Cerca avançada
Límits de la cerca:
|
 | classificació de l’aptitud de la terra (DMCSC) | | | gestió i ús sostenible del sòl | | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls |
|
|
| classificació de l’aptitud de la terra c. nom. f. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | gestió i ús sostenible del sòl | | informació de sòls i representació espacial del sistema edà fic | | qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls | Sistema d’avaluació de terres que estableix els nivells o graus d’aptitud d’una terra per a un tipus d’ús.
Té en compte tots o alguns dels aspectes següents: 1) recursos fÃsics (clima, sòl, topografia, vegetació, aigua i hidrologia); 2) recursos humans (disponibilitat d’agricultors i la seva experiència en agricultura de secà , de regadiu, agrosilvicultura, ramaderia o altres prà ctiques) i sistema de tinença de la terra i estructures socials; 3) recursos de capital i factors econòmics i socials per a realitzar millores menors i millores majors, sistema de comunicacions, mercats, preus dels productes i possibilitats d’exportació, entre altres.
La finalitat és poder predir la capacitat d’ús de les unitats de desenvolupament de les terres, establertes com a unitats cartogrà fiques en funció de tots o alguns dels parà metres indicats.
L’Esquema FAO per a l’avaluació de terres reconeix quatre categories d’aptitud de la terra:
1) Ordre d’aptitud de la terra, que constitueix una agrupació de terres segons si han estat avaluades com a aptes (A, en català , o S, en anglès) o no aptes (NA o NS) per a l’ús objecte d’estudi, ja que els beneficis esperats no justifiquen els costos de les entrades que caldrien.
2) Classe d’aptitud de la terra, que és una subdivisió dins de l’ordre d’aptitud (A o S) de les terres i que serveix per a distingir tipus de terres que difereixen en el grau d’adaptabilitat. Se n’han establert tres classes, en termes de rendiment relatiu, les definicions de les quals són les següents: classe S1, altament apta, amb un rendiment relatiu superior al 80 %, sense limitacions importants o amb condicionants que no incideixen sensiblement en la productivitat i en la qual prà cticament no cal augmentar les entrades; classe S2, moderadament apta, amb un rendiment relatiu del 40 al 80 %, amb condicionants mitjanament seriosos per a un cert nombre de LUT, que redueixen la productivitat o els avantatges i fan augmentar les entrades necessà ries, si bé són practicables i assumibles econòmicament; classe S3, marginalment apta, ramb un endiment relatiu del 20 al 40 %, amb limitacions importants per a un LUT determinat, que fan disminuir la productivitat o els avantatges, i calen entrades que són practicables, si bé des d’un punt de vista econòmic només es justifiquen en circumstà ncies favorables. Dins de l’ordre d’aptitud NS (o NA) s’estableixen dues classes: classe NS1, no apta actualment, i classe NS2, no apta permanentment.
3) Subclasse d’aptitud de la terra, que és una subdivisió d’una classe d’aptitud de la terra que serveix per distingir tipus de terres amb el mateix grau d’aptitud, però que difereixen en la naturalesa dels factors limitants (manca d’aigua, risc d’erosió o altres) que determinen la classe d’aptitud segons la finalitat. Les subclasses s’anomenen afegint una lletra a la classe, que indica la limitació: S2m, S2e, etc. (on m significa humitat; e, erosió, etc.). No hi ha subclasses de la classe S1.
4) Unitat d’aptitud de la terra, que és una subdivisió d’una subclasse d’aptitud de la terra que serveix per distingir els tipus de terres que posseeixen diferències de menys abast en els seus requisits d’ordenació o millora. Es distingeixen afegint una xifra arà biga separada per un guió a la denominació de la subclasse: S2e-1, S2e-2, etc., la qual cosa en facilita una interpretació més detallada.
En una classificació quantitativa, tant les entrades com els beneficis s’expressen normalment en termes econòmics.
Atès que la tècnica, els aspectes socioeconòmics i la percepció dels valors culturals i mediambientals varien al llarg del temps, cal revisar periòdicament els lÃmits entre les diferents classes d’aptitud establertes en un moment donat i procedir a una reclassificació, ja que la validesa en el temps és limitada.
Tot i que alguns autors consideren sinònims els termes aptitud (en anglès, suitability) i capacitat (en anglès, capability), no s’han de confondre. Les terres d’elevada capacitat agrològica són aptes per a diferents alternatives agrològiques sense necessitat de millores majors (p. ex., cultius, boscos i pastures). No obstant això, una terra pot tenir capacitat moderada o baixa i presentar una elevada aptitud per a un ús molt concret (p. ex., cultiu d’arròs). | | V. t.: aptitud de la terra c. nom. f., capacitat1 f., Esquema FAO per a l’avaluació de terres n. pr. m., factor de conreu c. nom. m., mapa d’aptitud c. nom. m., ordre d’aptitud c. nom. m., LUT m., rendiment relatiu c. nom. m., subclasse d’aptitud c. nom. f., tipus d’atributs de la terra c. nom. m. pl., unitat d’aptitud c. nom. f., ús de la terra2 c. nom. m., classe d’aptitud c. nom. f. | | en land suitability classification | | es clasificación de la aptitud de la tierra | | fr classification de l’aptitude des terres | | gl clasificación da aptitude da terra |
|
|
|