Diccionari General DCT

Cerca a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

repel·lència a l’aigua c. nom. f.

Diccionari multilingüe de la ciència del sòl

propietats físiques i comportament del sòl

Propietat d’un cos (un sòl o un altre material) de no absorbir l’aigua o que no té afinitat per l’aigua quan està sec o amb un contingut baix d’humitat (caràcter hidrofòbic). S’ha observat en sòls de moltes parts de món, sota condicions climàtiques diverses.
En el cas de col·loides, la fase dispersa no interacciona amb el medi de dispersió (aigua) i el col·loide hidròfob pot ser floculat. En el cas de superfícies sòlides hidrofòbiques, l’angle de contacte entre l’aigua i les superfícies és obtús i és una expressió del grau de repel·lència o hidrofobicitat.
La repel·lència a l’aigua pot ser: 1) natural, per la presència en el sòl de compostos orgànics hidrofòbics, amb formació de revestiments orgànics (substàncies húmiques i lípids) sobre els grans de sorra, cosa que fa que la matèria orgànica s’assequi de forma irreversible, o 2) adquirida, per haver aplicat al sòl esmenes orgàniques no estabilitzades, pesticides o altres productes; per haver-lo regat amb algun tipus d’aigües residuals, o pot ser potenciada en sòls de bosc pels efectes dels incendis, ja que, quan es produeixen, algunes resines hidròfobes procedents de la vegetació poden liquar-se i lliscar pels troncs (fins a la zona radicular), dipositar-se al sòl i solidificar-se durant la fase de refredament.
El caràcter hidrofòbic pot produir els efectes següents: 1) una resistència o un retard en la penetració de l’aigua en el sòl, amb una disminució de la infiltració, que pot donar lloc a vies de flux preferencial per a l’aigua dins del sòl, quan hi ha materials hidrofòbics en contacte amb d’altres que no ho siguin; 2) un augment de l’escolament superficial i del risc d’erosió en sòls en pendent, i 3) una disminució de la disponibilitat d’aigua per a les plantes.
Quan la disponibilitat hídrica de les plantes depèn bàsicament de la matèria orgànica del sòl, la generació d’hidrofòbia compromet el desenvolupament vegetal. Pot ser una de les causes del deteriorament dels prats de pastura o dels greens dels camps de golf, quan es reguen amb aigües residuals. En la formulació de substrats orgànics per a cultius, s’ha d’avaluar aquest paràmetre per a evitar la pèrdua de recursos (aigua i fertilitzants durant el reg).
Els mètodes per a caracteritzar la repel·lència a l’aigua consisteixen en mesures directes i en mesures indirectes de l’avançament inicial de l’angle de contacte sòlid-líquid, θ, a la interfase sòlid-líquid-vapor, però, a causa de la rugositat de la superfície i de la distribució de porus al sòl, a la pràctica, la mesura directa θ resulta ser l’angle de contacte aparent, igual al θ real més l’angle de divergència dels porus. No obstant això, en la majoria dels casos, donada la dificultat de mesurar de forma directa l’angle de contacte, el grau de repel·lència o hidrofobicitat es quantifica per mitjà de diversos mètodes indirectes, com ara l’assaig WDPT (en. water drop penetration time), l’assaig AP (en. alcohol percentage) o l’assaig MED (en. molarity of ethanol droplet).

Sin. compl.: hidrofòbia f.

en water repellency, hydrophobia, hydrophobicity

es repelencia del suelo al agua, repelencia al agua, hidrofobia

fr hydrophobie

gl repelencia á auga, repelencia do solo á auga, hidrofobicidade

pt repelência à água