Diccionari General DCT

Cerca a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

variabilitat dins de pèdons individuals c. nom. f.

Diccionari multilingüe de la ciència del sòl

gestió i ús sostenible del sòl

informació de sòls i representació espacial del sistema edàfic

qualitat, avaluació, degradació i protecció de sòls

Propietat inherent d’un sòl individual les característiques del qual presenten una variabilitat en sentit vertical, a causa dels processos d’horitzonació (horitzó A, B, C), i una variabilitat lateral dins dels horitzons d’un mateix pèdon.
La variabilitat dins dels horitzons es pot calcular amb el coeficient de variació (CV), expressat com un percentatge de la variació estàndard (s) respecte de la mitjana (x) de la propietat considerada:
CV = 100 × (s/x)
Per exemple, en comparar la variació d’algunes propietats de pèdons respecte d’un de central, s’ha observat que els valors de la variabilitat són menors en els horitzons A respecte dels valors dels horitzons B i C, fet que s’atribueix a l’homogeneïtzació deguda a la barreja produïda pel conreu.
Per calcular el nombre de mostres necessàries per estimar un valor mitjà per a cada propietat analitzada dins d’un rang d’error especificat i un nivell de confiança determinat, es pot utilitzar l’equació següent:
n = (t²s²)/L²
En l’equació, n és el nombre de mostres, t és el valor de la distribució t de Student amb n−1 graus de llibertat, s² és la variància i L és el límit de variació desitjat.
Els mostrejos múltiples dins d’un mateix horitzó, amb presa i barreja de diverses submostres, que es barregen abans d’analitzar-los al laboratori, fan disminuir el probable error de mostreig. En el cas estudiat per M. Patterson i G. J. Wall amb horitzons A i B, per al percentatge de llim, matèria orgànica i pH, una mostra composta per tres submostres d’un mateix horitzó va proporcionar una estimació adequada amb un nivell de confiança del 95 %, però la variabilitat va ser més gran en el cas de l’horitzó C. Larry P. Wilding recomana prendre 4 submostres per horitzó per disminuir l’error de mostreig en un horitzó.
En els horitzons C s’observa una variabilitat lateral substancialment més gran que en els horitzons A i B. Aquest fet es relaciona amb l’efecte de la meteorització i l’edafogènesi, que donen lloc a un augment de l’ordre dels constituents en els horitzons A i B, i amb el fet que el sòl és un medi en els horitzons del qual es produeixen concentracions monominerals. Això explica igualment la disminució de la variabilitat de les propietats dels pèdons, des dels sòls més joves als més vells, en una cronoseqüència d’un sistema de terrasses fluvials.

V. t.: variabilitat del sòl² c. nom. f., variabilitat dins d’una unitat cartogràfica c. nom. f., variabilitat espacial del sòl c. nom. f., variabilitat temporal del sòl c. nom. f.

en variability within individual pedons

es variabilidad dentro de pediones individuales

fr variabilité à l’intérieur de sols individuels

gl variabilidade dentro de pedións individuais