Cerca avançada
Límits de la cerca:
|
 | Ferralsol (DMCSC) | | | classificació, taxonomia i correlació de sòls | | | origen del sòl i organitzacions edàfiques |
|
|
| Ferralsol m. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | classificació, taxonomia i correlació de sòls | | origen del sòl i organitzacions edàfiques | Concepte i morfologia. Grup de sòls que tenen un horitzó ferràlic el límit superior del qual es troba dins dels primers 150 cm; no tenen un horitzó àrgic llevat que compleixi determinats requeriments; i no presenten altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin caracteritzar GSR, que es troben en la clau davant del GSR Ferralsol. L’absència d’un horitzó antroedafogènic de molt gruix els diferencia de l’Anthosol Ferralic; l’absència d’un horitzó nític els diferencia del Ferralic Nitisol (WRB 2014).
Les principals característiques generalment són: perfil de gruix gran, amb límits difusos entre horitzons, de tipus A AB Bo, i possiblement amb un Bw a sota; amb acumulació residual amb elevats continguts d’òxids de Fe i Al; escassa quantitat de minerals meteoritzables (menys d’un 10 % a la fracció 50-200µm); textura fina a l’horitzó Bo; a les fraccions sorra i llim hi predomina el quars i a la fracció argila minerals d’argila de baixa activitat (caolinita), així com gibbsita i òxids i hidròxids de Fe, Mn i Tu; són de color groc si predomina la goethita, o vermell, si ho és l’hematita i la maghemita; presenten càrrega variable, positiva o negativa en funció del valor del pH; si el valor del pH del sòl és baix, hi ha un predomini de càrrega positiva i la capacitat d’intercanvi aniònic és més gran que la capacitat d’intercanvi catiònic; en aquest cas el pH determinat en una suspensió amb KCl és més gran que el valor del pH en aigua; el contingut d’argila naturalment dispersa normalment és de menys de 10 %, l’argila es troba unida als òxids de Fe i Al i forma microagregats amb la caolinita, pseudoarenes i pseudollims. Sovint presenten línies de pedres (en anglès, stonelines) de quars, a la part inferior del perfil, que s’atribueixen a la intensa activitat excavadora de tèrmits que transporten material fi cap a la superfície. Poden presentar altres característiques que s’expressen en un segon nivell de classificació per mitjà de qualificadors (Ferritic, Gibbsitic, Petroplinthic, Rhodic, Acric, Skeletic, Geric, entre d’altres), sense arribar a complir els requeriments d’altres GSR.
Gènesi. Els ferralsols s’han format principalment en climes tropicals humits; a partir de diferents tipus de materials, principalment roques amb abundància de minerals meteoritzables, en superfícies geomorfològiques molt antigues, estables, principalment planes i ben drenades. Les altes temperatures i la humitat amb una penetració profunda, al llarg de períodes de temps molt perllongats (milions d’anys) han donat lloc a processos de meteorització molt intensos i profunds. No és possible reconèixer, a partir de la localització i disposició dels minerals, el tipus de roca a partir de la qual s’han format els horitzons del sòl, no obstant això, si procedeix de roques bàsiques, hi haurà un contingut més elevat d’òxids de Fe i pseudoarenes i pseudollims, que si procedeixen de roques àcides, cas en què la caolinita serà més abundant. Els processos edàfics que hi han tingut lloc són: rentatge de cations bàsics i mobilització i rentatge de gran part del silici; neoformació i enriquiment relatiu d’òxids de Fe i neoformació d’argiles de tipus caolinita i de gibbsita, Al(OH)3. En aquestes condicions és característica la formació de microagregats d’argila cimentats pels òxids de Fe, que formen pseudoarenes i pseudollims. En aquells casos en què tinguin un horitzó àrgic, és molt antic o s’ha format per processos diferents de la il·luviació i pot estar sobreposat o no a l’horitzó ferràlic. Hi pot haver altres processos que s’indiquen per mitjà de qualificadors.
Ús i maneig. Grup de sòls de molt baixa fertilitat química (reserva de nutrients molt baixa, capacitat d’intercanvi catiònic de l’argila inferior a 16 cmolc kg−1; acidesa elevada i possible toxicitat per alumini; fixació de fosfat, entre altres condicionants). Les propietats físiques són acceptables, bona aeració i bona permeabilitat, degut a la presència de pseudoarenes; si bé la capacitat de retenció d’aigua disponible per a les plantes és baixa, cosa que es pot compensar per la gran profunditat efectiva del sòl. La quantitat de nutrients disponibles per a les plantes depèn gairebé exclusivament de la quantitat i qualitat de la matèria orgànica aportada al sòl per la vegetació. A les zones tropicals humides, després d’aclarir el bosc original, s’utilitzen per a pastures; amb artigatge es practica una agricultura itinerant de subsistència; i, amb aportació de fertilitzants i esmenes, tenen un aprofitament agrícola per blat de moro, mandioca, cafè, cacau, banana, palma d’oli, entre altres cultius.
Classificació. Constitueixen un grup de sòls de referència de WRB (2014). Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments són: 1) un horitzó ferràlic el límit superior del qual es troba dins dels primers 150 cm; i 2) no tenir un horitzó àrgic que comenci en el límit superior de l’horitzó ferràlic o a menys profunditat, llevat que l’horitzó àrgic en els seus primers 30 cm tingui: o bé menys d’un 10 % d’argila naturalment dispersa; o bé propietats gèriques; o bé tingui un 1,4 % o més de carboni orgànic del sòl. Se’ls poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen per mitjà de qualificadors. A més de complir amb altres requisits de classificació, no han de tenir altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin classificar prioritàriament altres GSR.
A ST (2014) s’inclouen dins l’ordre Oxisol, sòl amb un endopèdon òxic; a la classificació francesa CPCS (1967) s’inclouen dins dels sòls ferral·lítics. | | V. t.: argila de baixa activitat c. nom. f., argila naturalment dispersa c. nom. f., càrrega variable c. nom. f., fixació del fòsfor c. nom. f., hematita f., horitzó àrgic c. nom. m., horitzó ferràlic c. nom. m., endopèdon òxic c. nom. m., maghemita f., pseudoarena f., propietats gèriques c. nom. f. pl. | | en Ferralsol | | es Ferralsol | | fr Ferralsol | | gl Ferralsol |
|
|
|