Diccionari General DCT

Cerca a

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX DCVB Sinònims TERMCAT

colecalciferol m.

Diccionari enciclopèdic de medicina

endocrinologia i nutrició

farmacologia

9,10-secocolesta-5,7,10(19)-trien-3βol, de fórmula C₂₇H₄₄O; conegut també per vitamina D₃, és una substància liposoluble sintetitzada a la pell en forma de provitamina, el 7-deshidrocolesterol, que per acció de la radiació ultraviolada es converteix en la dita vitamina. El colecalciferol no és encara actiu, sinó que ha de sofrir dues hidroxilacions successives: una al fetge (calcidiol o 25-hidroxicolecalciferol) i l’altra al ronyó (calcitriol o 1-25-dihidroxicolecalciferol). És aquest darrer producte el responsable de l’acció, gairebé més hormònica que no vitamínica, del colecalciferol. Actua sobre tres òrgans per a obtenir un augment dels nivells plasmàtics de calci i de fòsfor: absorció intestinal, reabsorció òssia i reabsorció al túbul proximal del ronyó. Malgrat que a la pell se sintetitza la provitamina, els raigs ultraviolats poden no ésser suficients en climes no equatorials. La deficiència de vitamina D produeix raquitisme en infants i osteomalàcia en adults. Actualment hom incorpora la vitamina en diversos productes alimentaris, essent els suplements causa, àdhuc, d’hipervitaminosi. El colecalciferol està indicat en el tractament (i profilaxi, quan els aliments no n’estan enriquits) del raquitisme, i també en el tractament de l’osteomalàcia i de l’hipoparatiroïdisme.

Sin. compl.: vitamina D₃