Diccionari General DCT

Cerca a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

economia circular c. nom. f.

Diccionari multilingüe de la ciència del sòl

gestió i ús sostenible del sòl

qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls

Concepte econòmic que proposa un nou paradigma en les relacions entre l’economia i l’ecologia, en contraposició a la denominada economia lineal, amb la finalitat de limitar el malbaratament de recursos naturals i l’impacte mediambiental. S’inscriu en el marc del desenvolupament sostenible i es basa en la voluntat de tancar el cicle de vida, a imitació de la natura.
Aquest concepte es troba des de 1960 en els treballs de Kenneth E. Boulding, The Economics of the Coming Spaceship Earth, i com a tal en el llibre The Economics of Natural Resources and the Environment, de David W. Pearce i R. Kerry Turner, publicat el 1990.
És un sistema econòmic d’intercanvi i de producció que, en tots els estadis del cicle de vida dels productes (béns i serveis), optimitza el flux de materials i energia, amb l’objectiu d’augmentar l’eficàcia de la utilització dels recursos i disminuir l’impacte sobre el medi ambient (amb menor generació de residus, els quals passen a convertir-se en recursos i tanquen el cicle), alhora que afavoreix el benestar de les persones.
L’economia circular es basa en set pilars: 1) l’abastament sostenible (agricultura ecològica), 2) l’ecoconcepció (integració del medi ambient des de la concepció d’un producte o servei i durant totes les etapes del seu cicle de vida), 3) l’ecologia industrial i territorial, 4) l’economia de la funcionalitat, 5) el consum responsable (de productes de proximitat), 6) l’allargament de la durada de l’ús (reparació i reutilització) i 7) el reciclatge i la valoració dels residus (recollida selectiva, reutilització dels residus). Aquests pilars se solen descriure amb la regla de les sis R: reduir, reutilitzar, reciclar, redistribuir, reparar i reflexionar.
En diversos països les polítiques públiques han incorporat aquest enfocament en el marc del desenvolupament sostenible i han establert estratègies de transició entre l’economia lineal i la circular, amb la creació d’instruments com els Instituts de l’Economia Circular. S’han desenvolupat indicadors per seguir els avenços en l’establiment de l’economia circular i passar a l’establiment d’una legislació reguladora.

V. t.: agricultura ecològica c. nom. f., desenvolupament sostenible c. nom. m., economia verda c. nom. f., economia lineal c. nom. f.

en circular economy

es economía circular

fr économie circulaire

gl economía circular