Cerca avançada
Límits de la cerca:
|
 | Plinthosol (DMCSC) | | classificació, taxonomia i correlació de sòls | | origen del sòl i organitzacions edà fiques |
|
|
Plinthosol m. | Diccionari multilingĂĽe de la ciència del sòl | classificaciĂł, taxonomia i correlaciĂł de sòls | origen del sòl i organitzacions edĂ fiques | Concepte i morfologia. Grup de sòls que tenen un horitzĂł plĂntic, petroplĂntic o pisoplĂntic el lĂmit superior del qual es troba dins dels primers 50 cm; o bĂ© tenen un horitzĂł plĂntic el lĂmit superior del qual es troba dins dels primers 100 cm i directament sobre o sota del seu lĂmit superior tĂ© una capa amb propietats estĂ gniques i condicions reductores durant alguna època de l’any; i no presenten altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin caracteritzar GSR, que es troben en la clau davant del GSR Plinthosol (WRB 2014). Les principals caracterĂstiques sĂłn: el perfil pot ser de tipus Ah Bv C, o bĂ© Ah BvC C, o bĂ© Ah Bvm C; l’horitzĂł Ah pot tenir una textura mĂ©s grossa que el Bv; el Bv presenta un fort enriquiment d’oxihidròxids de Fe ben cristal·litzats (de vegades tambĂ© òxids de Mn), que poden actuar com a materials cimentants, de nòduls i concrecions, o patrons laminars, poligonals o reticulars caracterĂstics, que acostumen a presentar zones de color vermell fosc d’òxids de ferro envoltades de zones blanques, que poden consistir en òxids de Al i/o caolinita o estar descolorides (plintita); en sòls permanentment humits, la plintita Ă©s ferma o molt ferma, tot i que es pot tallar amb el ganivet, mentre que quan estĂ seca Ă©s dura; en algunes situacions, el perfil presenta una capa cimentada contĂnua, de vegades fragmentada. Poden presentar altres caracterĂstiques que s’expressen en un segon nivell de classificaciĂł per mitjĂ de qualificadors (Petric, Pisoplintic, Gibbisic, Estagnic, Folic, Histic, Mollic, Umbric, entre d’altres), sense arribar a complir els requeriments d’altres GSR.
Gènesi. La formaciĂł de la plintita estĂ lligada a superfĂcies molt antigues, en zones planes o en vessants amb pendents suaus i amb capa freĂ tica fluctuant o estancament d’aigĂĽes superficials per mal drenatge. La presència de plintita s’associa a boscos humits ombròfils, mentre que les petroplintites i els sòls amb pisòlits sĂłn mĂ©s freqĂĽents en boscos amb alternança de perĂodes secs i humits, clars o en sabana.
Es formen principalment a partir de roques mà fiques, més que de roques à cides, ja que es requereix que hi hagi prou ferro, ja sia per haver estat segregat a partir del material originari després de processos de meteorització molt intensa (acumulació relativa) o bé per haver estat aportat per aigües freà tiques procedents de sòls adjacents (acumulació absoluta).
Els principals processos que hi han tingut lloc sĂłn: meteoritzaciĂł molt intensa, rentatge, processos redox, mobilitzaciĂł i acumulaciĂł de ferro que resulta en una acreciĂł d’òxids de ferro, neoformaciĂł de minerals d’argila de tipus 1:1 (caolinita), formaciĂł de gibbsita, quars i altres productes. Els patrons de colors caracterĂstics d’horitzĂł Bv sĂłn el resultat de fases successives d’oxidaciĂł i reducciĂł amb redistribuciĂł de ferro. La plintita que constitueix l’horitzĂł Bv, quan Ă©s sotmesa de forma repetida a processos alternants d’humectaciĂł-dessecaciĂł o causa d’un canvi climĂ tic a un clima mĂ©s sec, pot endurir-se de forma irreversible, originant a una capa amb concrecions o nòduls durs (horitzĂł pisoplĂntic) o a una capa cimentada, dura (horitzĂł petroplĂntic). Aquest horitzĂł pot haver constituĂŻt un element resistent a l’erosiĂł i haver donat origen a una inversiĂł de relleu, de manera que actualment pot ocupar la part superior d’una plataforma o posicions elevades del relleu.
Ăšs i maneig. L’horitzĂł plĂntic dificulta el moviment de l’aigua i la penetraciĂł de les arrels, i existeix el risc que s’endureixi (p. e., si baixa el nivell de la capa freĂ tica). Presenten considerables problemes de maneig per la seva baixa fertilitat natural, inundaciĂł de les terres baixes i sequera en altres Ă rees; i una escassa profunditat efectiva allĂ on hi hagi petroplintita. L’ús queda restringit sovint a pastures extensives i el drenatge no Ă©s recomanable pel risc d’enduriment. S’exploten per a l’extracciĂł de ferro, manganès o alumini i com a material de construcciĂł.
ClassificaciĂł. Constitueixen un grup de sòls de referència de WRB (2014). Amb vista a la classificaciĂł, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments sĂłn: 1) tenir un horitzĂł plĂntic, petroplĂntic o pisoplĂntic el lĂmit superior del qual es troba dins dels primers 50 cm; o bĂ© 2) tenir un horitzĂł plĂntic el lĂmit superior del qual es troba dins dels primers 100 cm i directament sobre o sota del seu lĂmit superior tĂ© una capa de com a mĂnim 10 cm de gruix amb propietats estĂ gniques en la qual les Ă rees de colors reductimorfs i les de colors oximorfs ocupen com a mĂnim el 50 % de l’à rea total de la capa; i condicions reductores durant algun perĂode de l’any. A mĂ©s de complir amb altres requisits de classificaciĂł, no han de tenir altres horitzons de diagnòstic o propietats de diagnòstic que permetin classificar prioritĂ riament altres GSR. Se’ls poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen per mitjĂ de qualificadors. La grafia recomanada per WRB Ă©s Plinthosol.
A ST (2014) s’inclouen dins l’ordre Oxisol (Plinthaquox); Ultisol (Plinthaquults, Plinthohumults, Plinthudults, Plinthustults) i Alfisol (Plinthaqualfs, Plinthoxeralfs, Plinthustalfs). El terme laterita amb el qual se’ls denominava en classificacions antigues ha caigut en desĂşs, ja que resulta excessivament imprecĂs. | V. t.: contacte petrofèrric c. nom. m., cuirassa ferruginosa c. nom. f., horitzĂł pisoplĂntic c. nom. m., horitzĂł plĂntic c. nom. m., horitzĂł petroplĂntic c. nom. m., petroplintita f., propietats estĂ gniques c. nom. f. pl., ranya f. | en Plinthosol | es Plintosol | fr Plinthosol | gl Plintosol |
|
|
|