Cerca avançada
Límits de la cerca:
|
 | Vertisol (DMCSC) | | | classificació, taxonomia i correlació de sòls | | | origen del sòl i organitzacions edà fiques |
|
|
| Vertisol m. | | Diccionari multilingüe de la ciència del sòl | | classificació, taxonomia i correlació de sòls | | origen del sòl i organitzacions edà fiques | Concepte i morfologia. Grup de sòls que es caracteritzen perquè presenten un elevat contingut d’argila (se n’exigeix un 30 % o més) i esquerdes profundes quan estan secs. Pot presentar els trets següents: a la superfÃcie del sòl, un microrelleu ondulat (gilgai), quan no es llaura i una capa d’agregats fins, automulching (en anglès, selfmulching); una diferenciació d’horitzons poc expressada i el perfil pot ser dels tipus A Bi C, A Big C; els horitzons sovint estan pertorbats pels moviments interns lligats als cicles d’humectació-dessecació (argil·loturbació; agregats en forma de falca i cares de lliscament (en anglès, slickensides). Molts vertisols tenen una coloració fosca, tot i el baix contingut de matèria orgà nica, que resulta difÃcil d’explicar. A WRB (2014) es defineix la presència d’un horitzó vèrtic.
Gènesi. Es desenvolupen en formacions joves o antigues de sediments rics en argila; en depressions mal drenades que rebin aportacions de la conca circumdant; o a partir de roques silicà tiques altament meteoritzables (basalts, gabres, peridotites, entre d’altres). La formació d’aquests sòls ve condicionada pels cicles periòdics d’humectació-dessecació i processos d’expansió-retracció que depenen del contingut d’argila, de la mineralogia d’argila, en molts casos fil·losilicats expansibles, com els del grup de l’esmectita, i dels cations intercanviables (especialment el Na+). Quan s’asseca el sòl, es produeix una pèrdua progressiva d’aigua de la porositat, amb poc o sense canvi de volum; i, quan va progressant l’assecament, es perd aigua interlaminar dels fil·losilicats, que provoca una retracció del material i el desenvolupament d’esquerdes profundes. Mentre les esquerdes estan obertes, el material superficial o el de les parets de les esquerdes mateixes hi cau dins, generant un problema d’espai, que es manifesta quan s’intenten tancar les esquerdes si es torna a humectar el sòl.
Per explicar la formació d’un microrelleu en gilgai a la superfÃcie del sòl i de cares de lliscament dins del sòl, s’han proposat diversos mecanismes. La humectació del sòl té lloc de dues formes diferents: 1) a través de la superfÃcie del sòl, des d’on el front d’humectació avança paral·lelament a la superfÃcie del sòl; i 2) per les esquerdes verticals que són amples i còniques que van des de la superfÃcie del sòl fins a més de 50 cm; en aquest cas, el moviment vertical de l’aigua és rà pid i provoca la humectació de la part de sòls que es troba a la profunditat mà xima de les esquerdes. En el primer procés d’humectació (humectació de la superfÃcie del sòl), les pressions generades a l’horitzó de superfÃcie per l’absorció d’aigua i expansió dels minerals d’argila es dissipen amb el moviment irregular cap amunt de la superfÃcie del sòl, cosa que dona lloc a la formació d’ondulacions (gilgai). La humectació en profunditat té lloc en un sistema confinat, que impedeix els moviments verticals i horitzontals dels materials, derivats de l’expansió dels minerals d’argila, de manera que les tensions de cisallament generades es dissipen amb el lliscament d’unes masses de sòl respecte a altres, que genera plans de lliscament inclinats, que són les superfÃcies que defineixen les cares de lliscament, que queden allisades i brillants i, de vegades, presenten estries paral·leles, que són degudes a grans de sorra i indiquen la direcció del lliscament. Les cares de lliscament s’intersequen, i això dona lloc a agregats esfenoidals, els eixos longitudinals dels quals estan inclinats entre 10o i 60o i defineixen una estructura en falca. Aquest mecanisme permet explicar que el desenvolupament mà xim de cares de lliscament tingui lloc per sota de la profunditat mà xima de les esquerdes estacionals. d’altra banda, a la superfÃcie del sòl, els agregats quan s’assequen tendeixen a fragmentar-se, i s’origina a una capa d’agregats fins o automulching. La coloració fosca de molts vertisols, tot i el baix contingut de matèria orgà nica, pot ser deguda a la unió Ãntima dels minerals d’argila amb humus que posseeix un fort poder colorant; o bé per un humus hidromorf negre, que s’uneix al ferro i a les argiles. Als vertisols hi poden tenir lloc altres processos edà fics, com ara l’acumulació de carbonat de calci, de guix, de sals, de sÃlice, aixà com processos redox.
Ús i maneig. Els vertisols ocupen zones planes o lleugerament ondulades i molts tenen una considerable importà ncia econòmica, atès que permeten l’extensió i intensificació de l’agricultura, si bé amb requeriments de maneig especÃfics, per a poder mantenir una producció sostinguda. Els condicionants principals són: un contingut d’argila excessivament alt; duresa quan estan secs; plasticitat quan estan humits; necessitat de llaurar a saó, de vegades amb tractors de cadenes; baixa infiltració i baixa permeabilitat.
Classificació. A WRB (2014) constitueixen un GSR. Amb vista a la classificació, s’ha de seguir la clau de WRB. Els principals requeriments són: 1) tenir un horitzó vèrtic el lÃmit superior del qual es troba dins dels primers 100 cm; i 2) un contingut d’argila de com a mÃnim un 30 % entre la superfÃcie del sòl i l’horitzó vèrtic; i 3) esquerdes d’expansió-retracció; se’ls poden afegir un conjunt de trets derivats de processos secundaris, que s’especifiquen per mitjà de qualificadors.
A ST (2014) constitueixen un ordre de sòls. Amb vista a la classificació, s’ha de seguir la clau de ST. En aquest cas la denominació d’horitzons genètics és: A Bss C, A Bssg C. Les caracterÃstiques principals són: 1) agregats en forma de falca, els eixos dels quals estan inclinats entre 10o i 60o, en una capa de com a mÃnim 25 cm dins dels primers 100 cm; 2) un contingut d’argila de com a mÃnim un 30 % en un cert gruix; i 3) esquerdes que s’obren i tanquen periòdicament. Segons el règim d’humitat, de temperatura del sòl o el nombre de dies en què les esquerdes estan obertes o tancades, s’han establert els subordres següents: Aquerts (condicions à qüiques); Cryerts (règim de temperatura criic); Xererts, Torrerts, Usterts i Uderts. | | V. t.: automulching m., argil·loturbació f., qualificador m., cares de lliscament c. nom. f. pl., esmectita f., gilgai m., minerals d’argila c. nom. m. pl., saó m., vertisolització f. | | en Vertisol | | es Vertisol | | fr Vertisol |
|
|
|