Cerca avançada
Límits de la cerca:
|
| Durisol (DMCSC) | | classificació, taxonomia i correlació de sòls | | origen del sòl i organitzacions edà fiques |
|
|
Durisol m. | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | classificació, taxonomia i correlació de sòls | origen del sòl i organitzacions edà fiques | Concepte i morfologia. Grup de sòls que presenten un horitzó dúric o un horitzó petrodúric, el lÃmit superior dels quals es troba dins dels primers 100 cm; i no presenten altres horitzons de diagnòstic que permetin caracteritzar altres GSR que es troben en la clau davant del GSR Durisol (WRB 2014). Les principals caracterÃstiques són: tenir una acumulació de sÃlice secundà ria, SiO2, que es pot presentar en forma de nòduls de dèbilment cimentats a endurits o concrecions cimentades. Poden presentar altres caracterÃstiques que s’expressen en un segon nivell de classificació per mitjà de qualificadors (Petric, Petrogypsic, Gypsic, Petrocalcic, Calcic, Leptic, Acric, Lixic, Dystric, Eutric, entre d’altres), sense arribar a complir els requeriments d’altres GSR.
Gènesi. Grup de sòls principalment d’ambients à rids, semià rids i subhumits; generalment en superfÃcies antigues, planes o lleugerament inclinades, amb dipòsits sedimentaris, al·luvials o col·luvials. S’han proposat diversos mecanismes per a explicar la mobilització-acumulació de silici, que sempre comencen amb processos de meteorització molt intensos de roques silicatades amb alliberament de silici, Si. El silici es pot moure dissolt en l’aigua de percolació i precipitar a més profunditat dins del sòl mateix; o bé en l’aigua d’una capa freà tica cap a les parts baixes del relleu. El silici generalment precipita en forma de sÃlice (SiO2) com òpal o com sÃlice microcristal·lina, ja sia en forma de nòduls o de cimentacions, amb agents cimentants auxiliars o sense (p. e., CaCO3 revestint els durinodes). En medis à rids i semià rids, l’alcalinitat d’alguns sòls per la presència de carbonat de sodi augmenta la solubilitat del silici, que pot ser mobilitzat en els episodis de pluja i precipitar en els de sequera. Cal assenyalar que una silcreta, formada per la cimentació de sorra i grava per sÃlice i que, com que és un element resistent envers l’erosió, pot ocupar la part superior d’una plataforma per inversió del relleu, i no s’ha de confondre amb un Durisol, ja que la silcreta es considera que és una roca coherent, mentre que un horitzó petrodúric forma part del sòlum.
Ús i maneig. Els durisols són sòls de poc a moderadament profunds, de moderadament a ben drenats, en superfÃcies planes o lleugerament inclinades. Malgrat això, la manca d’aigua fa que el seu ús agrÃcola es limiti a pastures extensives, vegetació que protegeix contra l’erosió. Si s’elimina aquesta coberta vegetal, l’erosió pot deixar en superfÃcie l’horitzó petrodúric i les possibilitats d’ús seran escasses. Si hi ha disponibilitats d’aigua per al reg, es poden conrear amb un cert èxit si hi ha prou fondà ria efectiva. Els situats en zones baixes es poden veure afectats per salinitat, els Durisol (Sodic) .
Classificació. Constitueixen un grup de sòls de referència de WRB (2014). Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments (WRB 2014) són: tenir un horitzó dúric o horitzó petrodúric, el lÃmit superior del qual es trobi dins dels primers 100 cm; i, a més de complir amb altres requisits de classificació, no han de tenir altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin classificar priorità riament altres GSR (p. e., l’absència d’un horitzó nà tric els diferencia del Solonetz Duric; l’absència d’un horitzó vèrtic els diferencia del Duric Vertisol, entre d’altres). Es poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen per mitjà de qualificadors.
A ST (2014) s’inclouen dins el subordre Durid i als subgrups Duric d’altres ordres. | V. t.: durinòdul m., duripan m., horitzó dúric c. nom. m., horitzó petrodúric c. nom. m., silcreta f., silicació f. | en Durisol | es Durisol | fr Durisol |
|
|
|