableix tres categories: 1) classe agrològica (agrupa subclasses que tenen el mateix grau relatiu de limitació o risc), 2) subclasse (agrupa unitats que tenen la mateixa classe de limitació) i 3) unitat (grup de sòls que tenen el mateix potencial, limitacions i respostes de maneig). S’assumeix que el nivell de maneig és moderadament alt, no es consideren permanents aquells condicionants que poden ser corregits (drenatge i fertilitat, entre d’altres) i es considera un ús intensiu.
Les vuit classes establertes són les següents: classe I, sòls aptes per al cultiu continuat sense condicionants rellevants i sense necessitat de prà ctiques de conservació; classe II, sòls aptes per al cultiu continuat, si bé amb alguns condicionants moderats que restringeixen alguns cultius i requereixen prà ctiques de conservació moderades, i es troben en vessants de pendents suaus; classe III, sòls amb limitacions importants per a determinats cultius i amb un risc d’erosió elevat, que requereixen implementar mesures de control més difÃcils d’aplicar i mantenir; classe IV, sòls amb limitacions molt importants que restringeixen l’elecció de cultius, presenten signes evidents d’erosió i pedregositat superficial, només permeten un conreu ocasional i pastures, i poden patir entollament estacional; classe V, sòls que no presenten riscos d’erosió o són escassos, tenen limitacions causades per un mal drenatge i la seva posició, que afavoreix les inundacions, i permeten un ús per a pastures i forestal; classe VI, sòls amb limitacions molt importants que fan que no es puguin utilitzar en agricultura, sinó només per a pastures, boscos o reserva natural; classe VII, sòls amb limitacions permanents que els fan impropis per a l’agricultura, perquè es tracta de sòls esquelètics, amb signes d’erosió i pendents molt pronunciats, que s’utilitzen exclusivament per a boscos i reserves naturals; classe VIII, à rees improductives, que es troben en pendents escarpats i tenen un ús recreatiu o per a reserva natural.
Les subclasses permeten indicar la causa per la qual una à rea s’assigna a una classe determinada. S’indiquen amb una lletra minúscula, per exemple: subclasse Iie (risc d’erosió), subclasse Iiw (excés d’aigua) o subclasse Iis (sòl, profunditat o pedregositat), entre d’altres. Les unitats es designen afegint un número arà bic a la subclasse, per exemple: unitat Iie-1.
Per a cada classe es recomana un cert nombre de prà ctiques de maneig, que s’han d’anar actualitzant a mesura que la tecnologia i el maneig de sòls progressen. La seva aplicació a diferents regions geogrà fiques del món requereix ajustar les taules d’avaluació dels diferents parà metres. | | V. t.: capacitat agrològica USDA c. nom. f., avaluació de terres c. nom. f., Ãndex de Storie c. nom. m. | | en land capability classification | | es clasificación de la capacidad agrológica | | fr classification de capacité agrologique | | gl clasificación da capacidade agrolóxica |
|
|
|